El col·lectiu #OnSónlesDones ha estat guardonat amb el Premi de Bones Pràctiques de
Comunicació No Sexista que concedeix l’Associació de Dones Periodistes de
Catalunya (ADPC). El lliurament es va celebrar al Caixafòrum de
Barcelona el passat 15 de novembre.
#OnSónlesDones ha rebut
aquest reconeixement per ser “una iniciativa reivindicativa a favor de
visibilitzar les dones en els mitjans de comunicació i de denúncia de la poca
presència femenina en tertúlies i espais d’opinió". El premi el van recollir dues
membres del col·lectiu, la dissenyadora gràfica Elena Fonts i la periodista Berta
Florés, que van llegir aquest text d’agraïment:
“Bona tarda a tothom,
Des
del col·lectiu #OnSónLesDones ens fa molta il·lusió ser aquí i recollir
aquest premi, i evidentment volem agrair a l’Associació de Dones Periodistes de
Catalunya aquest reconeixement. O sigui que, abans de res, moltíssimes gràcies.
#OnSónLesDones som un grup de dones d’edats i perfils molt diferents que fa poc més d’un any
ens vam organitzar a través de les xarxes per denunciar la invisibilització de
les dones, concretament a les seccions d’opinió dels mitjans de comunicació.
Estàvem
fartes, totes, de veure com dia sí i dia també a les tertúlies i als debats de
ràdios i televisions, així com a les columnes d’opinió dels diaris, hi
apareixien sobretot homes i com la nostra presència com a expertes i
opinadores era o bé ridícula o directament nul·la.
És
per això que vam decidir fer alguna cosa per visibilitzar justament
aquesta invisibilització. I el que hem fet durant aquest temps és analitzar
i difondre quins són els percentatges de dones i d’homes que opinen als mitjans
catalans.
Aquesta
feina, a més de ser molt feixuga, ha estat molt depriment, perquè hem constatat
que setmana a setmana les dones som silenciades a les principals tribunes
d’opinió del nostre país. En xifres generals, durant el darrer any podem dir
que la veu de les dones frega el 25 % del total, i que per tant el discurs
públic que es construeix des dels mitjans està fet en un 75% amb les veus, les
opinions i els punts de vista dels homes (que per cert acostumen a respondre
sempre a un mateix prototip, que segur que us sona, que és el d’homes blancs,
heterosexuals, de mitjana edat, sovint amb panxeta, vestits amb americana i
corbata i amb els cabells blancs o ja calbs).
Aquesta
sobrerepresentació masculina evidentment no és un fet casual, sinó que és fruit
d’una ideologia que impregna tota la nostra societat: la ideologia masclista.
És fruit doncs, d’aquesta cultura que considera que allò que és masculí és
universal, i que per tant ja val per tots i totes, i que escombra les
experiències femenines als marges del relat.
Amb
la tasca que fem des d’#OnSónLesDones constatem, dia a dia, que els mitjans tenen i
perpetuen una mirada androcèntrica, en què situen l’home al centre de la
informació i arraconen les dones a la perifèria, a l’ombra i al silenci.
La
nostra tasca ha consistit a denunciar aquesta realitat, que és injusta i que a
més és antidemocràtica, ja que per alguna cosa a Catalunya hi ha la llei
d’igualtat efectiva entre dones i homes, que actualment no s’està complint. Hem
dut a terme campanyes de pressió i denúncia, sobretot a través de les xarxes
socials però també amb actes públics, i seguim treballant per corregir aquesta
desigualtat que, per més excuses que ens donin, no s’aguanta per enlloc.
Demanant
la paritat als espais d’opinió, són molts els mitjans que ens han dit que no
creuen en les quotes i que en els seus debats simplement hi conviden els
millors. El que ens sobta, però, d’aquesta suposada meritocràcia és que aquests
“millors” sempre siguin homes, perquè ens costa de creure que prop 80% de
les millors opinions surtin de menys de la meitat de la població.
D’excuses
ens n’han donat moltes... Que si costa trobar dones, que si quan ens conviden
no acceptem les invitacions, que si és molt difícil localitzar-nos... I
d’autocrítica n’hem trobat més aviat poca. Avui dia les dones som majoria a
moltes facultats, traiem millors notes, fem més formació continuada i la
veritat és que hi ha moltíssimes expertes en molts camps. No s’hi val, doncs,
de dir que no hi ha dones capaces d’opinar. Des d’#OnSónLesDones animem els mitjans a
ampliar les seves agendes de contactes: estem segures que si cerquen dones
expertes, en trobaran. Es tracta, més aviat, de canviar pràctiques i inèrcies,
i d’un exercici de compromís i de voluntat.
#OnSónLesDones hem trobat en la sororitat i la pràctica feminista una manera
d’organitzar-nos i lluitar plegades per una mateixa causa. I seguirem
treballant i recordant als mitjans la seva responsabilitat en la construcció
d’imaginaris col·lectius.
Necessitem
tenir referents de dones en tots els àmbits, en l’art, en la ciència, en la
cultura, en el món de l’empresa, en la política, en l’esport... I també,
evidentment, en les seccions d’opinió dels mitjans.
Necessitem
i volem veure dones que escriguin, que opinin, que facin sentir la seva veu i
les seves experiències. Perquè sense aquests referents és molt més difícil que
es normalitzi la nostra presència a l’esfera pública: senzillament, és molt
difícil arribar a ser allò que mai no es veu.
Des
d’#OnSónLesDones, doncs, no ens quedarem de braços plegats i seguirem assenyalant i
denunciant una injustícia que, a dia d’avui, segueix sent flagrant. Perquè
estem convençudes que les dones tenim moltes coses a dir. Perquè estem fartes
de sentir excuses. Perquè tenim el dret a ser subjectes del coneixement i de la
informació, i no només objectes. Perquè ja n’hi ha prou de menystenir els
nostres coneixements i la nostra expertesa.
I
perquè estem segures que si es té en compte la nostra opinió (que és l’opinió
de més de la meitat de la població!) el món serà més just i, per tant, millor.
Moltes
gràcies!”.
El
guardó d’aquesta edició dels Premis de Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista
consistia en una fotografia històrica de les sufragistes durant la votació al
Congrés dels Diputats de la llei que donava el dret a vot universal a les
dones, l’octubre del 1931. Es tracta d’una imatge original d’Alfonso
Sánchez Portela, amb un fragment d’El Voto de
la Mujer, que Zenobia Camprubí
Aymar va escriure a Diario de
juventud.
Des
del col·lectiu #OnSónLesDones volem agrair sincerament aquest reconeixement públic a
l’ADPC, que justament va ser una de les primeres associacions de casa nostra a
denunciar la poca visibilitat femenina als mitjans. Així mateix, aprofitem per
agrair totes les mostres de suport rebudes al llarg d’aquest temps.
*Fotografies de Rosmi Duaso.
