Wednesday, July 19, 2017

1 any de recomptes (#ProuExcuses) (1/5): INTRODUCCIÓ

#OnSónLesDones: Escampant el vici de comptar



Aquest 30 de juny acabàvem els recomptes diaris d’opinadores als mitjans catalans que #OnSónLesDones (#OSLD) ens vam comprometre a fer ara fa dotze mesos perquè volíem documentar, amb dades, la discriminació de les dones als espais de comunicació. Cada dia, des de l’1 de juliol de 2016, les dones d’#OnSónLesDones hem llegit diaris en paper i diaris digitals, hem escoltat tertúlies a la ràdio i tertúlies a la televisió per registrar el nombre de dones que escrivien articles d’opinió i que opinaven com a tertulianes als mitjans catalans de més difusió.

L’evolució d’aquest recompte s’ha pogut seguir diàriament al nostre blog i n’hem publicat les dades més destacades a Twitter i Facebook. Periòdicament, hem redactat informes amb els resultats mensuals dels recomptes, que hem fet públics per mitjà de les xarxes i els hem anat explicant als nombrosos actes públics als quals hem estat convidades. També al Parlament de Catalunya, com a compareixents davant de la Comissió d’Igualtat de les Persones.

Ara, amb els resultats d’un any sencer de recomptes, tenim prou informació, amb dades quantitatives irrefutables, sobre com reflecteixen els mitjans catalans –els 21 mitjans que hem seguit– les opinions de les dones. Reunir aquesta informació ens ha permès documentar, exposar i denunciar el que ja sabíem: que les opinions de les dones són sistemàticament ignorades, relegades i menystingudes per la majoria dels mitjans a través dels quals ens informem cada dia, els mitjans a través dels quals la societat conforma les seves opinions i interpreta el món.

Perquè, en conjunt, sumant les opinions expressades en aquests mitjans durant un any per articulistes i tertulianes, podem documentar que les opinions de la meitat de la població no arriben a ocupar ni una quarta part dels espais d’opinió dels mitjans. La discriminació és flagrant i suposa una forma més de violència simbòlica contra les dones.

Constatem que, al juliol de 2017, el 77% dels articles d’opinió publicats als quatre rotatius d’abast nacional són firmats per homes. Que els mitjans digitals més llegits encarreguen també a homes més del 70% de les opinions que publiquen. Que a les tertúlies de la ràdio pública hi ha entre 6 i 7 opinadors homes de cada deu persones opinant, i que a la ràdio privada els tertulians homes són 3 de cada 4. Que a les tertúlies d’actualitat de la televisió pública, on les dones són més visibles –en tots els sentits– no hi ha hagut cap mes on hi hagi la meitat exacta d’homes i de dones en un debat, i que a les televisions privades les dones no passen, habitualment, d’ocupar una quarta part de la taula.

Això és el retrat exacte de la situació, documentat amb xifres i noms dia a dia, mitjà per mitjà. I encara ens diuen, des d’alguns mitjans, que no hi ha pressa, que “tot al seu moment”. Nosaltres ens preguntem quan arribarà el moment que els mitjans entendran que les dones som la meitat de la població i que volem ser-ho a tot arreu. També opinant i creant opinió, encertadament o amb errors, amb més o menys gràcia, a favor o en contra, exactament com ho fan els homes. Perquè l’única explicació d’aquest dèficit d’opinadores als mitjans podria ser que la nostra opinió no compta. No estem disposades a acceptar que la nostra opinió no compti.

Ha servit de gaire res l’esforç d’#OnSónLesDones? És una pregunta difícil de respondre, ja que l’activitat d’#OnSónLesDones ha coincidit amb un augment de la consciència social al voltant de la discriminació de les dones. I els mitjans tampoc no expliquen públicament les motivacions dels seus canvis. No obstant això, una cosa és evident: al llarg d’aquest any alguns mitjans han augmentat els percentatges de dones als espais d’opinió. La majoria són, encara, tot i aquest augment, percentatges minúsculs. Passar d’un 20% a un 30% d’opinadores i estancar-se aquí no mereix grans felicitacions. Ben mirat, únicament representa que disminueix la sobrerepresentació dels homes d’un 80% a un 70%. I reclamem més, molt més. Concretament, el 50%.

La majoria de mitjans continuen estancats en percentatges molt similars als de fa un any. En general, els mitjans que ja tendien a la paritat continuen fent-ho –amb més convicció i reconeixement, potser– i els que la ignoraven, hi persisteixen. Moltes de les promeses de millora que hem rebut han acabat en no-res. També hem sentit moltes excuses i justificacions d’alguns mitjans, que afortunadament altres desmunten amb la seva pràctica diària.

Dos mitjans digitals (Catalunya Plural i Crític) han superat tots els recomptes amb honors, amb dades exactament paritàries. Algunes tertúlies de mitjans públics (Més 324, El matí de Catalunya Ràdio i Els matins de TV3) han assolit i consolidat percentatges entre el 40% i el 43% d’opinadores, tècnicament paritaris. Felicitem els seus equips. Són els que demostren que la paritat és possible i desmunten tòpics i excuses.

Els recomptes d’#OnSónLesDones han fet palesa la gran diferència entre els mitjans públics i els mitjans privats catalans a l’hora de representar equitativament l’opinió de les dones. Només els mitjans públics, tot i que no ho fan pas en totes les tertúlies, donen compliment a la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, concretament a les següents disposicions de l’article 25:

c)    Garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió.
f)    Promoure l’autoria femenina mitjançant mecanismes d’acció positiva.
h)    Reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones incorporant-ne en qualitat d’expertes, de protagonistes i com a persones de referència en els diferents mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les administracions públiques.

Pràcticament tots els mitjans privats vulneren la llei, i ho fan impunement, ja que l’administració catalana, responsable de fer respectar la llei, fins ara no ha pres cap mesura sancionadora. I, cosa que és pitjor, premia anualment aquests mitjans amb grans ajuts econòmics en publicitat institucional, subscripcions i ajuts a la publicació en català. És el cas del Grup Godó, propietari de La Vanguardia, RAC1 i 8TV. O del Grup Hermes, propietari d’El Punt Avui i El Punt Avui TV. O del Grup Zeta, propietari d’El Periódico de Catalunya. I de pràcticament tota la resta de mitjans privats. L’Ajuntament de Barcelona també inverteix recursos públics en publicitat institucional en aquests mitjans.

#OnSónLesDones ha denunciat reiteradament, al llarg d’aquest any, aquest incompliment de la llei d’igualtat i ha demanat que es retirin les subvencions i ajuts, de diners públics, als mitjans incomplidors.

Però hi ha un èxit del qual #OnSónLesDones sí que s’enorgulleix, perquè en part ens en sentim responsables: hem escampat el vici de comptar. De comptar homes i dones en moltes situacions de la vida quotidiana, normalment aquelles en què intervé alguna mena de poder. Comptar per confirmar la sensació que alguna cosa no funciona. I, quan el recompte personal ho confirma, sorgeix la pregunta: On són les dones? Potser no és pas la pregunta que incendia les xarxes, però ja és la pregunta que incendia moltes dones, i que acabarà incendiant moltes altres coses. D’aquest incendi ens en sentim una mica responsables, i sabem que cada dona que ho pregunta des del seu context hi afegeix llenya.

Gràcies a totes les persones i les entitats que, d’una manera o altra, han col·laborat al llarg d’aquest any amb #OnSónLesDones. El nostre recompte anual s’ha acabat, però el col·lectiu continua viu, encès, i prepara noves accions: estigueu-ne al cas.


1 any de recomptes (#ProuExcuses) (2/5): PREMSA EN PAPER

Diaris en paper: suspens general




#OnSónLesDones recompta cada dia des de l’1 de juliol de 2016 els articles d’opinió apareguts als quatre diaris catalans d’àmbit nacional: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara i El Punt Avui. Han estat dotze mesos de control diari, registrant el nombre i la signatura de cada article d’opinió publicat per cada mitjà (podeu consultar els criteris emprats per fer el recompte al blog onsonlesdones.blogspot.com, aquí). Aquesta informació ha estat introduïda en una base de dades que ens permet documentar, amb xifres absolutes i en percentatges, la participació de dones i homes als espais d’opinió de cada mitjà –i en el conjunt d’aquests mitjans– al llarg d’aquest any.

El resultat del recompte, pel que fa als diaris catalans més llegits, no pot ser més descoratjador. Del conjunt d’articles d’opinió publicats durant aquest any, només el 21% han estat firmats per dones. Un de cada cinc. Tampoc no es pot dir que hi hagi hagut canvis significatius al llarg d’aquest any en què #OnSónLesDones ha observat i denunciat la discriminació de l’opinió de les dones.

Mirant-ho diari per diari, veiem certa variació en els resultats, però molta menys de la que la diversitat ideològica i empresarial dels rotatius catalans podria fer esperar:

A La Vanguardia, un 18% del total d’articles d’opinió publicats aquest any els han firmat dones.

A El Periódico, un 21% del total.

A l’Ara, un 22% del total.

A El Punt Avui, un 21% del total.

El ventall, doncs, és força estret: l’opinió escrita per dones constitueix entre el 18% i el 22% del total, segons el diari. És sorprenent aquesta unanimitat a l’hora de discriminar l’opinió de les dones, compartida per mitjans tan distanciats en altres aspectes. Només 4 punts percentuals separen La Vanguardia, un diari nascut el 1881, i l’Ara, que va néixer el 2010 partint de principis periodístics i ideològics del tot diferents a l’anterior.

Els percentatges d’articles firmats per dones en cada diari no han estat els mateixos al llarg del període observat. En aquest any hi ha hagut una tendència general a augmentar-los: el juliol de 2016 constituïen el 17% del total dels quatre diaris; el desembre de 2016 eren un 20% del total i el juny de 2017 arribaven al 23% dels publicats. És impossible determinar el motiu d’aquest augment, si bé podem considerar que ha coincidit amb un increment de la pressió social en aquest sentit. Tampoc no podem descartar que l’evolució dels percentatges sigui producte de la casualitat, o de canvis estacionals, però el cert és que –massa mínimament– s’ha produït. L’evolució dels mitjans ha estat diferent, com es pot veure en el quadre següent:

La Vanguardia va publicar, el juliol de 2016, un 20% d’articles d’opinió firmats per dones. Aquest percentatge va anar baixant mensualment fins que va arribar al 15% el mes de novembre i va tornar a pujar fins a l’abril de 2017 a un 21%, la seva dada màxima en el període observat. El juny de 2017 el percentatge d’opinadores tornava a estar en un 17%. Només quatre punts de diferència entre el màxim i el mínim anual demostren la nul·la intenció de canvi d’aquest rotatiu, el més contrari a incorporar dones als seus espais d’opinió.


L’Ara és el mitjà que menys ha canviat els percentatges. Al llarg d’aquests dotze mesos ha fet el mínim amb un 19% els mesos d’agost i octubre, i el màxim amb un 24% el febrer i el juny. És difícil tenir una evolució clara en els seus resultats, amb passos endavant i endarrere en un marge molt estret de només 5 punts. Malgrat les promeses de canvi fetes públicament per la direcció, no s’acaba de veure una determinació clara per avançar cap a una representació més equitativa de les dones als seus espais d’opinió.


El Periódico de Catalunya va començar el període de recompte amb un 15% d’opinadores el mes de juliol i un 14% el mes d’agost, però ha anat augmentant progressivament el nombre d’opinions firmades per dones fins al 26% del mes de juny. 12 punts de diferència entre la dada més baixa i la dada més alta sí que semblen un canvi significatiu, encara insuficient: amb prou feines ha aconseguit situar-se en un quart d’opinadores respecte del total.


El Punt Avui va tenir un inici de recompte particularment dramàtic: el juliol de 2016 només un 12% dels articles d’opinió publicats eren firmats per dones. El desembre eren un 21% i el mes de maig de 2017 ha fet el seu màxim de l’any recomptat, amb un 26%, que el juny ha tornat a baixar al 25%. El Punt Avui ha crescut 14 punts al llarg d’aquest període, ha doblat els seus percentatges inicials, fet que li reconeixem. Tot i aquest augment, però, com en el cas d’El Periódico, encara té un llarguíssim camí per fer si vol ser equitatiu i assolir credibilitat en la representació de la realitat social.


Tristos resultats, doncs, aquests dels diaris en paper, que constitueixen el grup de mitjans en què l’opinió de les dones és menys representada. Recordem que ara mateix, a començaments de juliol de 2017, el conjunt d’aquests diaris no arriba ni a un 23% d’opinadores: menys d’una de cada quatre opinions publicades és escrita per una dona. Que els percentatges més alts assolits en un any “sota observació” siguin aquests és una autèntica vergonya de les cúpules dels mitjans, i posa en qüestió tant la seva ètica periodística com la seva visió de la realitat social. Com pot representar la realitat amb un mínim de credibilitat un mitjà que, a l’hora d’opinar, relega la meitat de la població a una quarta part del seu espai? I com pot defensar l’aplicació de la llei, de qualsevol llei, un mitjà que –absolutament a consciència– ignora i incompleix una llei vigent del Parlament de Catalunya que els obliga a tots, públics i privats, a respectar i promoure l’equitat en la representació de les dones, en particular als seus espais d’opinió?




1 any de recomptes (#ProuExcuses) (3/5): PREMSA DIGITAL

Diaris digitals: poti-poti entre la indigència i la paritat real




Els percentatges més alts (Crític i Catalunya Plural) de dones opinadores d’aquest recompte d’un any d’#OnSónLesDones i també el percentatge més baix (El Nacional) pertanyen a mitjans digitals. La varietat de plantejaments periodístics, ideològics i empresarials d’aquest sector fa difícil extreure’n resultats globals. No obstant això, és una evidència que els resultats de tres dels diaris digitals més llegits de Catalunya (Vilaweb, El Nacional i El Món, no necessàriament per aquest ordre) són força similars als dels diaris en paper. De fet, són pitjors:

Vilaweb té un 20% de dones opinadores de mitjana durant els dotze mesos recomptats. Amb un percentatge màxim del 29% el mes de juliol i un mínim del 5% el mes d’agost, Vilaweb els últims cinc mesos ha tingut prop del 25% d’articles d’opinió firmats per dones.


El Món, recomptat des del mes de març, ha tingut un 22% de dones opinadores cada mes durant els últims quatre mesos. Són pocs mesos per fer consideracions, però la reiteració del mateix percentatge quatre mesos seguits fa esperar pocs canvis en un futur immediat.



El Nacional té un percentatge mitjà d’articles d’opinió firmats per dones del 10% durant els dotze últims mesos. És el mitjà amb menys opinadores de tots els recomptats per #OnSónLesDones. Amb un mínim del 7% el mes de novembre i un màxim del 12% el mes d’abril, El Nacional sembla estancat en percentatges de misèria.



Definitivament, modernitat tecnològica i modernitat de criteris socials no sempre van alhora. Aquests tres diaris digitals en són la prova. I malgrat els ajuts institucionals que puguin rebre, tots tres incompleixen greument la Llei d’igualtat efectiva entre dones i homes del Parlament de Catalunya.

Pel que fa al diari Nació Digital, amb un percentatge mitjà durant aquest any del 31%, tampoc no ha experimentat canvis importants en el nombre d’opinadores que hi col·laboren, tret d’un fugaç percentatge del 41% el mes d’agost, quan va assolir la paritat, tot i que la va perdre immediatament el mes de setembre. Malgrat les promeses de la direcció, que afirmava en aquell moment que el procés cap a la paritat era irreversible, sembla que a partir del setembre el diari es va estancar.




Finalment, dos mitjans digitals que escapen de la tònica majoritària: Catalunya Plural i Crític.

Catalunya Plural és, de tots els mitjans recomptats per #OnSónLesDones, l’únic que ha superat la paritat exacta del 50% i ha assolit, en tres dels mesos recomptats, percentatges majoritaris d’opinadores (52%, 56% i 58%), unes dades insòlites en l’actual context dels mitjans, però que, keep calm, continuen garantint la paritat (“tècnica”, en aquest cas) dels opinadors homes. Catalunya Plural és un diari digital nascut a partir de l’edició catalana de eldiario.es, editat per la fundació Periodisme Plural.



Crític, editat per una cooperativa de periodistes i especialitzat en periodisme d’investigació, és un mitjà de periodicitat no diària que publica pocs articles d’opinió, dels quals recomptem els inclosos en la secció “Sentit Crític” i els inclosos en la secció “Feminisme Crític”. Tret del mes de maig, quan Crític va fer un percentatge del 23%, ha estat un mitjà paritari els altres quatre mesos recomptats.




1 any de recomptes (#ProuExcuses) (4/5): RÀDIO

Tertúlies radiofòniques: discriminació privada, paritat pública


#OnSónLesDones ha recomptat, des del mes de juliol de 2016, cinc de les tertúlies d’actualitat més escoltades de la ràdio catalana. Dues pertanyen a RAC1, la primera emissora en audiència del país, de titularitat privada (Grup Godó), i les altres tres tertúlies pertanyen a Catalunya Ràdio, la ràdio pública.

De totes les tertúlies, només una ha complert en la seva mitjana anual amb la paritat a què obliga la llei: El matí de Catalunya Ràdio, amb un percentatge anual del 40% de dones tertulianes. Aquest programa és el segon més escoltat de Catalunya, i la tertúlia se situa en la franja que té més audiència.

Dels dotze mesos recomptats, la tertúlia d’El matí ha estat paritària set mesos, amb percentatges que van del 40% del mes d’octubre al 44% dels mesos d’agost i maig. A El matí la variació de resultats ha estat notable (del 33% al 44%), però encara que hi ha hagut pujades i baixades, el cert és que en els últims cinc mesos sempre ha estat per sobre del 40%. La voluntat de l’equip del programa de trobar expertes de primera línia en tots els camps és evident i –encara que a la taula sol haver-hi més tertulians homes que no pas dones– no és pas infreqüent que les dones en siguin majoria.


Els percentatges solen anar aparellats al nombre habitual de participants a les tertúlies, fet que explica en part el percentatge mitjà d’opinadores en aquesta tertúlia, del 40%: habitualment els participants són 5, i són majoria els dies en què la composició és de tres homes i dues dones. Però també hi ha hagut dies –pocs– en què només han participat dones a la tertúlia, i dies amb només homes. En els últims mesos ha estat una pràctica freqüent de la presentadora excusar-se a l’audiència en els casos en què només tenia homes, indicant que era per causes alienes a la voluntat de l’equip.

Una d’aquestes causes, segons els equips dels programes informatius (i la directora d’El matí ho ha esmentat sovint en públic) és el fet que partits, sindicats, empreses i institucions solen enviar homes als debats quan se’ls demana una persona que els representi. Aquesta pràctica –discriminatòria– reflecteix la realitat d’aquestes institucions, on els homes en càrrecs destacats són majoria, i afecta pràcticament totes les tertúlies d’actualitat.

No són paritàries, en canvi, ni semblen tendir a la paritat, les dues altres tertúlies d’actualitat de l’emissora pública, Catalunya migdia i Catalunya vespre, associades als dos informatius principals de la cadena.

Amb un percentatge anual al voltant d’un terç de tertulianes (34% i 36%, respectivament) les tertúlies del Catalunya migdia i Catalunya vespre tenen gairebé sempre majoria de tertulians homes, i alguns dies no hi ha cap dona. El nombre de participants (3 al migdia i 5 al vespre) i les inèrcies professionals afavoreixen normalment que la majoria (dos de tres o tres de cinc) es decanti cap als homes.

La tertúlia del Catalunya migdia no ha arribat en cap mes dels onze recomptats a la paritat (entesa com cap sexe per sobre del 60% ni cap sexe per sota del 40%). Els percentatges de tertulianes s’han mantingut entre el 30% i el 39%, sovint en la franja més baixa, com ho demostra la mitjana del 34%.


La tertúlia del Catalunya vespre, només amb dos punts més de percentatge anual (un 36%) ha estat més variable, amb unes dades mensuals entre el 25% i el 40%, aquestes últimes els dos mesos en què ha assolit la paritat.


Encara que tots els mitjans han de tendir per llei a la paritat, els mitjans públics estan collats pels seus reglaments interns i pels controls parlamentaris a què s’han de sotmetre, a part del compromís amb l’audiència que els finança amb els seus impostos. Convé, doncs, que Catalunya Ràdio s’esmerci particularment a corregir els percentatges de dones participants als seus espais d’opinió, quan aquests espais semblen posar poc interès a aconseguir la paritat.

En qualsevol cas, el percentatge global de tertulianes als espais de la ràdio pública és molt superior al de la ràdio privada, en aquest cas RAC1 –la més escoltada de Catalunya–, en què el percentatge anual dels dos programes recomptats és pròxim al 25%, un quart de dones.

El magazín informatiu matinal de RAC1, El món a RAC1, és el programa amb més audiència de Catalunya, i la franja horària de la tertúlia, la més escoltada. El seu percentatge anual ha estat del 25% de tertulianes, si bé amb notables variacions segons els mesos. Del 17% inicial d’opinadores el mes de juliol, El món a RAC1 ha arribat a pujar fins a un 29%, si bé en els últims dos mesos ha descendit notablement, fins al 24% del juliol. Amb quatre participants diaris a la tertúlia, la proporció més habitual és d’una dona i tres homes, i és habitual també que cada mes hi hagi almenys un dia sense cap dona, mai no hi ha hagut un dia sense cap home i només UN dia en tot el curs hi ha hagut majoria de dones a la taula.


També és de RAC1 el programa Via lliure, el magazín més escoltat dels matins de cap de setmana. A la tertúlia, els percentatges d’opinadores són més alts que els d’El món (percentatge anual del 29%), si bé fa cinc mesos que no arriben ni a una tercera part del total. A l’agost passat, tanmateix, aquest programa havia arribat a fregar la paritat, amb un 39% (durant les vacances de l’equip habitual), i al febrer va arribar al 37%. Que s’hi arribés demostra que era possible, però el fet que la tendència s’hagi trencat fa evident que no hi ha hagut voluntat de fer-ne un hàbit.


Les últimes dades d’aquestes dues tertúlies de RAC1 exposen el seu estancament en uns percentatges molt baixos d’opinadores (25% i 29%), i no sembla que ni l’equip del Via lliure ni el d’El món tinguin la determinació clara d’avançar cap a la paritat (el director d’aquest últim ha afirmat públicament que hi arribaran “sense presses”). Això confirma l’escassa voluntat del Grup Godó, que n’és propietari, de promoure l’equitat entre sexes als seus mitjans. Recordem que si la mitjana anual d’El món a RAC1 ha estat del 25% d’opinadores, la del diari La Vanguardia és del 17%, i la tertúlia de 8 al dia amb Josep Cuní, de 8TV, la seva televisió, del 24%. És una contradicció sagnant que sigui aquest grup, un dels que més ajuts rep de l’Administració, el que més vulnera la llei d’igualtat als espais d’opinió de tots els seus mitjans.


1 any de recomptes (#ProuExcuses) (5/5): TELEVISIÓ

Tertúlies televisives: a la pública, més visibilitat


Els resultats obtinguts per les tertúlies televisives en aquest any de recompte confirmen, d’una banda, el compromís de la televisió pública amb la representació equitativa de l’opinió de les dones (encara insuficient) i, d’altra banda, el desinterès dels mitjans privats.

De les tres tertúlies d’actualitat recomptades a Televisió de Catalunya, dues s’han mantingut paritàries, pràcticament sense interrupció, al llarg d’aquests dotze mesos. Es tracta d’Els matins, el magazín matinal d’actualitat, i el Més 324, la tertúlia política nocturna que assoleix els millors resultats –junt amb mitjans digitals– de tot el recompte d’#OnSónLesDones. No ha passat el mateix amb la tertúlia del magazín de la tarda, Divendres, que no arriba ni a un terç d’opinadores i que s’ha anat desplomant, a mesura que avançava l’any, fins que ha arribat a dades inferiors fins i tot a les privades.

Tanmateix, amb el bon percentatge anual mitjà del 40% d’Els matins, el 44% interessant del Més 324 i el decebedor 30% de Divendres, les tertúlies de Televisió de Catalunya se situen molt per damunt del 24% de les tertúlies recomptades en televisions privades: 8 al dia amb Josep Cuní, de 8TV (Grup Godó) i L’Illa de Robinson, d’El Punt Avui Televisió (Grup Hermes, com el diari El Punt Avui).

L’únic programa recomptat de TVE, en emissió desconnectada per a Catalunya, El Debat de La 1, s’ha situat en un 23% d’opinadores, si més no els vuit mesos en què se n’ha fet recompte. Tot i ser una televisió pública –en aquest cas no dependent de les institucions catalanes–, TVE assoleix un percentatge molt similar a les privades.


Els matins de TV3, amb un 40% de tertulianes, idèntic a l’obtingut en la ràdio pública per El matí de Catalunya Ràdio, ha confirmat al llarg d’aquest any la seva voluntat de reflectir equitativament l’opinió de les dones. Només amb dos mesos per sota el 40% d’opinadores, aquest programa s’ha proveït d’una llarga llista d’expertes en diversos camps, que participen, a vegades en majoria, als seus debats d’actualitat. El compromís de l’equip i la seva decisió de donar veu a les dones és evident, tot i que les dades s’han estabilitzat en els últims mesos i encara podrien millorar molt.


La tertúlia del Més 324, amb un 44% de participació de tertulianes als seus debats, és el programa més paritari de ràdios i televisions, i mostra la determinació del seu equip per assolir l’equitat. Només amb un mes per sota el 40% (el gener, amb un 38%), el Més 324 va arribar a un 48% d’opinadores el mes de desembre. L’èxit d’aquest programa nocturn de debat polític de qualitat posa en evidència les excuses d’altres tertúlies que no incorporen més dones als seus programes, ja que demostra que és possible trobar expertes en tots els camps, molt ben preparades, disposades a debatre i a trobar el temps de participar en tertúlies, també en horari nocturn.


El programa Divendres, a les tardes, no ha mostrat el mateix interès per incorporar opinadores, que han ocupat al llarg d’aquest any només un 30% del seu espai de tertúlia. Tot i un increment important en els seus percentatges l’últim trimestre de 2016, que va fer que el mes de desembre s’aconseguís un 41% de participació d’opinadores, des d’aleshores el programa ha anat rebaixant el percentatge, els últims mesos en picat. Les dades d’abril (25%), maig (25%) i juny (24%) el situen al voltant d’un quart de participació de dones, en la línia de les televisions privades, davant l’aparent indiferència dels responsables de la cadena. Cal recordar a Televisió de Catalunya que el compromís dels mitjans públics amb l’equitat en la representació de l’opinió de les dones ha d’afectar tota la programació, incloent-hi els programes de coproducció amb empreses privades, com és el cas de Divendres.


És lícit preguntar-se, en aquest cas, si el fet que Divendres deixarà d’emetre’s la pròxima temporada té cap relació amb la relaxació del control sobre els continguts en aquests últims mesos. Un fenomen –el de final de curs i de programa– que sembla repetir-se en un altre programa televisiu, en aquest cas de la televisió privada: 8 al dia amb Josep Cuní, que també aquest començament d’estiu acaba les emissions.

8 al dia amb Josep Cuní, el magazín de les tardes de 8TV, la privada del Grup Godó, s’acomiada amb dos mesos de percentatges inacceptables de dones a les seves tertúlies: 22%, el maig i 21%, el juny. El programa s’ha mogut durant l’any amb dades mensuals inferiors al 30%. El seu percentatge anual d’opinadores a la tertúlia, un 24%, confirma l’escàs interès del Grup Godó per promoure l’equitat en els seus mitjans, malgrat l’obligació legal de fer-ho i els abundants ajuts institucionals que rep.


Finalment, la tertúlia política diària d’El Punt Avui Televisió, L’Illa de Robinson, fa també un percentatge del 24% d’opinadores, si bé la seva trajectòria mostra una actitud molt diferent. Partint de dades escandalosament baixes (un 12% el mes de juliol), aquesta tertúlia ha anat augmentant a poc a poc la participació de dones, amb una forta embranzida a partir del mes de maig, que li ha permès més que doblar els percentatges inicials i situar-se en un 33% el mes de juny. Tot i que encara és lluny de tenir uns percentatges acceptables, L’Illa de Robinson demostra que també els mitjans privats poden progressar adequadament quan en tenen la voluntat.



Friday, July 14, 2017

Recompte de dones (maig i juny de 2017) (1/5): RESULTATS DESTACATS I VALORACIÓ

RECOMPTE FINAL DE CURS:

SUSPENS (GAIREBÉ) GENERAL


Aquests mesos de maig i juny, les dones, que són la meitat de la població catalana, han continuat ocupant una part ridículament petita dels espais d’opinió dels mitjans catalans.

Aquest és el resultat que obtenim si sumem els articles d’opinió publicats als diaris en paper i als digitals més llegits, i les intervencions a les tertúlies radiofòniques i televisives de més audiència: els 21 espais d’opinió que #OnSónLesDones recompta cada dia. Del total de 3.696 articles d’opinió publicats i intervencions en tertúlies d’actualitat en ràdio i televisió durant el mes de maig, només 937 van ser firmats o expressats per dones: el 25%. El mes de juny el percentatge de dones opinant en aquests mateixos espais va ser del 26%; en xifres absolutes, 902 de 3.494.

Per grups de mitjans —separant diaris en paper, diaris digitals, tertúlies de ràdio i tertúlies de televisió— els percentatges mostren variacions significatives. La premsa escrita —en paper o digital— dedica menys d’una quarta part dels seus espais d’opinió als articles firmats per dones, mentre que a les tertúlies de ràdios i televisions les dones tenen al voltant d’un terç de representació.

Aquesta variació sembla tenir una relació directa amb la titularitat dels mitjans: tots els diaris en paper i digitals són de propietat privada, aparentment molt més reticent a representar l’opinió de les dones que no pas els mitjans de titularitat pública. Tanmateix, les dades de participació de dones opinadores són del tot insuficients en gairebé tots els mitjans i constitueixen una clara vulneració de la llei. Des de 2015, la Llei catalana d’igualtat efectiva entre dones i homes (Llei 17/2015) obliga a tots els mitjans, públics i privats, a representar amb equitat l’opinió de les dones.

En premsa escrita, durant el mes de maig només un 22% dels articles d’opinió als quatre diaris més llegits i un 23% dels articles d’opinió als sis digitals amb més audiència van ser firmats per dones. A la ràdio catalana, pública i privada, només un 36% dels participants a les cinc tertúlies radiofòniques de més audiència van ser dones. I a la televisió, només un 32% de les persones participants a les sis tertúlies més seguides van ser dones.

Els percentatges del mes de juny són molt similars: les dones han firmat només un 23% dels articles d’opinió publicats en diaris en paper i un 25% de les opinions en mitjans digitals, mentre que a les principals tertúlies de ràdio i televisió les opinadores dones només han estat un terç del total de participants, el 33%.

El recompte d’#OnSónLesDones posa clarament de manifest la diferència entre mitjans públics i privats. Tot i que la ràdio i la televisió públiques encara han d’avançar molt en el camí de la paritat, la distància amb els mitjans privats és evident. Mentre la ràdio i la televisió públiques freguen ja la paritat —si més no el 40% que es considera com a tal— la immensa majoria dels privats —diaris en paper, mitjans digitals, ràdios i televisions— arriben com a molt a un quart de participació de dones.

L’objectiu dels recomptes d’#OnSónLesDones, ja amb un any de trajectòria, no és tan sols documentar aquesta discriminació, sinó també denunciar el fet que no està sent sancionada per qui ha de fer complir la llei. Ben al contrari, la majoria dels mitjans que la vulneren continuen sent premiats amb subvencions, publicitat institucional i ajuts diversos de l’administració.



Recompte de dones (maig i juny de 2017) (2/5): PREMSA EN PAPER





Ara:   juliol 21%   agost 19%   setembre 20%   octubre 19%   novembre 22%   desembre 21%   gener 22%   febrer 24%   març 23%   abril 23%   maig 23%   juny 24%
El Periódico de Catalunya  juliol 15%   agost 14%   setembre 18%   octubre 17%   novembre 19%   desembre 20% gener 23%   febrer 22%   març 23%   abril 24%   maig 24%   juny 26%
El Punt Avui:   juliol 12%   agost 15%   setembre 22%   octubre 21%   novembre 20%   desembre 21%   gener 21%   febrer 22%   març 24%   abril 23%   maig 26%   juny 25%
La Vanguardia:   juliol 20%   agost 19%   setembre 17%   octubre 16%   novembre 15%   desembre 17%   gener 16%   febrer 18%   març 20%   abril 21%   maig 18%   juny 17%


Només un 22% de l’opinió publicada el maig i el 23% de la publicada el juny als quatre principals diaris en paper de Catalunya anava firmada per dones: un resultat tristíssim que pràcticament no ha evolucionat en els últims mesos. Dit en nombres absoluts, dels 2.171 articles publicats el maig només 481 eren de dones, mentre que al juny van ser 472 d’un total de 2.071. Hi va haver, durant aquests mesos, dies en què —entre tots 4 diaris— només s’hi podien trobar 11 opinions de dones (però 55 d’homes!). No hi ha cap excusa que pugui justificar aquesta discriminació tan flagrant com intolerable.

Dels quatre mitjans recomptats, La Vanguardia continua a la cua amb uns penosos 18% i 17% d’opinadores, respectivament, el maig i el juny. El diari Ara (23% i 24%) es manté en resultats similars a mesos anteriors, i només El Periódico (24% i 26%) i El Punt Avui (26% i 25%) augmenten molt lleument el percentatge de dones als seus espais d’opinió. Per primer cop, però, dos diaris en paper superen la barrera del 25%, que en els últims mesos semblava invencible.

LA VANGUARDIA

Només 112 opinions de les 638 que va publicar en total La Vanguardia el mes de maig eren firmades per dones: un 18% del total. El dia més dramàtic va ser el 27 de maig, amb una única opinió de dona i 16 opinions d’homes. Costa imaginar en què pensa la direcció d’aquest diari del grup Godó quan parla de ciutadania o de democràcia.

La Vanguardia, maig 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    1    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    12
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    9    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    25
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    4    

Mitjana diària d’articles d’opinió    21


El mes de juny, tot i que semblava difícil, La Vanguardia va tornar a superar-se, baixant encara un punt més, fins a només un inqualificable 17% d’opinadores. Dels 588 articles d’opinió que va publicar el diari aquest mes, 102 els havien escrit dones. De fet, hi va haver set dies amb només UNA opinió de dona, quan la mitjana d’articles d’opinió diaris és de 20.

La Vanguardia, juny 2017 (30 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    1    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    10
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    10    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    29
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    3    

Mitjana diària d’articles d’opinió    20

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

Durant el mes de maig El Periódico de Catalunya va publicar 519 articles d’opinió, dels quals 126 anaven firmats per dones: un 24%, igual que el març. Cap dia menys de 2 dones… però tampoc cap dia menys d’11 homes. Cal recordar que quan parlem de dones parlem del 51% de la població?

El Periódico de Catalunya, maig 2017 (28 dies, no comptem els 3 dies de vaga)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    2    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    11
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    7    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    18
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    5    

Mitjana diària d’articles d’opinió    19


El mes de juny El Periódico va pujar dos punts, amb un 26% d’opinions firmades per dones. No és només el resultat més alt de juny dels diaris en paper, sinó que també és el millor de l’any per a El Periódico, i, encara que sàpiga greu dir-ho, el millor de tots els diaris en paper en tot l’any, junt amb El Punt Avui de maig (amb xifres absolutes més baixes).

El Periódico de Catalunya, juny 2017 (30 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    1    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    9
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    9    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    18
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    5    

Mitjana diària d’articles d’opinió    19


Sap greu dir-ho, certament, perquè és una autèntica vergonya que un 26% sigui el percentatge més alt d’articles d’opinió escrits per dones en tot un any als principals diaris del país.

ARA

L’Ara també es va cobrir de glòria el mes de maig amb el seu 23%: de les 537 opinions publicades, només 121 les firmaven dones.

Ara, maig 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    2    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    10
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    8   

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    20
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    4   

Mitjana diària d’articles d’opinió    17


El juny no va anar gaire millor: 114 opinadores d’un total de 478 articles d’opinió. L’Ara, amb un 24%, tanca l’any sense que cap mes hagi arribat a tenir una quarta part dels seus articles d’opinió firmats per dones.

Ara, juny 2017 (30 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    2    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    8
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    6    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    17
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    4    

Mitjana diària d’articles d’opinió    16

EL PUNT AVUI

Tot i que aquest mes de maig El Punt Avui va ser el diari en paper amb més opinions de dones (i l’únic que n’incrementava el percentatge) cal tenir en compte que s’atura al 26%. En xifres absolutes, 122 articles d’opinió dels 477 publicats eren firmats per dones. Resultaria còmic considerar que és una dada encoratjadora, però cal reconèixer que el mes de juliol passat El Punt Avui tenia només un 12% d’opinadores.

El Punt Avui, maig 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    1    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    7
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    7    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    14
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    4    

Mitjana diària d’articles d’opinió    15


El juny, però, aquest diari torna a fer un pas enrere: baixa un punt i se situa altre cop en un 25% d’opinadores: 111 dones d’un total de 447 opinions publicades. La petita progressió iniciada el març s’atura, i el minúscul avenç del mes de maig s’esvaeix. Un cop més, el mínim d’homes publicat en un sol dia, 8, supera el màxim de dones, 7.

El Punt Avui, juny 2017 (29 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    1    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    8
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    7    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    14
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    4    

Mitjana diària d’articles d’opinió    15



Recompte de dones (maig i juny de 2017) (3/5): PREMSA DIGITAL



El Nacional:   juliol 11%   agost 11%   setembre 9%   octubre 8%   novembre 7%   desembre 9%   gener 11%   febrer 11%   març 10%   abril 12%   maig 10%   juny 11%
Nació Digital:   juliol 28%   agost 41%   setembre 33%   octubre 32%   novembre 30%   desembre 29%   gener 28%   febrer 32%   març 31%   abril 34%   maig 29%   juny 32%
VilaWeb:   juliol 29%   agost 5%   setembre 21%   octubre 24%   novembre 22%   desembre 25%   gener 15%   febrer 26%   març 24%   abril 25%   maig 24%   juny 25%
Catalunya Plural:   juliol –   agost –   setembre –   octubre –   novembre 41%   desembre 41%   gener 39%   febrer 42%   març 52%   abril 56%   maig 45%   juny 58%
El Crític:   març 54%   abril 50%   maig 23%   juny 50%
El Món:   març 22%   abril 22%   maig 22%   juny 22%


De l’opinió publicada durant el mes de maig en els mitjans digitals que recomptem, només un 23% dels articles van ser firmats per dones, un percentatge gairebé idèntic al dels diaris en paper, i igualment lamentable. En conjunt, dels 538 articles d’opinió que s’han pogut llegir al maig en el conjunt d’aquests mitjans digitals, només 126 eren escrits per dones.

El mes de juny, les opinions publicades en aquests digitals van ser 513, 129 de les quals escrites per dones: un 25%. L’opinió de les dones ocupa només un quart dels espais d’opinió d’aquests mitjans, els de més recent aparició, i també més moderns tecnològicament.

Tots els mitjans digitals recomptats van baixar el percentatge d’opinadores el mes de maig per tornar al juny exactament als nivells anteriors, amb l’excepció d’El Món, que quedava clavat en el penós 22% dels tres mesos anteriors. Aquesta estranya confabulació astral antiparitària va afectar fins i tot el Catalunya Plural, el mitjà més paritari de tots els recomptats, que el maig va perdre 14 punts (del 56% d’abril al 42% de maig); afortunadament, el juny no només els va recuperar, sinó que amb un 58% batia tots els rècords de paritat (i més) de la història d’aquests recomptes. La revista digital El Crític, que el maig es va ensorrar a un desagradable percentatge del 23%, també es va recuperar al juny amb un honorable 50%.

VILAWEB

Amb el lleu descens de maig, Vilaweb (24%) es manté en la tònica dels últims mesos, al voltant d’un quart d’opinions de dones per tres quarts d’homes. En un mitjà amb tres articles d’opinió diaris de mitjana, ONZE dies en un mes sense cap opinió firmada per una dona són molts dies… sobretot tenint en compte que de dies sense cap home només n’hi ha hagut DOS. En total, durant el maig Vilaweb ha publicat 84 articles d’opinió, dels quals 20 anaven firmats per dones.

Vilaweb, maig 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    0    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    0
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    1    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    4
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    1    

Mitjana diària d’articles d’opinió    3


El juny, Vilaweb continua rondant el quart d’opinadores, ara exacte: un 25%. Durant deu dies, la tercera part del mes, no hi va haver cap dona firmant una opinió. En total, durant tot el juny, Vilaweb ha publicat 88 opinions, però només 22 amb nom de dona.

Vilaweb, juny 2017 (30 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    0    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    0
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    2    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    3
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    1    

Mitjana diària d’articles d’opinió    3

NACIÓ DIGITAL


D’abril a maig, amb només 37 opinadores entre els 128 articles d’opinió publicats, Nació Digital (29%) va perdre cinc punts percentuals, tornant a nivells del mes de gener, per sota del 30%. Per a aquest diari digital, publicar un article firmat per una dona al dia ja no és fantasia, però sembla que els costa molt posar-ne dues (passa molt poc sovint) i els és del tot impossible posar-ne més.

Nació Digital, maig 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    1    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    2
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    2    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    4
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    1    

Mitjana diària d’articles d’opinió    4


Al juny Nació Digital va recuperar tres dels cinc punts percentuals perduts el maig. Amb un 32% i sense arribar encara al terç d’opinadores, dels 124 articles d’opinió publicats, 39 els firmaven dones. Cap dia menys d’una, cap dia més de dues… D’opinadors homes, cada dia entre dos i quatre. Llàstima.

Nació Digital, juny 2017 (30 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    1    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    2
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    2    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    4
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    1    

Mitjana diària d’articles d’opinió    4

EL NACIONAL

El Nacional continua aferrat a l’últim lloc de la llista de mitjans, amb més entusiasme encara. El maig baixava dos punts per tornar a situar-se en un increïble 10% d’opinadores, el juny en pujava un i feia un 11% igualment increïble. De fet, surt més dies sense cap dona opinant que no pas amb una… que és el màxim que ha arribat a publicar en un dia, tant el maig com el juny. El màxim d’homes, però, és de 7 tots dos mesos. Dels 147 articles d’opinió publicats el maig, només 15 eren escrits per dones.

El Nacional, maig 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    0    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    2
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    1    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    7
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    0-1    

Mitjana diària d’articles d’opinió    5


El juny van firmar articles d’opinió a El Nacional 17 dones, del total de 153 publicats. Tretze dies sense cap dona certifiquen el valor que aquest mitjà digital —que es publicita com el més llegit a Catalunya– atorga a les opinions de les dones.

El Nacional, juny 2017 (30 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    0    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    3
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    1    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    7
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    0-1    

Mitjana diària d’articles d’opinió    5

EL MÓN

#OnSónLesDones fa recompte dels articles d’opinió d’El Món des del mes de març, quatre mesos en què el resultat ha estat idèntic: 22% d’opinadores. De les 102 opinions publicades el maig, 22 eren firmades per dones.

El Món, maig 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    0    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    1
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    2    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    6
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    0-1    

Mitjana diària d’articles d’opinió    3


El mes de juny, 21 opinions escrites per dones d’un total de 95. Onze dies sense cap aportació d’una dona a la secció d’opinió. D’opinadors no els en falten cap dia un parell, com a mínim… i hi ha dies que fins i tot han trobat lloc per a cinc!

El Món, juny 2017 (30 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    0    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    0
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    2    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    5
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    0-1    

Mitjana diària d’articles d’opinió    3

CATALUNYA PLURAL

Tot i un descens de 14 punts (del 56% al 42%), Catalunya Plural va continuar sent un mitjà paritari el mes de maig, amb 27 articles d’opinió firmats per dones dels 64 articles publicats.

Catalunya Plural, maig 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    0    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    0
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    4    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    7
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    1    

Mitjana diària d’articles d’opinió    2


El juny, però, Catalunya Plural torna a ser el digital més paritari, si més no durant els mesos en què n’hem fet recompte, des de novembre de 2016. Un esplèndid 58% dels articles d’opinió ho confirma, amb 23 opinadores dels 43 columnistes publicats. Més que un aplaudiment, aquest digital mereix un haka maorí.

Catalunya Plural, juny 2017 (28 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones    0    

Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes    0
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones    2    

Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes    2
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones    1    

Mitjana diària d’articles d’opinió    2

EL CRÍTIC

El Crític, la revista digital que recomptem mensualment des del febrer, va perdre la paritat en el mes de maig (23%), amb només 3 articles escrits per dones entre els 13 publicats. La va recuperar, i amb honors de paritat exacta del 50%, el mes de juny, quan de les 10 opinions publicades, la meitat van ser de dones i la meitat d’homes.


Recompte de dones (maig i juny de 2017) (4/5): RÀDIO




El matí de Catalunya Ràdiojuliol 33%  agost 44%  setembre 38%  octubre 40%  novembre 39%  desembre 39%   gener 38%   febrer 42%   març 42%   abril 41%   maig 44%   juny 41%
El món a RAC1:   juliol 17%   agost 24%   setembre 21%   octubre 28%   novembre 29%   desembre 30%   gener 24%   febrer 27%   març 29%   abril 24%   maig 27%   juny 24%
Via lliure:   juliol 11%   agost 39%   setembre 22%   octubre 30%   novembre 31%   desembre 30%   gener 37%   febrer 29%   març 30%   abril 30%   maig 32%   juny 31%
Catalunya migdia:   setembre 33%   octubre 36%   novembre 37%   desembre 33%   gener 38%   febrer 30%   març 33%   abril 39%   maig 31%   juny 32%
Catalunya vespre:   setembre 33%   octubre 37%   novembre 29%   desembre 40%   gener 33%   febrer 38%   març 38%   abril 40%   maig 39%   juny 34%


El mes de maig, un 36% de les persones que van intervenir en el conjunt de les tertúlies radiofòniques que recomptem eren dones (145 de 404 participants en total), un punt percentual més que a l’abril (35%). El juny, però, les tertúlies de la ràdio baixaven de nou fins al 33% d’opinadores. Un descens general difícilment explicable, a menys que les inquietuds de final de curs (renovacions, reorganitzacions, canvis de programes) facin baixar la guàrdia als equips. Una baixada de guàrdia inacceptable en qualsevol cas, però especialment greu en el cas dels mitjans públics, com Catalunya Ràdio.

Si les tertúlies de Catalunya Ràdio (pública) semblen haver-se estancat —i fins i tot disminuït els percentatges de participació de dones— les de RAC1 (privada), han aturat també la prometedora tendència a l’augment que havien mostrat en els últims mesos. Així, entre les tres tertúlies de Catalunya Ràdio, el percentatge d’opinadores se situa en un 39% el mes de maig i un 36% el de juny, mentre que a RAC1 el percentatge d’opinadores era del 28% el mes de maig i el 26% el mes de juny.

La tertúlia radiofònica amb més opinadores, tot i els sotracs, continua sent la d’El matí de Catalunya Ràdio, amb un 44% de dones el mes de maig, quan va pujar tres punts, per perdre’ls a continuació el mes de juny. Com si l’emissora hagués decidit abandonar la cursa per la paritat, també la tertúlia del Catalunya migdia va caure vuit punts el mes de maig (31%), per recuperar-ne només un el juny (32%). Un fenomen repetit al Catalunya vespre que, també inexplicablement, va perdre el maig (39%) la paritat tècnica que havia tingut l’abril, per precipitar-se el juny a un 34%.

També El món a RAC1, que havia pujat del 24% d’abril al 27% de maig, s’ha vist afectat per aquesta epidèmia de final de curs: el juny baixava de nou al 24%. El Via lliure, de la mateixa emissora, que havia pujat dos punts el maig (32%), en baixa també un el juny (31%).


EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO

Amb un percentatge del 44% de dones opinadores a les seves tertúlies, i pujant 3 punts respecte el mes d’abril, El matí de Catalunya Ràdio, la ràdio pública, continuava sent el programa radiofònic més paritari el mes de maig: 50 d’un total de 114 persones participants. És també l’únic programa que ha tingut mínims i màxims diaris de dones superiors als d’homes, encara que de mitjana a les seves tertúlies hi hagués 2 dones i 3 homes.

El matí de Catalunya Ràdio, maig 2017 (23 dies d’emissió)
Nombre mínim de dones a la tertúlia/dia    1    

Nombre mínim d’homes a la tertúlia/dia    0
Nombre màxim de dones a la tertúlia/dia    6    

Nombre màxim d’homes a la tertúlia/dia    4
Mitjana diària de dones participants a la tertúlia    2    

Mitjana diària de participants a la tertúlia    5


El juny, tot i baixar 3 punts percentuals, el programa informatiu matinal de Catalunya Ràdio va continuar sent tècnicament paritari: dels 102 tertulians al seu debat diari d’actualitat, 42 van ser dones.

El matí de Catalunya Ràdio, juny 2017 (21 dies d’emissió)
Nombre mínim de dones a la tertúlia/dia    0    

Nombre mínim d’homes a la tertúlia/dia    0
Nombre màxim de dones a la tertúlia/dia    5    

Nombre màxim d’homes a la tertúlia/dia    5
Mitjana diària de dones participants a la tertúlia    2    

Mitjana diària de participants a la tertúlia    5


CATALUNYA MIGDIA

La tertúlia del Catalunya migdia continua a sotragades pel que fa a la participació d’opinadores: si el mes d’abril van ser un 39%, el mes de maig van ser un 31%, 19 dones d’un total de 62 participants. La mitjana diària de participants va passar el maig de dos a tres, però habitualment és un home qui ocupa aquest nou lloc.

Catalunya migdia, maig 2017 (22 dies d’emissió)
Nombre mínim de dones a la tertúlia/dia    0    

Nombre mínim d’homes a la tertúlia/dia    1
Nombre màxim de dones a la tertúlia/dia    2    

Nombre màxim d’homes a la tertúlia/dia    3
Mitjana diària de dones participants a la tertúlia    1    

Mitjana diària de participants a la tertúlia    3


El juny, amb un 32% de tertulianes, la tertúlia del Catalunya migdia va continuar sent la menys paritària de la ràdio pública, encara per sota del terç: 21 opinadores d’un total de 66 participants.

Catalunya migdia, juny 2017 (22 dies d’emissió)
Nombre mínim de dones a la tertúlia/dia    0    

Nombre mínim d’homes a la tertúlia/dia    1
Nombre màxim de dones a la tertúlia/dia    2    

Nombre màxim d’homes a la tertúlia/dia    3
Mitjana diària de dones participants a la tertúlia    1    

Mitjana diària de participants a la tertúlia    3


CATALUNYA VESPRE

La tertúlia del Catalunya vespre, amb percentatges habitualment superiors a la del migdia, va baixar també —però només un punt— el mes de maig, amb un percentatge del 39% d’opinadores: d’un total de 105 participants, 41 eren dones.

Catalunya vespre, maig 2017 (22 dies d’emissió)
Nombre mínim de dones a la tertúlia/dia    1    

Nombre mínim d’homes a la tertúlia/dia    2
Nombre màxim de dones a la tertúlia/dia    4    

Nombre màxim d’homes a la tertúlia/dia    5
Mitjana diària de dones participants a la tertúlia    2    

Mitjana diària de participants a la tertúlia    5

Davallada destacable en aquesta tertúlia el mes de juny, que s’allunya una mica més de la paritat tècnica que havia aconseguit el novembre i l’abril. Amb un percentatge del 34% de dones —34 opinadores d’un total de 99 participants— ha baixat 5 punts i ha obtingut una de les seves pitjors dades.

Catalunya vespre, juny 2017 (22 dies d’emissió)
Nombre mínim de dones a la tertúlia/dia    1    

Nombre mínim d’homes a la tertúlia/dia    1
Nombre màxim de dones a la tertúlia/dia    3    

Nombre màxim d’homes a la tertúlia/dia    4
Mitjana diària de dones participants a la tertúlia    2    

Mitjana diària de participants a la tertúlia    5

EL MÓN A RAC1

El mes de maig, la tertúlia d’El món a RAC1, el programa més escoltat dels matins a la ràdio catalana, va augmentar en tres punts la participació d’opinadores respecte a l’abril, situant-se en un 27%, molt per sota encara del terç de participants: en total, 92 persones de les quals 25 eren dones.

El món a RAC1, maig 2017 (23 dies d’emissió)
Nombre mínim de dones a la tertúlia/dia    0    

Nombre mínim d’homes a la tertúlia/dia    2
Nombre màxim de dones a la tertúlia/dia    2    

Nombre màxim d’homes a la tertúlia/dia    4
Mitjana diària de dones participants a la tertúlia    1    

Mitjana diària de participants a la tertúlia    4


El juny, però, el percentatge de dones a la tertúlia d’El món va tornar a caure: amb un 24% de tertulianes (cap dia més d’una) és una altra vegada a la cua de les recomptades. Només 21 opinadores entre el total de 87 persones que van participar-hi no donen per a més.

El món a RAC1, juny 2017 (22 dies d’emissió)
Nombre mínim de dones a la tertúlia/dia    0    

Nombre mínim d’homes a la tertúlia/dia    3
Nombre màxim de dones a la tertúlia/dia    1    

Nombre màxim d’homes a la tertúlia/dia    3
Mitjana diària de dones participants a la tertúlia    1    

Mitjana diària de participants a la tertúlia    4


VIA LLIURE, RAC1

També a RAC1, la primera emissora privada de Catalunya, el magazín matinal de caps de setmana Via lliure va augmentar el mes de maig la participació d’opinadores a la seva tertúlia, tot i que amb un 32% continuava sense arribar ni al terç de debatents. De les 31 persones que hi van participar al llarg del mes, 10 eren dones.

Via lliure, maig 2017 (8 dies d’emissió)
Nombre mínim de dones a la tertúlia/dia    0    

Nombre mínim d’homes a la tertúlia/dia    2
Nombre màxim de dones a la tertúlia/dia    3    

Nombre màxim d’homes a la tertúlia/dia    4
Mitjana diària de dones participants a la tertúlia    1    

Mitjana diària de participants a la tertúlia    4

I un punt menys encara, el Via lliure el mes de juny. Amb un 31%, les dones van ser només 11 dels 36 participants d’aquest mes.

Via lliure, juny 2017 (8 dies d’emissió)
Nombre mínim de dones a la tertúlia/dia    0    

Nombre mínim d’homes a la tertúlia/dia    2
Nombre màxim de dones a la tertúlia/dia    4    

Nombre màxim d’homes a la tertúlia/dia    6
Mitjana diària de dones participants a la tertúlia    1    

Mitjana diària de participants a la tertúlia    5