Tertúlies radiofòniques:
Èxit públic, drama privat
El 8 de març va ser diumenge i no era dia d’emissió de les principals tertúlies a la ràdio catalana. Per tant, només es van emetre dues tertúlies de les vuit que recomptem: El suplement, de Catalunya Ràdio, en què van participar dues dones i un home (un 66% de dones) i Via Lliure, de RAC1, en què hi havia una dona i tres homes (un 25% de dones). Els dies feiners de les setmanes anterior i posterior (de l’1 de març al 14 de març) sí que es van fer les tertúlies habituals, i amb uns resultats –alguns– excel·lents pel que fa a la visibilització de l’opinió de les dones.
Durant aquest període de l’1 al 14 de març, de les vuit tertúlies recomptades (incloent-hi les d’El suplement i del Via lliure), sis van ser paritàries, amb un mínim d’un 45% de dones. El Catalunya migdia, de Catalunya Ràdio, amb un sobrenatural 57% de tertulianes, i El suplement, també de Catalunya Ràdio, amb un estratosfèric 56% de tertulianes. Unes dades que haurien de ser normals, però que en el nostre context són extraordinàries, per desgràcia.
En conjunt, el tant per cent de dones que han participat a les tertúlies radiofòniques recomptades és un 37%, i aquesta dada té una explicació clara en el comportament de dues de les altres tertúlies recomptades: tant l’Aquí, amb Josep Cuní com El món a RAC1 han tingut, en les tertúlies de l’1 al 14 de març, un vergonyós 27% de tertulianes, és a dir, poc més d’una quarta part del total de participants.
Comparant els resultats del present informe amb els resultats de l’últim recompte extens d’#OnSónLesDones, fet els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2019, queda clar que en els dies immediatament anteriors i posteriors al 8 de març, El món a RAC1, el programa radiofònic més escoltat a Catalunya cada matí, dirigit i presentat per Jordi Basté, ha decidit no atorgar més espai a les opinions de les dones que el 27% que ja els atorgava, mentre que Aquí, amb Josep Cuní ha preferit fins i tot rebaixar-ne la participació, del ja crític 33% que tenia, a un 27%.
La resta dels programes recomptats (El matí de Catalunya Ràdio, el Catalunya nit, de Catalunya Ràdio, i el No ho sé, de RAC1) han preferit instal·lar-se còmodament en la paritat; la majoria han augmentat encara més els percentatges d’opinadores que tenien a les seves tertúlies.
Veient aquests resultats, hem d’insistir en les conclusions següents:
- La titularitat dels mitjans és decisiva en la seva actitud relativa a la discriminació de l’opinió de les dones: mentre que els programes que promouen i respecten la igualtat pertanyen a la ràdio pública catalana, Catalunya Ràdio, els que s’estimen més mantenir les opinadores en una proporció d’una a quatre són de titularitat privada: el Grup Godó, en el cas de RAC1, i la SER, en el cas d’Aquí, amb Josep Cuní.
- També, els i les professionals que fan un programa poden vèncer les inèrcies del mitjà en què treballen, com ho demostren els resultats del Via lliure, el magazín de cap de setmana de RAC1, i el No ho sé, l’informatiu de vespre també de RAC1: tots dos programes arriben a la paritat (tècnica) en aquest últim recompte. L’enhorabona, doncs, a aquests equips, i també a tots els que han anat veient la necessitat d’augmentar la participació de les dones als seus espais d’opinió. Ara només esperem que continuïn així la resta de l’any.
- Els resultats d’aquest recompte confirmen que els mitjans que respecten la paritat no necessiten fingir res el 8 de març, i si en aquests dies augmenten la participació de dones als seus espais d’opinió, ho fan seguint criteris estrictes d’actualitat periodística. Ara cal que apliquin també criteris de diversitat. Ara bé, no és creïble que no hagin trobat cap persona racialitzada en aquesta quinzena per opinar en els seus programes.
No comments:
Post a Comment