Recompte #OnSónLesDones de tardor de 2024: Un balanç agredolç

Un balanç agredolç

Recompte #OnSónLesDones de tardor de 2024

Aquest recompte de tardor*, fet durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2024, ens deixa un regust agredolç. La part agra ve de comprovar que, un any més, alguns mitjans continuen menystenint l’opinió de les dones, amb una presència del tot desigual en els seus espais d’opinió respecte a la dels homes. Parlem de tres dels quatre diaris en paper que seguim, de dos dels quatre digitals i de dues de les tertúlies de la ràdio més escoltada del país.

Afortunadament, també hi ha una part dolça: dels 19 mitjans o programes recomptats en aquest últim trimestre de 2024, 12 són ja paritaris, tècnicament (dins els paràmetres 60%-40%) o en paritat real. Són tres mitjans o programes més que el 2021, 6 més que el 2019… i 10 més que el 2016! Ja no només tots els mitjans públics són igualitaris en els seus espais d’opinió, sinó també alguns mitjans o programes privats, si bé encara minoritaris.

Si anem per parts, veurem que aquest últim recompte d’#OnSónLesDones certifica que totes les tertúlies televisives d’actualitat ja són paritàries: les d’Els matins, Tot es mou i Més 324, les tres de 3Cat. També ho és la del programa d’actualitat Bàsics, de Betevé, i la de Cafè d’idees, de TVE Catalunya. En conjunt, un 45% de les persones convidades a opinar en tertúlies i debats d’actualitat a les televisions catalanes són dones.

Pel que fa als espais radiofònics amb tertúlia d’actualitat, en aquest període han estat paritaris tots els de Catalunya Ràdio —El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya migdia i El suplement—, i un de RAC1, el No ho sé. No ho han estat ni El món a RAC1 ni el Via lliure, de la mateixa ràdio privada. En aquest últim trimestre del 2024 un 41% de les persones que van opinar en els programes radiofònics d’actualitat són dones… però el percentatge és molt diferent si comptem les tertúlies de la ràdio pública, on ho són el 47% de participants, i les de la ràdio privada RAC1, on només el 35% de les opinions eren de dones.

En premsa escrita, dos digitals s’incorporen a la llista dels paritaris: Vilaweb i El Nacional, i un diari en paper, El Punt Avui, que continua sent l’únic amb paritat d’opinió dins el seu sector.

El sector de la premsa escrita continua sent el més reticent a la paritat: no ho són ni El Món ni Nació Digital, ni tres dels quatre diaris en paper més llegits: ni l’Ara, ni El Periódico de Catalunya, ni La Vanguardia. En tots aquests mitjans les dones no ocupen ni un terç dels espais d’opinió.

El rànquing de la vergonya, com sempre, l’encapçala La Vanguardia, buc insígnia del Grup Godó, que amb un ridícul 18% d’opinadores deixa ben clara la seva resistència activa a la paritat. Des del 2016, en què les opinadores eren un 16%, pràcticament no s’ha mogut del lloc.

Més preocupants semblen els resultats de l’Ara i d’El Periódico de Catalunya, dos diaris menys degans i més moderns, però que respectivament limiten la presència de dones al 30% i al 29% dels seus espais d’opinió. No hi ha absolutament cap justificació perquè els homes n’ocupin més del 70%. 

Com fa anys que denunciem als nostres informes, tots aquests mitjans privats reben subvencions i ajuts públics, i el que més en rep, La Vanguardia, és precisament el que de forma més sagnant ignora l’opinió de les dones, amb només un 18% d’opinadores als seus espais d’opinió.

I si La Vanguardia és el més subvencionat per la Generalitat de Catalunya, entre subvencions estructurals i subvencions a projectes (sense comptar la publicitat institucional), els següents —a força distància— són el diari Ara, El Periódico i El Punt Avui. Exactament en l’ordre invers als percentatges de paritat en els seus espais d’opinió.

Pel que fa als diaris digitals, de més a menys subvencionats, l’ordre seria El Nacional, Nació Digital, Vilaweb (que va renunciar a les subvencions per projectes però no a les estructurals) i El Món.

També RAC1 (pertanyent al Grup Godó) és, de tros, l’emissora privada més subvencionada en diferents conceptes per la Generalitat, fet que no li impedeix de menystenir la participació de dones en els seus espais d’opinió més escoltats.

Que mitjans que obvien o negligeixen la igualtat en tots o alguns dels seus espais rebin subvencions oficials és, amb la llei a la mà, una situació incomprensible, ja que la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, concretament a les següents disposicions de l’article 25, els obliga, entre altres coses, a “promoure la participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió”.

Desconeixem els motius pels quals la concessió d’aquests ajuts i subvencions als mitjans privats no va condicionada al compliment de la llei, com sí que passa en la resta d’àmbits en què es concedeixen ajuts de l’administració a empreses privades. Cal recordar a les nostres i els nostres representants polítics que aquest incompliment de llei representa una discriminació conscient i reiterada de la meitat de la població que paga amb els seus impostos aquests mateixos ajuts.

Malgrat aquests incomprensibles incompliments que cal denunciar, després d’aquest recompte de tardor de 2024, des d’#OnSónLesDones volem celebrar els resultats dels mitjans i programes que s’incorporen o es mantenen en la normalitat, és a dir, al fet normal de la paritat entre homes i dones a tots els seus espais d’opinió. I, d’entre aquests, són els mitjans audiovisuals —tots ells públics— els que més bones dades han obtingut en el present recompte.

 

*Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2024, l’equip de recomptadores d’#OnSónLesDones ha comptat diàriament les opinions escrites als diaris La Vanguardia, El Punt Avui, Ara i El Periódico de Catalunya, i també als digitals Vilaweb, El Nacional, Nació Digital i El Món, i ha separat (a partir del nom de la persona firmant) si eren escrites per homes o per dones. També ha escoltat les peces d’opinió i les tertúlies d’actualitat d’El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya migdia i El suplement, de Catalunya Ràdio, així com d’El món a RAC1, Via lliure i No ho sé, de RAC1. Igualment, s’ha fet recompte de les opinions als programes televisius Els matins, Tot es mou i Més 324, de 3Cat, Bàsics, de Betevé i Cafè d’idees, de TVE Catalunya.
A onsonlesdones.cat podeu consultar el recompte diari, amb els noms dels opinadors i opinadores per dia i mitjà.

TELEVISIONS PÚBLIQUES, EL MANDAT MANA

Les televisions públiques, com les ràdios públiques, han continuat còmodament instal·lades en la paritat d’opinió aquesta tardor, paritat que ja habitaven tant 3Cat (abans TV3) com Betevé d’ençà uns quants anys, i com fa també TVE Catalunya en aquest recompte amb Cafè d’idees, la seva tertúlia matinal d’actualitat.

Pel que fa a 3Cat, els tres programes amb tertúlia d’actualitat entren de ple en la paritat tècnica, amb petites fluctuacions respecte de recomptes anteriors. El de paritat més antiga (i un dels pioners) és l’informatiu nocturn Més 324, que malgrat el canvi de director/conductor (de Xavier Grasset a Marina Romero), ha mantingut la paritat gairebé absoluta i diària en els seus espais d’opinió, amb un 49% de tertulianes. També Els matins i Tot es mou, amb alguns punts menys, han estat paritaris durant aquest últim recompte, ambdós amb un 43% de tertulianes. En conjunt, 3Cat ha obtingut en aquest últim recompte un 45% d’opinadores als seus debats i tertúlies d’actualitat.

El mateix es pot dir de Bàsics, el programa d’actualitat vespertí de Betevé (televisió gestionada per una societat anònima municipal de l’Ajuntament de Barcelona), on de tant en tant els Cara a cara són entre dues dones, com ho poden ser entre dos homes o un home i una dona. També fa com a mínim quatre anys que aquest espai és paritari, a tocar de la paritat real.

I, finalment, la tertúlia matinal de TVE Catalunya, Cafè d’idees, que s’estrena en aquest recompte trimestral també amb paritat tècnica, del 41%.

Totes de titularitat pública, aquestes emissores compleixen el mandat parlamentari de respectar i promoure la igualtat entre homes i dones amb total naturalitat.

Percentatge de dones als espais d’opinió dels programes de televisió analitzats

TERTÚLIES RADIOFÒNIQUES, COM ES MARCA LA DIFERÈNCIA

Bona notícia de nou pel que fa als informatius i magazines radiofònics d’actualitat a Catalunya (i en català): en conjunt, el 41% de les persones que hi van opinar l’últim trimestre de 2024 van ser dones.

Les dades, però, ens mostren una enorme diferència entre la ràdio pública (Catalunya Ràdio) i la privada (RAC1). Catalunya Ràdio és sobradament paritària en les tertúlies i els comentaris o píndoles d’opinió que es llegeixen als seus tres programes d’actualitat: El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya migdia i El suplement. En conjunt, en aquests tres programes les opinadores són el 47%, fregant la paritat real: 442 intervencions de dones d’un total de 940.

Percentatge de dones als espais d’opinió de les dues ràdios més escoltades a Catalunya

Percentatge de dones als espais d’opinió dels programes de ràdio analitzats

A RAC1 només és paritària l’opinió d’un dels tres programes d’actualitat, el No ho sé. A El món a RAC1 i al Via lliure les dones opinadores no arriben ni a un terç del total. En conjunt, el percentatge de dones opinadores en aquests tres programes és del 35%, és a dir, 271 de les 785 intervencions que van expressar la seva opinió la tardor del 2024.  

Per desgràcia, la tertúlia més escoltada de Catalunya, la d’El món a RAC1, programa dirigit i conduït per Jordi Basté, és un dels programes on les opinadores són minoria, amb un 30%.

Les dades són força decebedores: si a El món a RAC1 el percentatge d’opinions de dones no arriba a un terç del total, a la tertúlia d’actualitat del cap de setmana, la del programa Via lliure, el percentatge d’opinadores és d'un 35%. Aquest últim cas és particularment decebedor, perquè tant al recompte trimestral de 2019 com al de 2021 el Via lliure va ser paritari en opinió. Què els ha passat és un misteri.

En el cas d’El món a RAC1, pràcticament no s’ha mogut del fons de la cova almenys d’ençà que #OnSónlesDones vam començar els recomptes el 2016. Si la tardor de fa vuit anys les dones ocupaven només el 29% dels seus espais d’opinió, ara n’ocupen un 30%. És evident que l’evolució va lenta al tram de la Diagonal on RAC1 comparteix edifici amb La Vanguardia, el seu diari germà per part del Conde (de Godó). A aquest pas la paritat (tècnica!) els arribarà el 2104, d’aquí a vuitanta anys.

Però una dada ens fa pensar que la imparitat no és del tot política d’empresa, perquè la tertúlia de l’informatiu del vespre de RAC1, No ho sé, sí que és paritària, i no només en aquest últim recompte (47%), sinó que ja ho va ser en el de 2021 (45%). Si l’equip del No ho sé ha aconseguit equilibrar el nombre de tertulians i tertulianes, com ho fa la ràdio pública, no s’entén per què no ho fan els altres dos programes de la mateixa emissora. O sí que s’entén: bàsicament, perquè fa mandra buscar dones, perquè és còmode, perquè els equips editorials tenen més compromisos i intercanvis de favors amb homes que amb dones, perquè l’empresa no els ho demana… o serà que l’hora no arriba, encallat com tenen el rellotge en el dia de la marmota (de la marmota mascle, és clar).

A l’emissora pública de Catalunya, Catalunya Ràdio, els resultats són del tot diferents: els tres programes amb tertúlia d’actualitat entren de ple en la paritat. El matí i El suplement, amb un 45% i un 49% de tertulianes, respectivament, i el Catalunya migdia amb un 52% de tertulianes, gairebé inèdit als nostres recomptes en què la paritat tècnica sempre cau de l’“altre” costat. En conjunt, aquesta passada tardor les dones han ocupat el 47% dels seus espais d’opinió, onze punts més dels que ocupaven la tardor de 2021, quan les dones eren només el 36% dels seus opinants. 

DIARIS DIGITALS, L’ESTRANYA FAMÍLIA

Quina estranya distribució la de les paritats als mitjans digitals en aquest últim recompte: El Món, que va ser el primer digital en arribar a la paritat, ara amb prou feines arriba al 26% d’opinadores (una de cada quatre). El Nació Digital, que ha viscut més pujades i baixades que el Dragon Khan, ha tornat a un trist 33%. El Nacional, que va començar sent el menys paritari de tots, llueix en aquest últim recompte un honorable 42%... i Vilaweb s’ha decidit per fi a entrar de ple en la paritat amb un inesperat (vist el recorregut) 44% d’opinadores.

En conjunt, els quatre diaris digitals recomptats no arriben a la paritat durant aquest trimestre, si bé l’embranzida de Vilaweb i El Nacional empeny el percentatge d’opinadores digitals fins al 37%. En total, aquests mitjans han publicat 1.193 articles d’opinió d’octubre a desembre, dels quals 445 els firmaven dones i 748 els firmaven homes.

Percentatge de dones als espais d’opinió dels mitjans digitals analitzats

Dels 92 dies recomptats, Vilaweb n’ha estat paritària 49, més de la meitat, si bé durant dotze dies no hi va haver cap autora entre les opinions publicades. El Nacional va ser paritari en opinió un total de 54 dies, i només dos dies van publicar només opinions d’homes. El Nació Digital va ser paritari 29 dies dels 92, i 21 dies no va publicar cap opinió de dones. El Món, finalment, va tenir més dies sense opinadores (44) que dies paritaris (24). 

PREMSA EN PAPER, QUIN PAPEROT

La paritat als espais d’opinió continua lluny de les prioritats de tres dels quatre diaris d’informació general en paper més llegits a Catalunya. Només El Punt Avui hi ha incorporat, en els últims anys, un nombre suficient d’opinadores per assolir la paritat tècnica. Als espais d’opinió de la resta (El Periódico, Ara i La Vanguardia) els articles firmats per dones continuen sense arribar ni a un terç del total.

Dels 4.775 articles d’opinió publicats entre octubre i desembre de 2024 en aquests quatre diaris en paper, que són els de més difusió de Catalunya i en català, 3.358 eren firmats per homes i 1.417 firmats per dones: només un 30% del total. Amb aquest percentatge, la premsa en paper se situa de nou com el grup de mitjans menys paritari.

Tanmateix, hi ha grans diferències entre aquests mitjans. Mentre a El Punt Avui les opinions firmades per dones —independentment de la seva extensió i de l’espai ocupat al diari— suposen un 45% del total, a La Vanguardia són només el 18% del total. El Periódico i l’Ara, amb un 29% i un 30% d’opinions de dones, continuen estancats per sota el terç.

Com a curiositat, dels 91 dies recomptats en aquest període (els diaris en paper no es publiquen el dia de Nadal):

• El diari Ara va ser paritari en opinions 21 dies, i 6 dies sense cap articulista dona, però amb 10 o 11 articles firmats per homes.
• La Vanguardia només va ser paritària en opinions un dia: sembla una innocentada, perquè era el 28 de desembre. Un altre dia, el 25 de novembre, hi va haver un article d’opinió firmat per 20 dones. Però compartien un sol article: en realitat, doncs, hi havia 3 articles firmats per dones i 15 per homes. Cap dia, però, amb zero opinions de dones.
• El Periódico va ser paritari en opinió 19 dies, i hi va haver dos dies en què no hi havia cap opinió firmada per una dona.
• El Punt Avui va tenir 60 dies paritaris, i cap dia sense opinions de dones.

Percentatge de dones als espais d’opinió dels diaris en paper analitzats

Tot i que era previsible, no pot deixar de sorprendre’ns l’actitud dels equips editorials de l’Ara i d’El Periódico, estancats des del 2019 en un percentatge al voltant del 30% d’opinions firmades per dones. Mentre els seus continguts periodístics i la seva línia editorial sempre han donat suport a les causes feministes, denunciant les manifestacions socials del masclisme, les seves seccions d’opinió continuen donant prioritat a l’opinió formulada per homes.

Més inexplicable i escandalosa encara és la posició de La Vanguardia, ancorada en una imparitat ofensiva (una mitjana inferior a una opinadora per cada quatre opinadors homes), i sense canvis significatius en els últims vuit anys (de fet, hi va haver un petit augment entre 2016 i 2019 que s’ha revertit en anys posteriors).