Thursday, June 30, 2022

#OnSónLesDones. 5 anys de recomptes

 #OnSónLesDones. 5 anys de recomptes

Alguna millora i molta feina per fer

Periòdicament, #OnSónLesDones ens preguntem quantes de les opinions escrites o expressades en veu alta als principals mitjans de comunicació catalans són opinions de dones (firmades amb nom de dona). El nostre objectiu és documentar fins a quin punt s’hi mostren les opinions de les dones o si, al contrari, encara són (com han estat històricament) discriminades i infrarepresentades en benefici de l’opinió dels homes.
 
Des del mes de juliol de 2016 #OnSónLesDones comptem les opinions signades per dones dels principals mitjans de comunicació i presentem els resultats dels recomptes en informes en diverses ocasions al llarg de l’any. La periodicitat dels informes i la durada en el temps de cadascun dels recomptes ha estat variada: hem fet un informe anual, informes de tres mesos, informes d’un mes o de només quinze dies (com ara els que solem fer durant la setmana anterior i posterior al 8 de març, Dia de la Dona Treballadora):

–2016/2017: De l’1 de juliol de 2016 al 30 de juny de 2017. Un any de recomptes. Escampant el vici de recomptar
–2017: Campanya electoral 21D. Recompte del 5 al 22 de desembre.
–2018: Recompte 8M. De l’1 al 14 de març.
–2018: Mundial de futbol masculí. Recompte del 14 juny al 15 de juliol: On són les dones al #Mundial18?
–2019: Recompte 8M. De l’1 al 14 de març.
–2019: Recompte octubre, novembre i desembre: Som el 51% però opinem el 29% i impera la blanquitud.
–2020: Recompte 8M. De l’1 al 14 de març.
–2020: Recompte del 15 de maig al 14 de juny: El recompte de la marmota en temps de desconfinament.
–2021: Recompte 8M. De l’1 al 14 de març: La trampa del purplewashing i la vergonya del racisme mediàtic.
–2021: Recompte juliol 2021: La igualtat encara no s’escriu. Al juliol ni dona ni cargol.
–2021: Recompte octubre, novembre i desembre de 2021. 5 anys de recomptes.

Aquests recomptes es poden seguir diàriament (durant els dies que es fan) al nostre bloc www.onsonlesdones.cat, on publiquem els resultats de tots els mitjans recomptats.
 
L’any 2021 vam fer dos recomptes: el mes de juliol, d’una banda, i durant els mesos d’octubre, novembre i desembre, de l’altra. El present informe correspon a aquest recompte del darrer trimestre de l’any passat, i aquests resultats ens donaran una perspectiva àmplia dels canvis que s’han produït pel que fa a la representació de l’opinió de les dones als mitjans catalans més difosos entre els d’informació general perquè els resultats obtinguts, els podem comparar amb les dades de dos recomptes trimestrals anteriors del mateix període (octubre, novembre i desembre de 2016 i octubre, novembre i desembre de 2019).
 

Recompte d’octubre, novembre i desembre de 2021

Entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre de 2021 #OnSónLesDones vam fer un nou recompte d’opinions publicades als principals mitjans escrits catalans i expressades a les tertúlies audiovisuals més vistes i escoltades al país. En total, 4 diaris en paper, 4 diaris digitals, 7 tertúlies radiofòniques i 4 tertúlies televisives:
– diaris en paper: Ara, El Punt Avui, El Periódico de Catalunya, La Vanguardia
– diaris digitals: Vilaweb, Nació Digital, El Nacional, El Món
– tertúlies radiofòniques: El matí de Catalunya Ràdio, La tarda de Catalunya Ràdio, El suplement (Catalunya Ràdio), El món a RAC1, No ho sé (RAC1), Via lliure (RAC1), Aquí, amb Josep Cuní (SER Catalunya)
– tertúlies televisives: Els Matins (TV3), Tot es mou (TV3), Més 324, Bàsics (betevé)
 
Doncs bé: durant aquest període, només el 31% dels articles d’opinió i de les persones convidades a opinar en les principals tertúlies d’actualitat han estat dones. Les opinions escrites o expressades en tertúlies radiofòniques i televisives per homes han estat el 69%. Parlem d’un total de 9.986 actes d’opinió publicats o emesos, dels quals 3.074 eren de dones.

Com veurem, però, les diferències entre els diferents grups de mitjans són importants: mentre que en premsa escrita (diaris en paper i diaris digitals) el percentatge d’opinadores és vergonyós, amb dues úniques excepcions de mitjans ja paritaris (el diari El Punt Avui i el digital El Món), de les tertúlies televisives ja podem parlar de paritat tècnica en tots els casos. Pel que fa a les tertúlies radiofòniques recomptades, hem detectat un important retrocés de la paritat en la ràdio pública i un avenç important en la privada, si bé en conjunt el percentatge d’opinadores és del 36%.
 

Premsa escrita: diaris en paper i diaris digitals

En aquest últim trimestre de 2021 els articles firmats per dones han estat només un 28% del total dels articles publicats als espais d’opinió dels principals diaris en paper i digitals catalans. Tant als diaris en paper com als digitals, el percentatge ha estat idèntic: 28% de dones. Poc més de la quarta part del total. Amb variacions entre ells, naturalment, com veurem després.
 
Dels 5.992 articles d’opinió publicats als quatre diaris en paper recomptats, només 1.686 eren firmats per dones. La distància entre El Punt Avui (paritari, amb un 43% d’opinions firmades per dones) i La Vanguardia (amb només un 18% d’opinadores a les seves seccions d’opinió) és abismal. El Periódico, amb un 31% d’opinadores, i el diari Ara, amb un 29%, es mantenen per sota d’un terç d’opinadores dones. El fet que sigui La Vanguardia el que publica més articles d’opinió en total (i el que menys articles de dones té) és el que fa baixar de manera aclaparadora la mitjana del grup.

Pel que fa als diaris digitals, dels 1.345 articles d’opinió publicats només 382 eren escrits per dones. Un d’aquests mitjans, El Món, amb un 40% d’opinadores dones, arriba a la paritat tècnica, mentre que Nació Digital (amb un 37%) supera el terç d’opinadores. Vilaweb en té un 26%, i El Nacional, amb un 20%, continua a la cua.
 
Tots aquests mitjans, diaris en paper i digitals, són mitjans privats. El gran nombre d’articles d’opinió que publiquen supera de tros el nombre de participants de les tertúlies radiofòniques i televisives d’actualitat, fet que fa baixar el percentatge conjunt de dones opinadores als mitjans.

Com veurem, els percentatges d’opinadores en tertúlies radiofòniques i televisives (grup en què predominen els mitjans públics) són molt superiors.

Com portem cinc anys denunciant als nostre informes, tots aquests mitjans privats reben subvencions i ajuts públics, i el que més en rep, La Vanguardia, és precisament el que de forma més sagnant ignora l’opinió de les dones, amb només un 18% d’opinadores als seus espais d’opinió.

Una situació incomprensible, ja que la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, concretament a les següents disposicions de l’article 25, els obliga entre altres coses, a “promoure la participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió”.

Desconeixem els motius pels quals la concessió d’aquests ajuts i subvencions als mitjans privats no va condicionada al compliment de la llei, com sí que passa en la resta d’àmbits en què es concedeixen ajuts de l’administració a empreses privades. Cal recordar a les nostres i els nostres representants polítics que aquest incompliment de llei representa una discriminació conscient i reiterada de la meitat de la població que paga amb els seus impostos aquests mateixos ajuts.


Tertúlies radiofòniques

Del total de persones convidades a participar en les tertúlies radiofòniques de les emissores recomptades (2.074), només un 36% han estat dones (744). Tot i que el percentatge conjunt de tertulianes no ha baixat (de fet ha pujat un punt), el que és nou respecte dels anteriors recomptes (i de forma aclaparadora) és la disminució del percentatge de dones a les tertúlies de la ràdio pública mentre augmenta a les de la privada.

L’incompliment de la llei d’igualtat en el cas dels mitjans públics és particularment greu, i se salta el mandat parlamentari i les normes de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, els mitjans de la qual són pagats directament pels impostos de la ciutadania. És difícil d’entendre que, pertanyent a la mateixa estructura, Catalunya Ràdio i TV3 tinguin un comportament tan diferent pel que fa a la paritat en els seus espais d’opinió (o a alguns d’ells, si més no).

Entre les set diferents tertúlies recomptades, pertanyents a RAC1, la SER Catalunya i Catalunya Ràdio (les dues primeres, privades), quatre segueixen sent paritàries. Sorprenentment, d’aquestes quatre només una pertany a Catalunya Ràdio: la d’El suplement. Les altres tres pertanyen a programes d’emissores privades: la de No ho sé i la de Via lliure, de RAC1, i la d’Aquí, amb Josep Cuní, de SER Catalunya. La sorpresa apareix quan Catalunya Ràdio redueix el percentatge de dones a les tertúlies d’El matí de Catalunya Ràdio i de La tarda de Catalunya Ràdio, mentre que No ho sé, de RAC1 (45%), i Aquí, amb Josep Cuní, de SER Catalunya (40%), augmenten significativament la participació de dones a les seves tertúlies.
 
Les dues tertúlies d’actualitat amb més audiència de Catalunya queden ara mateix molt lluny de la paritat: El món a RAC1, amb un ridícul 27%, i El matí de Catalunya Ràdio, amb un 35%. Aquesta és una dada alarmant, perquè totes dues tertúlies estan en els percentatges més baixos dels últims cinc anys. I és una dada que indica que alguna cosa ha passat a Catalunya Ràdio perquè la ràdio pública del país ignori de manera escandalosa el mandat legal de promoure la igualtat en tots els àmbits, també en el de l’opinió.
 

Tertúlies televisives

De tots els grups de mitjans, és el mitjà televisiu l’únic on la participació de dones als espais d’opinió ha pujat de manera significativa (sis punts percentuals) fins a situar-se en un 46%, que diríem esplèndid si no fos que hauria de ser normal. Totes les tertúlies televisives recomptades per a aquest últim informe són paritàries i pertanyen a emissores de titularitat pública: TV3 i betevé. La desaparició de les tertúlies d’actualitat a 8TV i la de l’emissora El Punt Avui TV fa que a la televisió privada catalana no quedin tertúlies amb què comparar.
 
De les 575 persones que han participat en les tertúlies televisives recomptades, 263 eren dones: un 46%. En el cas de les tertúlies televisives, com demostren les dades, sembla que no ha passat el mateix que a la ràdio pública. Tant TV3 com betevé entren de ple en la paritat tècnica i aconsegueixen els seus millors resultats (els més paritaris) en aquest últim trimestre de 2021. El mandat parlamentari de promoure la igualtat en tots els mitjans (i especialment en els públics) es respecta aquí honorablement, tot i que no de forma plena.

Presència de persones racialitzades

Per primer cop d’ençà que #OnSónLesDones en recull dades, el nombre d’homes en condició de racialització supera el de dones. Per primera vegada, a més, s’ha registrat una persona gitana, el tertulià del Tot es mou, de TV3, Jordi Perales.

Cal advertir, però, que bona part de les opinions recomptades pertanyen a persones racialitzades que no són catalanes i que han col·laborat en mitjans estrangers que tenen algun vincle de publicació amb mitjans catalans. Per exemple, la majoria dels col·laboradors racialitzats de Vilaweb han aparegut a la secció “Debat Global”, on publiquen articles traduïts del mitjà en anglès The Conversation. Així mateix, tot i que el diari Ara és el mitjà que compta amb més persones racialitzades catalanes, quatre, la publicació d’articles procedents de mitjans com Project Syndicate aporta altres quatre firmes de persones racialitzades. El cas més cridaner és el de La Vanguardia: les dues úniques persones no blanques que hi han publicat durant el període recomptat han estat el president del Senegal, Macky Sall, i el de Sud-Àfrica, Cyril Ramaphosa, en un article escrit conjuntament amb altres líders polítics, com ara el president espanyol, Pedro Sánchez.

En conclusió, la presència testimonial de persones racialitzades als espais d’opinió dels mitjans de comunicació catalans és encara més minsa un cop se’n resten aquelles veus de persones estrangeres. Així doncs, per publicar en un mitjà català sent racialitzat surt més a compte viure en un altre país i, si pot ser, ostentar un càrrec important, com ara presidir un país. Aquesta situació posa en evidència una discriminació flagrant per raó de raça, en què les persones racialitzades han de fer més mèrits que les blanques per aconseguir el mateix reconeixement.

Cinc anys de recomptes als mitjans catalans

Ara fa cinc anys lliuràvem a la societat el primer informe llarg d’#OnSónLesDones, d’un any de recomptes sobre paritat als espais d’opinió dels mitjans catalans. Es titulava “Escampant el vici de comptar #ProuExcuses”. En aquell primer recompte, fet entre el juliol de 2016 i el juny de 2017, només vam poder escriure dues vegades la paraula “paritari”, fent referència a dues de les tertúlies televisives recomptades: Els Matins i Més 324, de TV3.
 
En aquest informe que teniu a les mans, corresponent a l’últim trimestre de 2021, hem pogut escriure deu vegades la paraula “paritari”: en dos mitjans escrits (el diari en paper El Punt Avui i el digital El Món), en quatre tertúlies radiofòniques (No ho sé, de RAC1; Via lliure, de RAC1; El suplement, de Catalunya Ràdio, i Aquí, amb Josep Cuní, de SER Catalunya) i en quatre tertúlies televisives (Els matins, de TV3; Tot es mou, de TV3; Més 324, de Canal 33 i TV3, i Bàsics, de betevé).
 
Si recomptem 8 mitjans escrits (en paper i digitals) i 11 tertúlies radiofòniques i televisives, que són 19 espais d’opinió en total, ja podem dir que més de la meitat (10) són paritaris en aquest moment. No podem pas saber quina part d’això es deu a la insistència amb què des d’#OnSónLesDones hem denunciat la falta de paritat a les seccions d’opinió dels mitjans catalans durant els últims cinc anys, però tinguem part o no de culpa, ens en podem felicitar. Si més no, com a ciutadanes.
 
Una felicitat, però, que no ens pot fer oblidar que gairebé la meitat dels mitjans i programes que recomptem (i segurament molts més de la meitat dels que no recomptem) continuen encara molt lluny de la paritat. Entre ells, tres dels quatre diaris en paper més llegits, tres dels digitals més llegits i els dos programes radiofònics més escoltats de Catalunya.

Premsa escrita en paper

L’últim trimestre de 2016 cap dels diaris en paper no superava el 21% d’articles firmats per dones als seus espais d’opinió. En conjunt, el percentatge d’opinadores (19%) no arribava ni a una cinquena part del total.

Durant els tres anys següents, fins a l’últim trimestre del 2019, els diaris en paper van augmentar de forma significativa (però molt insuficient) el seu percentatge d’opinadores, fins al 27%. En cap diari les dones no arribaven a firmar ni un terç del total d’articles d’opinió, però la tendència cap a la igualtat semblava positiva.


Inexplicablement, dos anys després (en aquest últim trimestre del 2021) tres d’aquests diaris en paper han rebaixat de nou la seva “quota” de firmes de dones. L’últim trimestre de 2021 La Vanguardia ha “tornat” a un escandalós 18% d’opinadores, i el percentatge de dones als articles d’opinió d’El Periódico i el diari Ara ha baixat, respectivament, un i dos punts. Cap dels dos diaris no arriba encara ni a un terç d’opinadores.

No podem saber a què es deu aquest retrocés, però per força deuen haver passat coses en aquests diaris molt diferents a les que han passat a El Punt Avui, per exemple, que en aquests últims dos anys ha doblat el percentatge d’opinadores i ha entrat de ple en la paritat (tècnica), amb un 43% dels seus espais d’opinió ocupats per dones.

Amb aquest 43%, El Punt Avui destaca sobre la resta dels diaris en paper i brilla amb llum pròpia. Fins i tot entre la premsa escrita (un grup de mitjans on impera el masclisme, no importa l’antiguitat ni la modernitat de plantejaments en altres qüestions), hem pogut comprovar com un diari pot fer un canvi sobtat i enriquir els seus continguts, adaptant-los a la realitat social a què s’adreça i donant a l’opinió de les dones (gairebé) el lloc que es mereix.

Premsa escrita digital

La proporció de dones als espais d’opinió de la premsa digital ha estat, al llarg dels diversos recomptes, tan dramàtica com la de la premsa escrita. Amb una sola excepció, la situació no ha millorat gaire.


En el conjunt dels diaris digitals recomptats, els percentatges d’opinadores han estat del 20% (últim trimestre de 2016), del 22% (últim trimestre de 2019) i del 28% (últim trimestre de 2021). També en aquest cas, com en la premsa en paper, el diari que inclou menys dones als seus espais d’opinió (El Nacional) és el que més articles d’opinió publica, cosa que fa baixar la mitjana del grup. Però tampoc no ens fem il·lusions: Vilaweb, amb un 26% de dones als seus espais d’opinió, només ha pujat 3 punts en els cinc últims anys, i sembla estancat: una opinadora per cada tres opinadors, i prou.

També són molt tossuts a El Nacional: van començar fa cinc anys amb un patètic 8% d’opinadores, que fa dos anys va ascendir fins al 19%… I en aquest últim recompte, l’últim trimestre de 2021, s’ha aturat en un 20% de dones. Una opinadora per cada quatre opinadors homes!

Nació Digital va baixar molt el percentatge d’opinadores entre 2016 i 2019: del 31% va retrocedir fins al 25%. En aquest últim recompte veiem que s’ha recuperat (no tan miraculosament) i les dones ja ocupen el 37% dels espais d’opinió. Diem ja, però encara és massa poc.

Només El Món, que recomptem des de 2016, quan tenia un 22% d’opinadores, arriba avui a la paritat, després de travessar zones molt fosques i pous sense fons de desigualtat. Però l’ascens ha estat constant, i en aquest últim recompte ja marca un paritari (tècnicament) 40%, que demostra, als seus companys de la premsa digital, que la paritat no arruïna mitjans, sinó que els millora i els fa justos.

Tertúlies radiofòniques

A les tertúlies de la ràdio pública, i en els últims dos anys (des de l’últim trimestre de 2019 al de 2021), les dones han anat perdent espais d’opinió, que havien guanyat en els tres anys anteriors. És un misteri que costa d’entendre però que és ben visible comparant aquests tres recomptes trimestrals. Tant les tertúlies d’El matí de Catalunya Ràdio com les de La tarda de Catalunya Ràdio (abans recomptat com a Catalunya migdia), com les tertúlies d’El suplement han perdut dones pel camí. De ser paritàries totes tres tertúlies, ara ja només la d’El suplement manté la paritat, amb un justíssim 40% (havia arribat a tenir un 53% de dones l’últim trimestre de 2019!).

Particularment tràgic és el cas d’El matí de Catalunya Ràdio, ara només amb un 35% de tertulianes, i és el segon programa més escoltat de la ràdio catalana, només per darrere d’El món a RAC1. Què ha passat a Catalunya Ràdio? N’està al cas, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals?

I El món a RAC1, el programa més escoltat de la ràdio catalana, té a la seva tertúlia només un 27% de dones, exactament la mateixa dada que tenia l’últim trimestre de 2019 i (sorpresa!) dos punts menys que el 2016, que en tenia un 29%. Què els ha fet pensar que el món retrocedeix en comptes d’avançar? Que es tracti d’una ràdio privada, com el diari La Vanguardia (del mateix grup empresarial) només afegeix escarni a la seva opció discriminatòria, perquè es tracta del grup més mimat de l’Administració catalana en ajuts i subvencions, el Grup Godó.

Però per sort no pas tots els equips professionals són iguals, i també a RAC1 hi ha equips i programes compromesos amb la igualtat d’homes i dones. Tant el No ho sé com el Via lliure ja estan instal·lats en la paritat, el vespertí amb un 45%, i el de cap de setmana amb un 40%.


La gran sorpresa de l’últim recompte, però, ha estat el gir inesperat de l’Aquí, amb Josep Cuní, de SER Catalunya, que entre la primavera i la tardor de 2021 ha assolit la paritat i no l’ha deixada, almenys fins a final d’any. La paritat del matinal de la SER, i els bons percentatges del No ho sé i del Via lliure, de RAC1, han capgirat el panorama radiofònic habitual en els recomptes d’#OnSónLesDones, i per primera vegada els resultats de la ràdio privada s’equiparen a la pública: el percentatge de tertulianes a RAC1 + SER Catalunya ja és el mateix que el de Catalunya Ràdio. I no són bons ni l’un ni l’altre: el 36%.

Molts dels programes radiofònics que hem recomptat des de 2016 ja no existeixen, i n’han aparegut altres de nous, però sempre mantenint la mateixa estructura bàsica: notícies i opinió. Per això quan parlem de Catalunya Ràdio, per exemple, hem de saber que en recomptem el magazín informatiu matinal (sempre s’ha dit El matí de Catalunya Ràdio), l’espai d’opinió de l’informatiu de migdia/tarda (abans era Catalunya migdia i ara és La tarda de Catalunya Ràdio) i l’espai d’opinió de l’informatiu dels caps de setmana, sigui quin sigui el títol i l’equip que el fa.

Això mateix serveix per a RAC1, la gran ràdio privada de Catalunya, de la qual recomptem des de 2016 el magazín informatiu matinal (El món a RAC1) i el del cap de setmana (Via Lliure), als quals vam afegir, el desembre de 2017, l’informatiu del vespre i la seva tertúlia (No ho sé).

De SER Catalunya, el març de 2019 hi vam incloure el magazín informatiu matinal Aquí, amb Josep Cuní.

Per aquest motiu no tenim dades de tots els programes (amb les seves respectives tertúlies d’actualitat) des del recompte inicial.

Tertúlies televisives

Des dels primers recomptes #OnSónLesDones recomptàvem les tertúlies d’actualitat de dues televisions privades, El Punt Avui TV i 8TV, però aquestes tertúlies han desaparegut. Avui no hi ha tertúlies d’actualitat informativa a la televisió privada, si més no amb una audiència significativa, i #OnSónLesDones, doncs, només recomptem les tertúlies de programes d’actualitat a la televisió pública. En concret, tres de TV3 (Els matins, Tot es mou, Més 324) i una de betevé (Bàsics).

En aquest moment totes aquestes tertúlies són paritàries, i tenen entre el 42% i el 49% d’opinadores. 


Si la ràdio pública sembla que ha desistit de seguir el mandat legal i social de promoure la igualtat també en els seus espais d’opinió, la televisió pública, en canvi, se l’ha pres seriosament. Ja en el recompte de 2016 dues de les tres tertúlies de TV3 eren paritàries (la de betevé encara no la recomptàvem), fet que es repetia el 2019 (la de betevé no era paritària, llavors), i aquest 2021 ho són totes, en conjunt, amb un més que correcte 46% de tertulianes. En tots aquests recomptes el programa més paritari de la televisió ha estat el Més 324, dirigit per Xavier Graset, un debat polític i social a les nits de Canal 33 i TV3 que trenca tots els tòpics sobre les presumptes dificultats per trobar dones que participin a les tertúlies: hi ha especialistes en tots els temes, de qualitat, disposades a participar-hi i també en horari nocturn. Hi ha tantes tertulianes potencials com tertulians potencials, i la seva opinió compta exactament el mateix.

Tuesday, March 15, 2022

El nacional, dimarts 14 de març de 2022

 



3 de 7 #noanembé #42,8% #quasi #nocostatant #osld







Editorial: José Antich

Opinió: Iu Forn

Opinió: David González

Opinió: Montse Castellà

Opinió: Angels Martínez Castells

Opinió: Les Tietes (Marta S.)

No perdre el fil: Agustí Colomines


Monday, March 14, 2022

Vilaweb, dilluns 14 de març de 2022

 


1 de 4

 



Editorial: Vicent Partal

Mail Obert: Marta Rojals

Bots i barrals: Ot Bou Costa

La píndola: Jordi Goula 

 

Nació Digital, dilluns 14 de març de 2022

1 de 3 #AvuiTampoc #NoAnemBé



Opinió: Carme Vidalhuguet, Pep Martí i Vallverdú, Jaume Barberà 

Més 324, dilluns 14 de març de 2022


2 de 3


Tertúlia amb Bel Olid, Iva Anguera i Joan Queralt.

Presentador: Xavier Graset i Forasté.

Tot es mou a TV3, dilluns 14 de març de 2022

 


1 de 2 #OSLD8M2022 #OSLD #Paritat #AnemBé



Tertúlia amb Estel Solé i Fèlix Colomer, moderat per Helena García Melero

La Vanguardia, dilluns 14 de març de 2022



5 de 25 #PenaPenitaPena


La segona: Lola García

Internacional: Yevgenia Belorusets, Juan M. Hernández Puértolas

Política: Toni Batllori (vinyeta), Iván Redondo, Francesc-Marc Álvaro

Opinió: Jordi Basté, Antoni Puigverd, Joana Bonet, Kap (vinyeta), Núria Escur, Josep Miró i Ardévol, Màrius Serra, Eulàlia Solé, Josep Pedrerol

Viure: Enric Sierra, Albert Montagut

Cultura: Magí Camps, Juan Bufill, Donat Putx

Esports: Joan Josep Pallàs, Sergi Pàmies, Lluís Canut, Alex Delmàs

Economia: Josep Maria Ganyet

----

La contra: Lanxing Xiang

La tarda de Catalunya Ràdio, dilluns 14 de març de 2022

#1de3 #25%



Gerard Gómez, Arturo Puente i Montserrat Nebrera.

No ho sé (RAC1), dilluns 14 de març de 2022



1 de 3 dones #unaltrecop #noanembé #33% #osld #8M2022

Tertúlia El Ressopó amb Lluís Carrasco, Montserrat Guillen, Enric Sierra. 

Condueix: Agnès Marquès. 



Aquí, amb Josep Cuní (SER Catalunya), dilluns 14 de març de 2022

 3 d'11


Club d'Opinió: Marta Alòs, Juan Cal Sánchez, Rafa Luna
Conductor: Josep Cuní

Opinió: Joan Tejedor, Jordi Xuclà, Fidel Masreal, Josep Maria Brunet

Tertúlia d'esports: Jordi Martí, Anton Parera, Cristina Cubero, Marta Pascal

El matí de Catalunya Ràdio, dilluns 14 de març de 2022

5 de 9 #AvuiSí!


Programa especial sense tertúlia. 

Tertúlia esportiva amb Carme Lluveras, Emilio Pérez de Rozas, Ramon Besa, Sònia Gelmà i Xavi Torres.

Accent: Xavi Coral, Núria Cadenes, Laura Fa, Laia Tudel.

'El Món', dilluns 14 de març del 2022

 

2 de 3 #OSLD8M22 #AnemBé

Sílvia Barroso, Montserrat Nebrera, Joan Rovira.

Articles publicats fins les 12 del 14/03.

El món a RAC1, dilluns 14 de març de 2022



3 d'11 #unadonapersecció #nomillorem #efecteBasté #fatal #comsempre 





Apunts imprescindibles: Laia Coll, Laia Colomé, Santi Giménez, Joaquín Luna, Toni Vall

El perquè de tot plegat: Màrius Carol, Pablo Iglesias, Mònica Terribas

Tertúlia esportiva: Joan Josep Pallàs, Santi Segurola, Miguel Rico 


El Punt Avui, dilluns 14 de març de 2022

 #OnSónlesDones #OSLD8M22 #5de10 #50%dedones



Punt de vista: Eva Vàzquez, Lluís Muntada, David Brugué, Eva Garcia Pagán, Joan Vall Clara, Míriam Díez Bosch, Carme Vinyoles Casas.

Nacional: Xavi Aguilar.

Europa-Món: Dolors Bellés.

Cultura i Espectacles: David Castillo.

El Periódico, dilluns 14 de març de 2022



5 de 16 #El Periodico #31,25% #11homes5dones #Lesdonesimportenunrave #Laparitatimportaunrave  #OSLD8M22   



Internacional: Rafael Vilasanjuan, Jesús A. Núñez Villaverde 

Política: Verònica Fumaral Economia: Rosa Maria Sánchez 

La Tribuna: Andreu Claret Opinió:  Gemma Ubasart, Emma Riverola, Josep Maria Fonalleras, Irene Jaume, Jorge Dezcallar, Pere Puigdomènech, Carles Francino 

Cultura: Jordi Bianciotto 

Esports: Josep Maria Fonalleras, Albert Guasch 

Televisió: Ferran Monegal

Diari Ara, dilluns 14 de març de 2022

 


2 de 14  #noanemgensbé #hifaltenmoltesdones



Les claus del dia: Fernando Trias de Bes, Àlex Gutiérrez, Antoni Bassas

Economia: Xavier Freixas

Debat: Joaquim Coello, Nuria Alabao, Sebastià Alzamora, Jordi Duró, Joan Ridao, Mariona Tomàs

Esports: Àlex Gozalbo

Passi-ho bé: Francesc Canosa, (Àlex Gutiérrez)

A la contra: Ferreres, Salvador Cardús

Sunday, March 13, 2022

El nacional, diumenge 13 de març de 2022

 



3 de 9 #noanembé #33,3% #osld













Editorial: José Antich

Opinió: Iu Forn

Opinió: Sergi Sol

Opinió: Bea Talegón

Opinió: Pilar Rahola

Opinió: Míriam Díez

Opinió: José Manuel Garayoa

Opinió: Bernat Dedéu

Anàlisi: Jordi Barbeta

Vilaweb, diumenge 13 de març de 2022

 


1 de 2 #poquesperòparitàries

 


Editorial: Vicent Partal

Mail Obert: Carme Junyent

 

Nació Digital, diumenge 13 de març de 2022

 1 de 3 #AvuiTampoc



Opinió: Montserrat Tura, Germà Capdevila, Enric Marín i Otto

El Periódico, diumenge 13 de març de 2022

 


 5 de 15 #El Periodico #33,33% #10homes5dones #feminismedepega #hipocresia #OSLD8M22 


 

 Política: Albert Sáez 

La Tribuna: Joan Tapia 

Opinió: José Luis Sastre, Rosa Paz, Carles Sans, Carol Álvarez, Ángeles González-Sinde, Ana Bernal-Triviño 

Àgora: Roger Torrent, Teresa Jordà 

Cultura: José Carlos Sorribes, Pablo Meléndez-Haddad 

Esports: Juan Cruz, Marc Menchén 

Televisió: Juan Soto Ivars