Perd la màgia, el 8M?

Menys dones als espais d’opinió: 
qui ha abaixat la guàrdia?

Està perdent la seva màgia, el 8M? Alguna cosa ha passat aquest any que no acabem d’entendre. Durant les setmanes anterior i posterior al Dia de la Dona Treballadora tant els diaris digitals com les tertúlies de ràdio i televisió han rebaixat la participació de dones als seus espais d’opinió, tant en relació amb les mateixes dates de 2025, l’any passat, com amb recomptes anteriors. Fins i tot el dia 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, el percentatge total d’opinadores als mitjans i programes que recomptem ha estat molt més baix que l’any passat, molt lluny de la paritat absoluta aconseguida el 2025. 

Només els diaris en paper han augmentat, i en un miserable punt, el percentatge de dones als seus espais d’opinió d’aquell dia. La resta –digitals, tertúlies de ràdio i tertúlies de televisió– han rebaixat, tots en quatre punts, la participació d’opinadores respecte a l’any passat. Les dades són preocupants, tenint en compte que només a les tertúlies de la televisió es manté la paritat*. 

* Parlem de paritat tècnica quan ni homes ni dones passen del 60%, ni baixen del 40%. Assenyalem en vermell les dades no paritàries –segons aquest criteri– i en verd les que sí que ho són. 

2026

 

2025

Entre el dia 1 i el dia 14 de març, #OnSónLesDones ha comptat els articles d’opinió firmats per dones i les participants a les tertúlies d’actualitat d’un total de 19 mitjans catalans1. L’objectiu és documentar la presència de les dones als espais d’opinió dels principals mitjans catalans, una tasca que OSLD du a terme periòdicament des de l’any 2016. 

1 Els mitjans recomptats han estat La Vanguardia, El Periódico, Ara i El Punt Avui, en el grup de premsa en paper, i els digitals Vilaweb, El Món, El Nacional i Nació Digital; els espais radiofònics amb tertúlies d’actualitat han estat El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya migdia i El suplement, de Catalunya Ràdio, i El món a RAC1, No ho sé i Via lliure, de RAC1; les tertúlies televisives recomptades han estat les de Matins, Tot es Mou i Mésnit, de TV3, les de Bàsics, de Betevé, i Cafè d’idees, de TVE Catalunya. 
 

Aquest recompte que repetim durant 14 dies cada mes de març, les setmanes anterior i posterior al 8M, Dia Internacional de les Dones, pretén, a més, observar la repercussió que té aquesta data a la política editorial dels mitjans. És el que anomenem la màgia del 8M… o el vuitdemarcisme. Una manera força efectiva de detectar la hipocresia i el postureig dels mitjans que fingeixen, aquell dia, ser més feministes i interessats per l’opinió de les dones que ningú. Per comprovar-ho, és suficient observar què fan alguns els dies anteriors i posteriors al 8M: el percentatge de dones cau en picat, i qui dia passa any empeny. També hi ha mitjans que renuncien a fingir, més coherents amb la seva trajectòria (misògina) i celebren el Dia de les dones amb el mateix entusiasme que el Dia de la Tonyina o l’aniversari de Sant Ramon Nonat. 

Cal dir que aquest any el suflé del postureig s’ha desinflat força: només El Periódico, El Món i Nació Digital s’han molestat el 8M a fingir una paritat que rares vegades practiquen, mentre La Vanguardia i l’Ara han passat olímpicament de fer veure el que no són. La resta de mitjans i tertúlies, habitualment paritaris, no han hagut de fingir, ni falta que els feia. I el fet que aquest 8 de març hagi caigut en diumenge, quan no s’emeten la majoria dels programes de ràdio i televisió amb tertúlia, ens impedeix saber què hauria fet, per exemple, El món a RAC1, l’altre gran campió de la imparitat. 

Però el que resulta de veritat preocupant en els resultats d’aquest recompte és la baixada de la participació de dones en espais d’opinió que havien assolit, en recomptes anteriors, resultats molt més equitatius. Una baixada que es fa evident en els resultats de la setmana anterior i la posterior al 8M, sense comptar aquest dia, resultats que ens semblen molt representatius del comportament general del mitjà en els últims mesos. Si realment ho són, la cosa no va bé: ni les tertúlies televisives, la joia de la corona paritària, se salven de la retallada general. 

Algú està abaixant la guàrdia, i el masclisme, la mandra o el desinterès recuperen terreny. Quan volíem començar a passar pàgina d’aquestes paritats tècniques –on sempre hi sortim perdent– i reclamar la paritat absoluta, ens trobem que cal tornar a fer un toc d’atenció a mitjans, com la ràdio pública, que rebaixa la participació de dones. I, com sempre, cal exposar amb dades clares i contundents els mitjans que discriminen i minoritzen l’opinió de les dones, tots ells en el sector privat. A les honorables excepcions –El Punt Avui, Vilaweb, El Nacional– els desitgem que aviat deixin de ser excepcionals, ja que les seves paritats demostren que fora del sector públic també és possible l’equitat. 

Premsa escrita en paper: ha mort, el vuidemarcisme? 

Aquest passat dia 8 de març les opinions escrites per dones als diaris que recomptem no van sumar ni un terç del total de les publicades: en conjunt, només 17 articles dels 62 que van publicar aquell dia els firmava una dona. Un 27%. Si així és com celebraven el Dia Internacional de les Dones, com van ser els altres dies? Doncs si no comptem els articles publicats el 8M, la resta de dies (de l’1 al 7 i del 9 al 14 de març) el percentatge d’opinions de dones va ser encara una mica més alt: el 30%. 

Ja fa més de deu anys que la premsa en paper és el grup de mitjans que menys espai dediquen a l’opinió de les dones, amb uns percentatges que –tret d’El Punt Avui– sorprenen per la seva mesquinesa. L’esplèndida paritat d’El Punt Avui, que es consolida a cada recompte que fem, contrasta amb la indigència paritària de La Vanguardia, que aquest mes de març tornava a una era prèvia a les cavernes amb només un 15% d’articles escrits per dones. Gairebé igual de prehistòrica. I no és bona notícia, perquè queden molt lluny de la paritat… i perquè aquest any ni tan sols s’han molestat a dissimular.
 

NOMBRE I PERCENTATGE D’OPINIONS ESCRITES PER DONES SOBRE EL TOTAL 
Premsa escrita en paper 2026

Aquest recompte, que es limita a les setmanes anterior i posterior al 8M, ens permet observar amb detall quin és el comportament dels espais d’opinió dels mitjans durant el Dia de les Dones, una data simbòlica en què no només els mitjans sinó també les xarxes, les institucions, la publicitat i les iniciatives socials posen la mirada sobre la realitat social de les dones i –ni que sigui un dia a l’any– pretenen reflectir aquesta realitat en diferents aspectes, tant als espais informatius com als d’opinió. O ho pretenien, almenys: que no sigui dit que no parlem de les dones en el seu dia. 

Alguns d’aquests mitjans –seduïts per la màgia del 8M– fan –o més aviat feien– un esforç desproporcionat per semblar realment interessats en el que pensem les dones i com veiem el món: un esforç de gesticulació i postureig aquest únic dia. Solen coincidir amb els que durant la resta de l’any ignoren i menystenen les nostres opinions. S’ha de dir que aquest any no s’hi han matat gaire: La Vanguardia va pujar una mica la seva mitjana d’opinadores, a un 22%, El Periódico va arribar a un 44% de paritat sobtada força vistós, i l’Ara i El Punt Avui, amb un 24 i un 31% respectivament, van passar de tot i el 8 de març publicaven moltes menys opinions de dones que la resta de la quinzena. No és cap novetat, comparat amb el que ha passat en anys anteriors, però reforça una sospita preocupant: el 8M ja no té la força, comparat amb edicions anteriors, ni per empenye’ls a fingir. Ha mort, el vuitdemarcisme? 

És possible que el fet de celebrar-se el 8M en diumenge, dia en què els diaris solen publicar més opinions, més llargues i “importants”, tingui relació amb la disminució d’opinions de dones publicades aquest dia. El diumenge, a la premsa en paper, els espais d’opinió solen estar reservats als compromisos amb les que es consideren “grans firmes”, que no per casualitat solen ser d’homes. Ni tan sols aquest dia poden negligir la tradició d’omplir d’opinadors més o menys de “pota negra” les seves pàgines, cosa que deixa poc espai a les opinions de dones, menys encara si se suposa que aquell dia parlaran de temes tan negligibles, des del seu punt de vista, com els que tenen a veure amb la nostra realitat social, sempre en un lloc més baix de la seva agenda informativa. La prova la teniu en els gràfics.

Si en el primer hem mostrat els resultats d’aquest últim recompte de l’1 al 14 de març de 2026, en el següent en comparem les dades amb les obtingudes en anteriors recomptes d’#OnSónLesDones, en concret amb les dels recomptes de més durada d’aquests últims nou anys i escaig. Entenem que les dades corresponents als 13 dies que NO són el 8M representen força bé la presència quotidiana de dones als espais d’opinió dels mitjans recomptats en el moment actual. No només en el moment actual, per desgràcia. 

Aquest 30% d’opinadores a la premsa en paper del març de 2026 és el mateix que va detectar el recompte fet per #OnSónLesDones en el recompte de tardor de 2024, que es va allargar durant tres mesos –octubre, novembre i desembre– i molt similar als detectats en els recomptes de tardor –també d’octubre, novembre i desembre– de 2021 i de 2019, en què els percentatges d’opinadores als diaris catalans més llegits van ser del 28% i del 27% respectivament. 
 

COMPARATIVA DEL RECOMPTE TOTAL SENSE 8 DE MARÇ 2026 AMB RECOMPTES LLARGS ANTERIORS 

 

En el recompte anual que vam fer de juliol de 2016 a juny de 2017, el primer que vam fer i el més llarg fins ara, les opinions de dones no van arribar ni al 20% del total. Podem dir que hem avançat des d’aleshores, sí: del 2016 fins avui els diaris catalans han augmentat en un 11% el percentatge d’opinions de dones… i, tot i això, continuem a menys d’un terç del total. 

No tots els quatre diaris recomptats –La Vanguardia, Ara, El Periódico i El Punt Avui– han fet el mateix, és clar. Un d’ells, El Punt Avui, ha més que duplicat el nombre de dones convidades a publicar opinions a les seves pàgines: molt honorablement, ha assolit i mantingut la paritat des del 2021, i en aquest últim recompte ha superat amb escreix no tan sols la paritat tècnica del 40%, sinó també la paritat real, amb un 53% d’opinions escrites per dones sobre el total de les publicades. Però ni tan sols la contundència de les seves dades aconsegueix anivellar el recompte total. 

Mentre El Punt Avui es posava les piles i se situava al món real on les dones sumem el 51% de la població, La Vanguardia retrocedia més enllà de les seves pitjors dades, amb només un 15% d’opinions de dones, El Periódico tornava a un 27% i l’Ara no superava el 34%. 

Anys i anys ensopegant amb la mateixa pedra

Com fa anys que denunciem als nostres informes, tots aquests mitjans privats reben subvencions i ajuts públics, i el que més en rep, La Vanguardia, és precisament el que de forma més sagnant ignora l’opinió de les dones. I si La Vanguardia és el més subvencionat per la Generalitat de Catalunya, entre subvencions estructurals i subvencions a projectes (sense comptar la publicitat institucional), els següents –a força distància– són el diari Ara, El Periódico i El Punt Avui. Exactament en l’ordre invers als percentatges de paritat en els seus espais d’opinió.

Que mitjans que obvien o negligeixen la igualtat en tots o alguns dels seus espais rebin subvencions oficials és, amb la llei a la mà, una situació incomprensible, ja que la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, concretament a les següents disposicions de l’article 25, els obliga, entre altres coses, a “promoure la participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió”.

Desconeixem els motius pels quals la concessió d’aquests ajuts i subvencions als mitjans privats no va condicionada al compliment de la llei, com sí que passa en la resta d’àmbits en què es concedeixen ajuts de l’administració a empreses privades. Cal recordar a les nostres i als nostres representants polítics que aquest incompliment de llei representa una discriminació conscient i reiterada de la meitat de la població que amb els seus impostos costeja aquests ajuts. No s’entén com no es condicionen al compliment real de la llei, com succeeix amb altres ajuts de l’administració.

Digitals i 8M, una passió fugaç

Aquest any la màgia del 8M ha impactat de ple en els diaris digitals. Tant, que el 8M van sortir propulsats cap a paritats tan paranormals que hem de fregar-nos els ulls.. El que menys va tenir un 50% d’opinadores; el que més, un 60%. Com si temessin l’arribada de l’esperit dels 8M futurs, aquell dia tots van fingir una irresistible passió paritària. Passa que l’esperit, si és que hi va anar, va marxar ràpid, i de tots plegats l’únic a mantenir la paritat més d’una estona va ser Vilaweb, que ja fa més de dos anys la practica amb naturalitat. 

Les dades ho diuen tot, sobretot les dades de les setmanes anterior i posterior al 8M. I ens descobreixen que, malgrat el 50% de dones del dia 8 de març, El Món té un 21% d’opinadores dones la resta dels dies, i Nació Digital un 26%. El Nacional, que el 8M va lluir un espectacular 60% d’articulistes dones, la resta de dies en té un 38%, i només Vilaweb manté la paritat tot el període, amb un 41% d’articles firmats per dones. 

En total, el percentatge d’opinadores d’aquests quatre digitals és del 32%, que ja fa pena fins i tot sense saber que ha baixat quatre punts respecte a l’any passat.
 

NOMBRE I PERCENTATGE D’OPINIONS ESCRITES PER DONES SOBRE EL TOTAL
Premsa escrita digital 2026

Si comparem aquestes dades amb les dels recomptes llargs fets per OSLD des del 2016, veiem com tots els digitals recomptats han disminuït la participació de dones als seus espais d’opinió des del 2024, i un d’ells, El Món, té menys opinadores que en qualsevol moment de la seva història. Pel que fa a la paritat, cap dels diaris digitals que recomptem té un passat gaire gloriós, si bé Vilaweb ha remuntat en els últims anys i El Nacional també, però en menor mesura. Curiosament, en tots dos hem detectat un percentatge menor d’opinadores en aquest últim recompte al voltant del 8M que en el recompte llarg de la tardor de 2024. 

Les consideracions sobre titularitat privada i paritat en els mitjans que hem fet en l’apartat sobre premsa diària en paper tenen també validesa en aquest cas, tret del cas de Vilaweb, un mitjà que ha renunciat a les subvencions públiques (i que ha abraçat la paritat en els últims anys). 
 

COMPARATIVA DEL RECOMPTE TOTAL SENSE 8 DE MARÇ 2026 AMB RECOMPTES LLARGS ANTERIORS 

 

Per què freneu, ràdios? 

Que el 8 de març caigui en diumenge sempre ens deixa el recompte una mica coix: no podem saber què haurien fet les principals tertúlies radiofòniques, que els diumenges descansen. Les de cap de setmana, igualment importants, han estat justes i paritàries, amb un fifty-fifty sense concessions. El que resulta inquietant són els resultats de la setmana anterior i la posterior al 8M, que com podeu veure en el primer gràfic són força més baixos –pel que fa a la proporció de tertulianes– que l’any passat: un 39% enfront del 43% de 2025. També és mort a la ràdio, el vuitdemarcisme? 

No sembla que els magazins d’actualitat amb tertúlia incorporada hagin aprofitat els dies anteriors i posteriors al 8M per convidar més dones de l’habitual, ni tan sols per tocar temes relacionats amb la situació de les dones. Que gairebé tots siguin ja paritaris, i de fa temps, no impedeix que la majoria hagin reduït –poc, però reduït– el nombre de tertulianes en relació amb el dels homes tertulians.

La paritat tècnica és un bon objectiu assolit –enhorabona al No ho sé i el seu impecable 50%– però ja comença a cansar una mica que sigui tan justa: un 41% El matí de Catalunya Ràdio, un 40% el Catalunya migdia… i la resta ni tan sols hi han arribat; un 36% El suplement, un 38% el Via lliure… i ja no cal ni dir que El món a RAC1, el programa més escoltat de les ones catalanes, no ha passat del 34%. Què els passa? Tant els costa, trobar tertulianes que parlin dels temes d’actualitat almenys amb tanta solvència –o tan poca– com els homes que omplen els locutoris? 

Si separem els dos mitjans recomptats, és a dir, Catalunya Ràdio i RAC1, la primera pública i la segona privada, els resultats són igualment decebedors. Per a la pública, bàsicament, que l’any passat, en el mateix període temps i sense comptar el 8M, va ser tècnicament paritària en les seves tertúlies, amb un 43%, i que aquest any s’hi ha quedat a la porta, amb un 39% de tertulianes. Pel que fa a la privada, RAC1, també s’ha quedat a la porta d’una paritat que l’any passat va aconseguir, amb un 40%, i que aquest any no, amb un trist 37%. I aquesta baixada no és pel Via lliure ni pel No ho sé, sinó, com sempre, per El món a RAC1, que mai acaba d’engegar. Que sí, que va pujant a poc a poc la proporció de dones a les seves tertúlies, però tan a poc a poc que no hi ha manera. 

Tertúlies ràdio 2026

 

Comparativa ràdio pública i privada 

De fet, i si comparem els resultats d’aquesta primera meitat de març amb els obtinguts en anteriors recomptes llargs, que reflecteixen amb més dades l’estat de la paritat als espais d’opinió, la conclusió és força decebedora. Exceptuant El món a RAC1 i el Via lliure, tots dos de la privada, la resta de tertúlies han baixat la proporció de dones. Cal dir que El món i el Via lliure venien d’un 2024 molt poc brillant, amb un 30% i un 35% respectivament, i que els punts que han pujat encara no els permeten arribar a la paritat… Cosa que no ha passat, en canvi, amb el No ho sé que, venint d’un bonic 47% el 2024, s’ha situat ara en una perfecta paritat impecable del 50%.
 

COMPARATIVA DEL RECOMPTE TOTAL SENSE 8 DE MARÇ 2026 AMB RECOMPTES LLARGS ANTERIORS 

Però què ha passat amb tota la resta, amb les públiques, que en el recompte llarg de 2024 van apostar tan fort per la paritat? Aquest març El matí de Catalunya Ràdio baixa al 41% (fa dos anys feia un 45%), el Catalunya migdia baixa al 40% (fa dos anys feia un 52%) i El suplement també es despenya fins al 36%, quan el 2024 arribava al 52%... 

Alguna cosa ha passat a la ràdio pública que ha deixat d’aspirar a la paritat total i es conforma amb rascar la paritat tècnica. I venint d’on venim, que esperàvem el pa sencer, aquestes paritats tècniques tan justetes ja ens comencen a semblar molles. Cal repetir que ningú apaga la ràdio quan en un locutori hi ha tantes tertulianes com tertulians? Hi ha dies que passa, i no sembla que hi hagi morts ni ferits a les dades d’audiència. No n’hi ha prou amb complir el 8M i tertuliejar amb dos homes i dues dones: la resta de dies també som la meitat del món. 

Teles: va, que ja ho tenim

Vist que cap de les tertúlies televisives que recomptem s’emet en cap de setmana, aquest any només podem aproximar-nos a l’efecte 8M mirant els programes emesos en les setmanes anterior i posterior. Ja fa temps que és a la tele on cal buscar les joies de la paritat, i aquest mes de març tampoc ens ha decebut: amb un 46% de dones a les tertúlies d’actualitat, en conjunt, hi ha poc a dir… excepte el disgust de veure com el Cafè d’Idees, la tertúlia dels matins de TVE Catalunya, perd la paritat i queda en un 38% de dones. 

Pel que fa a la resta, cal celebrar l’embranzida de Bàsics, de Betevé, amb un gloriós 63% de dones que fa saltar la banca de la paritat. El Tot es mou i el Mésnit, de TV3, amb un 47%, només necessiten una petita empenta per arribar a la paritat absoluta, i Matins, també de TV3, amb un 43% que segur que pot millorar.

A diferència del que succeeix amb la premsa en paper, i també amb els digitals, tots privats, les televisions públiques –totes aquestes ho són– compleixen el mandat de promoure la igualtat entre homes i dones als seus espais d’opinió i pel que fa a l’actualitat general. 

Tertúlies televisió 2026

 

COMPARATIVA DEL RECOMPTE TOTAL SENSE 8 DE MARÇ 2026 AMB RECOMPTES LLARGS ANTERIORS 

Descarrega aquí l'informe sencer en PDF

Un dia ja no és un dia (però l’alegria va per barris)

Un any més, #OnSónLesDones fa un recompte especial d’opinadores als mitjans catalans durant les setmanes anterior i posterior al 8 de març, del dia 1 al dia 14. Fins a quin punt es deixen portar per la màgia del 8M i exhibeixen un dia a l’any el que amaguen la resta? Parlem de les dones, òbviament: de la presència de dones als seus espais d’opinió.

Com era previsible, els nivells de vuitdemarcisme que els diferents mitjans adopten el Dia de la Dona Treballadora són proporcionals a les seves carències de paritat: els qui més augmenten aquest dia el seu percentatge d’opinadores –siguin articulistes, siguin tertulianes– solen ser els que més faltats en van la resta de l’any. Als que ja són paritaris no els cal fingir: la majoria ni tan sols augmenten significativament la presència d’opinadores. De fet, no caldria ni comparar el recompte de cada mitjà el dia 8 de març amb altres recomptes anteriors en el temps. N’hi ha prou amb veure què fan els dies abans i després, perquè ja se sap que el postureig, quan n’hi ha, és un animal de potes curtes, com la mentida. I, com era previsible, la premsa escrita, en paper o digital, que és en conjunt la menys paritària en opinions, s’abona a l’un dia és un dia com si les dones no tinguéssim memòria.

Tres dels quatre diaris en paper d’abast nacional van ser paritaris el 8M, amb un percentatge conjunt del 47% d’opinadores. Però si dels 14 dies recomptats en traiem un, el 8M, la paritat s’estimba fins al 29%. Només un d’ells, El Punt Avui, va ser paritari tant el 8 de març com la resta de dies, perquè ja ho és habitualment. L’Ara, El Periódico i La Vanguardia, com es veurà, van batre rècords de postureig.

Dels dos diaris digitals que ja són paritaris almenys des de l’últim recompte, la tardor del 2024, el 8M Vilaweb va ser-ho amb naturalitat, i El Nacional aquell dia ni es va molestar a ser-ho, que per alguns és una molèstia. Nació Digital i El Món, en canvi, van optar per la gesticulació, publicant més opinions de dones que el penós 29% dels dies anteriors i posteriors. En conjunt, aquests quatre digitals van tenir –fora del 8M– un 36% d’opinadores, un punt menys que en el recompte anterior, el de tardor de 2024.

Els mitjans audiovisuals, en canvi, no tenen necessitat de fer veure res, segurament perquè tots excepte un –RAC1– són de titularitat pública, estan obligats a ser igualitaris i deuen haver comprovat que la paritat no els fa cap mal. Amb l’excepció de les tertúlies d’El Món a RAC1, que continua lluny de decidir-s’hi, la resta ja han optat decididament per la paritat (també les altres dues tertúlies de RAC1).

Pel que fa a les tertúlies televisives, totes elles han estat paritàries sense excepció. És difícil saber què haurien fet si el 8M no hagués caigut en dissabte, quan no s’emeten la majoria de programes amb tertúlia, però les dades de la resta de dies demostren amb escreix que per aquests mitjans i els seus equips de professionals la paritat no és cosa d’un dia, sinó de cada dia. És més: aquest recompte detecta un augment en els percentatges d’opinadores (dins la paritat tècnica) que ràdios i televisions tenien la passada tardor.

PREMSA EN PAPER: MIRA DE QUÈ ES VANTA… 

 

… i sabràs què li falta. Aquest any els nivells de paritat vuitdemarcista han estat espectaculars a la premsa en paper. Fins i tot La Vanguardia, tot i les seves habituals carències, ha sobreactuat exageradament: el dia 8 de març, un 28% dels articles d’opinió (5 de 18) eren firmats per dones. És una misèria, sí, però la resta de dies encara ha estat molt pitjor: de l’1 al 14, descomptant el 8M, el seu percentatge d’opinions firmades per dones va ser del 17%.

L’Ara no es va quedar enrere en la gesticulació: el 8 de març portava 17 opinions firmades per dones d’un total de 30. Un màgic 57%, que contrasta amb el 29% de la resta de dies recomptats amb excepció del 8M. Qui presum fa fum, que és una altra manera de dir-ho.

El Periódico de Catalunya, que de l’1 al 14, descomptant el 8M, va fer un percentatge del 30% d’opinions firmades per dones, el 8 de març va ser del tot paritari: 4 de 8 de les publicades anaven firmades per dones: un 50% també enganyós. De portar menys d’un terç d’opinadores a que siguin la meitat del total és la diferència que va de la realitat a la fantasia.

I El Punt Avui, que no necessita presumir de paritari, perquè amb un 45% d’opinions de dones sense el 8M ja ho és, també va pujar una mica el seu percentatge per celebrar el Dia de la Dona Treballadora: un 50%, amb 8 de les 16 opinions publicades.

En conjunt, dels 72 articles d’opinió publicats el 8 de març per aquests quatre diaris en paper, 34 eren firmats per dones (un 47%). Però si mirem el que van fer la resta de la quinzena, es fa evident que almenys tres d’ells fingien molt fort: només un 29% dels articles d’opinió publicats aquests dies eren de dones. Una dada, per cert, idèntica a la de l’any passat, i un punt inferior a la de 2023.

PREMSA DIGITAL: MENYS POSTUREIG… I MENYS DONES

 

Dos dels diaris digitals van ser paritaris en opinió el 8M, Vilaweb i El Món. Dos casos molt diferents, perquè a Vilaweb, que ja és paritari habitualment, no li calia sobreactuar: de les dues opinions publicades aquell dia, una era d’una dona i l’altra d’un home. Si mirem la resta de dies de l’1 al 14 de desembre, sense comptar el 8 de març, el percentatge d’opinadores és del 44%, el més alt de la premsa digital, i el mateix que va tenir en el recompte de tardor, entre octubre i desembre de 2024.

També el digital El Món, que és el menys paritari en opinió, va ser paritari el 8M, però devia ser casualitat, perquè la resta del període el seu percentatge d’opinadores no arribava ni a un terç del total: el 29%… això sí, amb tres punts més que en el recompte de tardor.

El Nació Digital, un altre imparitari habitual, no va dissimular: de les tres opinions que publicaven el Dia de la Dona només una era escrita per una dona. La resta de dies, un percentatge del 29% d’opinadores. Quatre punts menys, curiosament, que en l’anterior recompte.

Tampoc va fingir El Nacional que, tot i ser paritari habitualment, el 8M publicava quatre opinions, només una de les quals era firmada per una dona. La resta de dies, però, el percentatge d’opinadores era del 40%, dos punts menys que en el recompte de tardor.

En conjunt, i durant les primeres dues setmanes de març, els quatre mitjans de premsa digital recomptats van publicar un 36% d’opinions de dones, tant el 8M com la resta de dies. Aquesta dada és més baixa que la del recompte de tardor del 2024, en què el percentatge conjunt d’opinadores als diaris digitals va ser del 37%.

TERTÚLIES RADIOFÒNIQUES, MÉS I MILLOR 

 

Durant els dies que van de l’1 al 14 de març, totes les tertúlies d’actualitat a Catalunya Ràdio i RAC1, amb l’excepció de les d’El Món a RAC1, van ser paritàries. En conjunt, de les 270 persones que van participar en aquestes tertúlies durant aquest període, 118 van ser dones, un 44%.

El dia 8 de març, que va caure en dissabte –i per tant només hi va haver dues tertúlies: la d’El Suplement de Catalunya Ràdio i la del Via lliure de RAC1– totes dues van ser també paritàries.

La d’El suplement de Catalunya Ràdio, amb dues dones entre els quatre participants, ho va ser en la seva línia habitual (en el recompte de tardor de 2024, de tres mesos, aquesta tertúlia havia tingut una mitjana del 49% de dones). 

Pel que fa al Via lliure, les seves tertúlies d’actualitat han estat paritàries els dos caps de setmana recomptats, tant si comptem el 8M com si no el comptem. Però si el comptem, força més… perquè, aquell dia, tres dels quatre participants en la tertúlia van ser dones, cosa que contrasta força amb les dades del recompte de tardor de 2024, en què les dones havien estat només un 35% dels participants. Cal esperar que aquest viratge a la paritat sigui definitiu.

Ja ho és, també, l’informatiu dels vespres de RAC1, el No ho sé, amb paritat absoluta. Els seus resultats, i els del Via lliure, deixen clar que el paper dels equips d’edició dels programes és decisiu pel que fa a la paritat, sigui quina sigui la titularitat del mitjà.

El programa amb menys opinadores de la ràdio torna a ser, doncs, El món a RAC1, el més escoltat a Catalunya. Malgrat haver estat paritari tres dies dels deu en què es va emetre de l’1 al 14 de març (un dels quals amb un inèdit 6-1 a favor de les dones), en conjunt les opinadores són només el 38% del total. Cal destacar, però, que en aquest últim recompte les seves dades han estat més bones que les del recompte de tardor, en què les tertulianes no passaven del 30% del total.

A LA TELEVISIÓ NO CAL FINGIR 

 

Tampoc a la televisió li cal fingir. Totes les tertúlies televisives d’actualitat recomptades de l’1 al 14 de maig són paritàries, sense excepció. El 8M va caure en dissabte, dia en què no s’emet cap de les tertúlies recomptades, així que els resultats fan referència a la resta del període.

A 3Cat –abans TV3– en aquest període la paritat ha estat absoluta, del 50%, si bé amb diferències entre programes: al Tot es mou les tertúlies han tingut un 59% de participants dones, mentre que a les d’Els Matins les dones han estat el 44%. Al Més324, el programa més constant i més antic en la seva paritat d’opinions, han estat el 48%. En el recompte de tardor, el percentatge conjunt de tertulianes dones als programes de 3Cat va ser del 45%, tres punts menys.

Bàsics, l’informatiu de vespre de Betevé, gestionada per l’Ajuntament de Barcelona, també d’emissió diària de dilluns a dijous, ha fet al llarg d’aquest recompte un esplèndid percentatge d’opinadores del 56%, set punts més alt que en el recompte de tardor.

Pel que fa al magazine de matins de TVE Catalunya, Cafè d’idees, que s’emet els dies feiners i conjuntament amb Ràdio4, el seu percentatge de dones ha estat del 46%, cinc punts més dels que va fer en el recompte de tardor.

És difícil saber fins a quin punt l’augment de dones opinadores a les tertúlies de 3Cat, Betevé i TVE Catalunya, tots ells mitjans públics, té relació amb la proximitat del 8M… però, en qualsevol cas, la paritat quotidiana de les tertúlies a les televisions públiques catalanes sembla ja un fet consolidat.

Recompte #OnSónLesDones de tardor de 2024: Un balanç agredolç

Un balanç agredolç

Recompte #OnSónLesDones de tardor de 2024

Aquest recompte de tardor*, fet durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2024, ens deixa un regust agredolç. La part agra ve de comprovar que, un any més, alguns mitjans continuen menystenint l’opinió de les dones, amb una presència del tot desigual en els seus espais d’opinió respecte a la dels homes. Parlem de tres dels quatre diaris en paper que seguim, de dos dels quatre digitals i de dues de les tertúlies de la ràdio més escoltada del país.

Afortunadament, també hi ha una part dolça: dels 19 mitjans o programes recomptats en aquest últim trimestre de 2024, 12 són ja paritaris, tècnicament (dins els paràmetres 60%-40%) o en paritat real. Són tres mitjans o programes més que el 2021, 6 més que el 2019… i 10 més que el 2016! Ja no només tots els mitjans públics són igualitaris en els seus espais d’opinió, sinó també alguns mitjans o programes privats, si bé encara minoritaris.

Si anem per parts, veurem que aquest últim recompte d’#OnSónLesDones certifica que totes les tertúlies televisives d’actualitat ja són paritàries: les d’Els matins, Tot es mou i Més 324, les tres de 3Cat. També ho és la del programa d’actualitat Bàsics, de Betevé, i la de Cafè d’idees, de TVE Catalunya. En conjunt, un 45% de les persones convidades a opinar en tertúlies i debats d’actualitat a les televisions catalanes són dones.

Pel que fa als espais radiofònics amb tertúlia d’actualitat, en aquest període han estat paritaris tots els de Catalunya Ràdio —El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya migdia i El suplement—, i un de RAC1, el No ho sé. No ho han estat ni El món a RAC1 ni el Via lliure, de la mateixa ràdio privada. En aquest últim trimestre del 2024 un 41% de les persones que van opinar en els programes radiofònics d’actualitat són dones… però el percentatge és molt diferent si comptem les tertúlies de la ràdio pública, on ho són el 47% de participants, i les de la ràdio privada RAC1, on només el 35% de les opinions eren de dones.

En premsa escrita, dos digitals s’incorporen a la llista dels paritaris: Vilaweb i El Nacional, i un diari en paper, El Punt Avui, que continua sent l’únic amb paritat d’opinió dins el seu sector.

El sector de la premsa escrita continua sent el més reticent a la paritat: no ho són ni El Món ni Nació Digital, ni tres dels quatre diaris en paper més llegits: ni l’Ara, ni El Periódico de Catalunya, ni La Vanguardia. En tots aquests mitjans les dones no ocupen ni un terç dels espais d’opinió.

El rànquing de la vergonya, com sempre, l’encapçala La Vanguardia, buc insígnia del Grup Godó, que amb un ridícul 18% d’opinadores deixa ben clara la seva resistència activa a la paritat. Des del 2016, en què les opinadores eren un 16%, pràcticament no s’ha mogut del lloc.

Més preocupants semblen els resultats de l’Ara i d’El Periódico de Catalunya, dos diaris menys degans i més moderns, però que respectivament limiten la presència de dones al 30% i al 29% dels seus espais d’opinió. No hi ha absolutament cap justificació perquè els homes n’ocupin més del 70%. 

Com fa anys que denunciem als nostres informes, tots aquests mitjans privats reben subvencions i ajuts públics, i el que més en rep, La Vanguardia, és precisament el que de forma més sagnant ignora l’opinió de les dones, amb només un 18% d’opinadores als seus espais d’opinió.

I si La Vanguardia és el més subvencionat per la Generalitat de Catalunya, entre subvencions estructurals i subvencions a projectes (sense comptar la publicitat institucional), els següents —a força distància— són el diari Ara, El Periódico i El Punt Avui. Exactament en l’ordre invers als percentatges de paritat en els seus espais d’opinió.

Pel que fa als diaris digitals, de més a menys subvencionats, l’ordre seria El Nacional, Nació Digital, Vilaweb (que va renunciar a les subvencions per projectes però no a les estructurals) i El Món.

També RAC1 (pertanyent al Grup Godó) és, de tros, l’emissora privada més subvencionada en diferents conceptes per la Generalitat, fet que no li impedeix de menystenir la participació de dones en els seus espais d’opinió més escoltats.

Que mitjans que obvien o negligeixen la igualtat en tots o alguns dels seus espais rebin subvencions oficials és, amb la llei a la mà, una situació incomprensible, ja que la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, concretament a les següents disposicions de l’article 25, els obliga, entre altres coses, a “promoure la participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió”.

Desconeixem els motius pels quals la concessió d’aquests ajuts i subvencions als mitjans privats no va condicionada al compliment de la llei, com sí que passa en la resta d’àmbits en què es concedeixen ajuts de l’administració a empreses privades. Cal recordar a les nostres i els nostres representants polítics que aquest incompliment de llei representa una discriminació conscient i reiterada de la meitat de la població que paga amb els seus impostos aquests mateixos ajuts.

Malgrat aquests incomprensibles incompliments que cal denunciar, després d’aquest recompte de tardor de 2024, des d’#OnSónLesDones volem celebrar els resultats dels mitjans i programes que s’incorporen o es mantenen en la normalitat, és a dir, al fet normal de la paritat entre homes i dones a tots els seus espais d’opinió. I, d’entre aquests, són els mitjans audiovisuals —tots ells públics— els que més bones dades han obtingut en el present recompte.

 

*Durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2024, l’equip de recomptadores d’#OnSónLesDones ha comptat diàriament les opinions escrites als diaris La Vanguardia, El Punt Avui, Ara i El Periódico de Catalunya, i també als digitals Vilaweb, El Nacional, Nació Digital i El Món, i ha separat (a partir del nom de la persona firmant) si eren escrites per homes o per dones. També ha escoltat les peces d’opinió i les tertúlies d’actualitat d’El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya migdia i El suplement, de Catalunya Ràdio, així com d’El món a RAC1, Via lliure i No ho sé, de RAC1. Igualment, s’ha fet recompte de les opinions als programes televisius Els matins, Tot es mou i Més 324, de 3Cat, Bàsics, de Betevé i Cafè d’idees, de TVE Catalunya.
A onsonlesdones.cat podeu consultar el recompte diari, amb els noms dels opinadors i opinadores per dia i mitjà.

TELEVISIONS PÚBLIQUES, EL MANDAT MANA

Les televisions públiques, com les ràdios públiques, han continuat còmodament instal·lades en la paritat d’opinió aquesta tardor, paritat que ja habitaven tant 3Cat (abans TV3) com Betevé d’ençà uns quants anys, i com fa també TVE Catalunya en aquest recompte amb Cafè d’idees, la seva tertúlia matinal d’actualitat.

Pel que fa a 3Cat, els tres programes amb tertúlia d’actualitat entren de ple en la paritat tècnica, amb petites fluctuacions respecte de recomptes anteriors. El de paritat més antiga (i un dels pioners) és l’informatiu nocturn Més 324, que malgrat el canvi de director/conductor (de Xavier Grasset a Marina Romero), ha mantingut la paritat gairebé absoluta i diària en els seus espais d’opinió, amb un 49% de tertulianes. També Els matins i Tot es mou, amb alguns punts menys, han estat paritaris durant aquest últim recompte, ambdós amb un 43% de tertulianes. En conjunt, 3Cat ha obtingut en aquest últim recompte un 45% d’opinadores als seus debats i tertúlies d’actualitat.

El mateix es pot dir de Bàsics, el programa d’actualitat vespertí de Betevé (televisió gestionada per una societat anònima municipal de l’Ajuntament de Barcelona), on de tant en tant els Cara a cara són entre dues dones, com ho poden ser entre dos homes o un home i una dona. També fa com a mínim quatre anys que aquest espai és paritari, a tocar de la paritat real.

I, finalment, la tertúlia matinal de TVE Catalunya, Cafè d’idees, que s’estrena en aquest recompte trimestral també amb paritat tècnica, del 41%.

Totes de titularitat pública, aquestes emissores compleixen el mandat parlamentari de respectar i promoure la igualtat entre homes i dones amb total naturalitat.

Percentatge de dones als espais d’opinió dels programes de televisió analitzats

TERTÚLIES RADIOFÒNIQUES, COM ES MARCA LA DIFERÈNCIA

Bona notícia de nou pel que fa als informatius i magazines radiofònics d’actualitat a Catalunya (i en català): en conjunt, el 41% de les persones que hi van opinar l’últim trimestre de 2024 van ser dones.

Les dades, però, ens mostren una enorme diferència entre la ràdio pública (Catalunya Ràdio) i la privada (RAC1). Catalunya Ràdio és sobradament paritària en les tertúlies i els comentaris o píndoles d’opinió que es llegeixen als seus tres programes d’actualitat: El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya migdia i El suplement. En conjunt, en aquests tres programes les opinadores són el 47%, fregant la paritat real: 442 intervencions de dones d’un total de 940.

Percentatge de dones als espais d’opinió de les dues ràdios més escoltades a Catalunya

Percentatge de dones als espais d’opinió dels programes de ràdio analitzats

A RAC1 només és paritària l’opinió d’un dels tres programes d’actualitat, el No ho sé. A El món a RAC1 i al Via lliure les dones opinadores no arriben ni a un terç del total. En conjunt, el percentatge de dones opinadores en aquests tres programes és del 35%, és a dir, 271 de les 785 intervencions que van expressar la seva opinió la tardor del 2024.  

Per desgràcia, la tertúlia més escoltada de Catalunya, la d’El món a RAC1, programa dirigit i conduït per Jordi Basté, és un dels programes on les opinadores són minoria, amb un 30%.

Les dades són força decebedores: si a El món a RAC1 el percentatge d’opinions de dones no arriba a un terç del total, a la tertúlia d’actualitat del cap de setmana, la del programa Via lliure, el percentatge d’opinadores és d'un 35%. Aquest últim cas és particularment decebedor, perquè tant al recompte trimestral de 2019 com al de 2021 el Via lliure va ser paritari en opinió. Què els ha passat és un misteri.

En el cas d’El món a RAC1, pràcticament no s’ha mogut del fons de la cova almenys d’ençà que #OnSónlesDones vam començar els recomptes el 2016. Si la tardor de fa vuit anys les dones ocupaven només el 29% dels seus espais d’opinió, ara n’ocupen un 30%. És evident que l’evolució va lenta al tram de la Diagonal on RAC1 comparteix edifici amb La Vanguardia, el seu diari germà per part del Conde (de Godó). A aquest pas la paritat (tècnica!) els arribarà el 2104, d’aquí a vuitanta anys.

Però una dada ens fa pensar que la imparitat no és del tot política d’empresa, perquè la tertúlia de l’informatiu del vespre de RAC1, No ho sé, sí que és paritària, i no només en aquest últim recompte (47%), sinó que ja ho va ser en el de 2021 (45%). Si l’equip del No ho sé ha aconseguit equilibrar el nombre de tertulians i tertulianes, com ho fa la ràdio pública, no s’entén per què no ho fan els altres dos programes de la mateixa emissora. O sí que s’entén: bàsicament, perquè fa mandra buscar dones, perquè és còmode, perquè els equips editorials tenen més compromisos i intercanvis de favors amb homes que amb dones, perquè l’empresa no els ho demana… o serà que l’hora no arriba, encallat com tenen el rellotge en el dia de la marmota (de la marmota mascle, és clar).

A l’emissora pública de Catalunya, Catalunya Ràdio, els resultats són del tot diferents: els tres programes amb tertúlia d’actualitat entren de ple en la paritat. El matí i El suplement, amb un 45% i un 49% de tertulianes, respectivament, i el Catalunya migdia amb un 52% de tertulianes, gairebé inèdit als nostres recomptes en què la paritat tècnica sempre cau de l’“altre” costat. En conjunt, aquesta passada tardor les dones han ocupat el 47% dels seus espais d’opinió, onze punts més dels que ocupaven la tardor de 2021, quan les dones eren només el 36% dels seus opinants. 

DIARIS DIGITALS, L’ESTRANYA FAMÍLIA

Quina estranya distribució la de les paritats als mitjans digitals en aquest últim recompte: El Món, que va ser el primer digital en arribar a la paritat, ara amb prou feines arriba al 26% d’opinadores (una de cada quatre). El Nació Digital, que ha viscut més pujades i baixades que el Dragon Khan, ha tornat a un trist 33%. El Nacional, que va començar sent el menys paritari de tots, llueix en aquest últim recompte un honorable 42%... i Vilaweb s’ha decidit per fi a entrar de ple en la paritat amb un inesperat (vist el recorregut) 44% d’opinadores.

En conjunt, els quatre diaris digitals recomptats no arriben a la paritat durant aquest trimestre, si bé l’embranzida de Vilaweb i El Nacional empeny el percentatge d’opinadores digitals fins al 37%. En total, aquests mitjans han publicat 1.193 articles d’opinió d’octubre a desembre, dels quals 445 els firmaven dones i 748 els firmaven homes.

Percentatge de dones als espais d’opinió dels mitjans digitals analitzats

Dels 92 dies recomptats, Vilaweb n’ha estat paritària 49, més de la meitat, si bé durant dotze dies no hi va haver cap autora entre les opinions publicades. El Nacional va ser paritari en opinió un total de 54 dies, i només dos dies van publicar només opinions d’homes. El Nació Digital va ser paritari 29 dies dels 92, i 21 dies no va publicar cap opinió de dones. El Món, finalment, va tenir més dies sense opinadores (44) que dies paritaris (24). 

PREMSA EN PAPER, QUIN PAPEROT

La paritat als espais d’opinió continua lluny de les prioritats de tres dels quatre diaris d’informació general en paper més llegits a Catalunya. Només El Punt Avui hi ha incorporat, en els últims anys, un nombre suficient d’opinadores per assolir la paritat tècnica. Als espais d’opinió de la resta (El Periódico, Ara i La Vanguardia) els articles firmats per dones continuen sense arribar ni a un terç del total.

Dels 4.775 articles d’opinió publicats entre octubre i desembre de 2024 en aquests quatre diaris en paper, que són els de més difusió de Catalunya i en català, 3.358 eren firmats per homes i 1.417 firmats per dones: només un 30% del total. Amb aquest percentatge, la premsa en paper se situa de nou com el grup de mitjans menys paritari.

Tanmateix, hi ha grans diferències entre aquests mitjans. Mentre a El Punt Avui les opinions firmades per dones —independentment de la seva extensió i de l’espai ocupat al diari— suposen un 45% del total, a La Vanguardia són només el 18% del total. El Periódico i l’Ara, amb un 29% i un 30% d’opinions de dones, continuen estancats per sota el terç.

Com a curiositat, dels 91 dies recomptats en aquest període (els diaris en paper no es publiquen el dia de Nadal):

• El diari Ara va ser paritari en opinions 21 dies, i 6 dies sense cap articulista dona, però amb 10 o 11 articles firmats per homes.
• La Vanguardia només va ser paritària en opinions un dia: sembla una innocentada, perquè era el 28 de desembre. Un altre dia, el 25 de novembre, hi va haver un article d’opinió firmat per 20 dones. Però compartien un sol article: en realitat, doncs, hi havia 3 articles firmats per dones i 15 per homes. Cap dia, però, amb zero opinions de dones.
• El Periódico va ser paritari en opinió 19 dies, i hi va haver dos dies en què no hi havia cap opinió firmada per una dona.
• El Punt Avui va tenir 60 dies paritaris, i cap dia sense opinions de dones.

Percentatge de dones als espais d’opinió dels diaris en paper analitzats

Tot i que era previsible, no pot deixar de sorprendre’ns l’actitud dels equips editorials de l’Ara i d’El Periódico, estancats des del 2019 en un percentatge al voltant del 30% d’opinions firmades per dones. Mentre els seus continguts periodístics i la seva línia editorial sempre han donat suport a les causes feministes, denunciant les manifestacions socials del masclisme, les seves seccions d’opinió continuen donant prioritat a l’opinió formulada per homes.

Més inexplicable i escandalosa encara és la posició de La Vanguardia, ancorada en una imparitat ofensiva (una mitjana inferior a una opinadora per cada quatre opinadors homes), i sense canvis significatius en els últims vuit anys (de fet, hi va haver un petit augment entre 2016 i 2019 que s’ha revertit en anys posteriors).

La premsa escrita s’atrinxera contra la paritat, i la ràdio i la televisió es posen les piles #8M2024

Recompte 1-14 de març de 2024

Un cop més, aquest 2024 #OnSónLesDones hem comptat les opinions firmades per dones que han publicat els principals mitjans de premsa escrita –en paper i digital– entre el dia 1 i el dia 14 de març (ambdós inclosos); també hem comptat les dones opinadores que han intervingut cadascun d’aquests dies a les principals tertúlies d’actualitat de la ràdio i la televisió públiques catalanes, de RAC1, la principal emissora privada en català, i de dues altres tertúlies d’altres televisions públiques. L’objectiu d’aquests recomptes és obtenir dades objectives per documentar la paritat home/dona als espais d’opinió dels principals mitjans i programes d’actualitat catalans d’abast nacional.

Aquest recompte documenta per separat el percentatge de dones opinadores en cada mitjà o programa durant el conjunt del període, el percentatge específic del dia 8 de març i també el del conjunt del període exceptuant el dia 8. Ho fem així perquè l’experiència ens demostra que hi ha mitjans que abracen intensament però fugaç el feminisme en els seus espais d’opinió el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones… però només aquest dia. El postureig, com la mentida, té les cames molt curtes.

La dada més realista és la de la resta de dies de la quinzena, exceptuant el dia 8. És la que s’aproxima més a la pràctica diària de cada mitjà, tot i que en alguns casos és possible que en la setmana anterior i posterior al 8M s’inflin una mica els espais on opinen dones. En qualsevol cas, les dades obtingudes en cada mitjà i/o programa són coherents amb la seva trajectòria en anteriors recomptes, si bé caldria confirmar-les amb un recompte més llarg en el temps i allunyat del 8M.

En conjunt, el recompte de la primera quinzena de març de 2024 confirma la paritat assolida a les tertúlies d’actualitat de ràdio i televisió, amb l’excepció d’El món a RAC1, dirigit i presentat per Jordi Basté. Aquest matinal d’actualitat, el programa més escoltat de la ràdio catalana, encara no arriba ni a un terç d’opinadores sobre el total. Les tertúlies d’El món a RAC1 han acabat esdevenint l’excepció entre les sis més destacades de la ràdio en català, ja que totes les altres són plenament paritàries, tant a l’emissora pública Catalunya Ràdio com a la privada RAC1.

Pel que fa a les tertúlies de la televisió pública catalana 3Cat, també són totes plenament paritàries, com ho són el Cafè d’idees, de TVE Catalunya, i Bàsics, de betevé (igualment de titularitat pública).

Amb la lamentable (i inexplicable) excepció d’El món a RAC1, tant la ràdio –pública i privada– com les televisions públiques semblen haver-se posat definitivament les piles, si més no pel que fa a la paritat en els seus principals espais d’opinió.

No és el cas dels mitjans escrits, que continuen atrinxerant els seus espais d’opinió contra la paritat, amb l’excepció d’El Punt Avui (un 49% de dones als seus espais d’opinió) i del digital El Món, que frega la paritat “tècnica” amb un 40% d’opinadores. El diari La Vanguardia encapçala el rànquing de la vergonya, amb només un 20% de dones als seus espais d’opinió. El Periódico, amb un 23% de dones firmant opinions, fa una baixada espectacular respecte el recompte del mateix període de l’any passat, en que un 33% de les opinions publicades eren de dones. I l’Ara, finalment, amb un 31% queda pràcticament igual (un punt menys) que l’any passat, sense arribar ni a un terç d’opinions firmades per dones sobre el total.

Pel que fa a la premsa digital, en canvi, sí s’aprecia un augment en els percentatges d’opinions escrites per dones. En tots els mitjans recomptats ja són més d’un terç, El Món arriba a la paritat tècnica amb un 40% i el Nació Digital la frega amb un 38%. Són dades encara molt millorables, però expressen una certa voluntat de canvi en un grup de mitjans que –tot i la seva modernitat tècnica– s’han resistit durant molts anys a la paritat. Aquest 2024, i durant el període recomptat (sense el 8 de març), el percentatge d’opinions firmades per dones al conjunt dels digitals ha estat del 37%. En el mateix període de 2021, per exemple, va ser del 27%, i en el 2020 i el 2019 del 24%.

Veient aquests resultats, se’ns fa evident un cop més que són els mitjans de titularitat privada els que més es resisteixen a la paritat. Resulta terriblement injust que mitjans que discriminen l’opinió de les dones rebin suport econòmic institucional, és a dir, del conjunt de la societat. Les institucions de govern catalanes tenen els instruments necessaris per exigir als mitjans subvencionats que respectin la llei, i la llei (llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes) és clara i específica en aquest sentit. Potser ja n’hi ha prou de continuar ajudant amb els diners de tothom els mitjans que discriminen l’opinió de la meitat de la societat.

PREMSA PAPER / OPINIONS DONES

 

 

• Amb l’excepció d’El Punt Avui, que continua tendint a la paritat absoluta, els altres tres diaris d’abast nacional continuen movent-se en percentatges patètics: a La Vanguardia i El Periódico les dones ocupen menys d’una quarta part dels espais d’opinió. A l’Ara, menys d’un terç.
• Potser per això tots tres diaris van sobreactuar tant el 8 de març, multiplicant el seu nombre habitual d’opinadores.
• Respecte al mateix període del 2023 (de l’1 al 14 de març, exceptuant les fantasies del 8 de març), El Periódico ha reduït en deu punts el seu percentatge de dones opinadores, passant d’un 33% a un 23% del total. També l’Ara ha perdut un punt. La Vanguardia puja del 17% a un 20%, i només El Punt Avui aposta decididament per la paritat als seus espais d’opinió, amb un 49% de dones.

PREMSA DIGITAL / OPINIONS DONES

 

 

• Respecte les dades del mateix període de l’any passat, s’aprecia un augment dels percentatges de dones opinadores als principals mitjans de premsa digital en català. Tot i això, només un d’ells (El Món) toca la paritat tècnica, amb un 40%. Cal reconèixer que –a diferència dels diaris en paper– els digitals aquest passat 8 de març van deixar el postureig de banda.
• En qualsevol cas, i respecte a recomptes anteriors, els mitjans digitals van augmentant lentament –massa lentament– la participació de les dones als seus espais d’opinió.

 

TERTÚLIES RADIOFÒNIQUES / OPINIONS DONES

 

• Amb l’excepció d’El món a RAC1, les principals tertúlies d’actualitat en català continuen sent paritàries i, cada vegada més, superant en alguns casos el 50% d’opinadores.
• Les dades d’El món a RAC1 continuen sent tràgiques, i més tenint en compte que és el programa més escoltat de la ràdio catalana (d’una emissora de titularitat privada). Sense comptar el postureig del dia 8, el percentatge de dones a la seva tertúlia ha estat del 31%: no arriba ni a un terç del total. Fins i tot baixa dos punts respecte al mateix període de l’any passat. Fa uns anys el director d’aquest programa, Jordi Basté, deia que el moment de la paritat era pròxim, que poc a poc aniria arribant… Inexplicablement, sembla que torna a allunyar-se.
• El fet que les altres dues tertúlies d’actualitat a RAC1 (la del No ho sé i la del Via lliure) siguin plenament paritàries posa encara més en evidència la del matinal El món a RAC1.
• Pel que fa al buc insígnia de la ràdio pública, El matí de Catalunya Ràdio, sembla que ha fet un pas endavant important pel que fa a paritat en les tertúlies. Fins i tot sense comptar el “tot dones” del dia 8, el seu percentatge d’opinadores és plenament paritari. També ho són les altres dues tertúlies d’actualitat de Catalunya Ràdio (la del Catalunya migdia i la d’El suplement) i –exceptuant la d’El món– les altres dues de RAC1 (la del No ho sé i la del Via lliure).

TERTÚLIES TELEVISIVES / OPINIONS DONES

 

 

En el període recomptat les tertúlies d’actualitat de la televisió pública catalana, 3Cat, són totes paritàries tant incloent les dades del dia 8 com sense comptar-les.

• També ho són les de les altres dues tertúlies, de TVE Catalunya i betevé, igualment de titularitat pública. Totes elles compleixen el mandat de respectar la igualtat.

Recompte #8M2023 (1/5): INTRODUCCIÓ

La màgia del 8M i el dia a dia:
com desemmascarar el postureig

Als diaris digitals, un 73% de les opinions són escrites per dones. A les tertúlies d’actualitat de la ràdio, qui opina i debat són, en un 74%, dones. A les de la televisió, encara més dones: un 89% del total de participants. Què ha passat? Un canvi social radical? Una utopia feta realitat? Somiem despertes? No, és la màgia del 8 de març: el dia de l’any –només un, tampoc ens féssim il·lusions– en què els equips de diaris i programes espremen les agendes per omplir de dones els seus espais d’opinió.

Aquest any s’ha tornat a produir el miracle. Un miracle de curta durada que multiplica opinadores als mitjans, sigui per interès real ja demostrat en el dia a dia, sigui per emmascarar el masclisme dels que es disfressen d’igualitaris un dia l’any.

Només un grup de mitjans resisteix –gens heroicament– la temptació de convidar més dones a opinar: són els diaris en paper, on el 8 de març els articles d’opinió escrits per dones amb prou feines arriben al 30%. Tres dels quatre diaris que recomptem se situaven, aquell dia, a prop dels seus mínims històrics: un 27% a El Periódico, un 21% a l’Ara i un surrealista 15% a La Vanguardia. Sort d’El Punt Avui, l’únic que és paritari tot l’any, on el 8 de març un 73% de les opinions publicades són firmades per dones.

Però, com dèiem, el que passa el 8 de març és màgic. El que compta és el que passa cada dia, i documentar-ho és l’objectiu d’#OnSónLesDones, tasca que duem a terme des de 2016 mitjançant els recomptes periòdics d’opinadores als principals mitjans escrits i audiovisuals catalans. L’últim dels nostres informes, que es pot consultar al nostre web, onsonlesdones.cat, correspon a l’últim trimestre de 2021.

Diverses vegades al llarg dels últims anys #OnSónLesDones ha fet també recomptes especials durant la primera quinzena del mes de març. Aquests recomptes permeten apreciar la repercussió del 8 de març als espais d’opinió dels mitjans: es correspon, l’atenció que dediquen aquest dia a l’opinió de les dones, amb la que hi dediquen la resta de dies de l’any? És flor d’un dia, el seu –suposat– feminisme? Una manera de saber-ho és comparar el que fan el 8M amb el que fan durant la setmana anterior i la immediatament posterior.

Durant la primera quinzena de març de 2023, #OnSónLesDones ha seguit dia a dia els espais d’opinió dels principals mitjans de comunicació catalans. Pel que fa a la premsa escrita, quatre diaris en paper (El Periódico, Ara, La Vanguardia i El Punt Avui), i quatre diaris digitals (Vilaweb, Nació Digital, El Nacional i El Món). Pel que fa a tertúlies d’actualitat a la ràdio, hem comptat les tertulianes i autores d’opinions que han participat a El matí de Catalunya Ràdio, La tarda de Catalunya Ràdio i El suplement de Catalunya Ràdio, i les que han participat a El món a RAC1, No ho sé i Via lliure de RAC1. També hem comptat, a les tertúlies d’actualitat en televisió, les dels programes El matins, Tot es mou i Més 324, a Televisió de Catalunya, les d’El Cafè de les Idees, a TVE Catalunya, les de Bàsics, a BTV, i les d’El Pentàgon, a 8TV. Un total de 4 diaris en paper, 4 diaris digitals, 6 programes de ràdio i 6 programes de televisió. En total, 20 dels principals mitjans catalans en audiència i repercussió pública. Veiem, doncs, quins han estat els resultats d’aquest any.

En conjunt, i dels dies 1 al 14 de març –ambdós inclosos– d’aquest any, aquests mitjans han publicat 1.084 articles d’opinió, dels quals 340 escrits per dones; i han convidat a participar en les seves tertúlies d’actualitat 444 persones, de les quals 193 eren dones. És a dir, només 533 de les 1.528 persones convidades a donar la seva opinió per escrit o de viva veu en aquests mitjans eren dones: un 35%. Poc més d’un terç del total. Dins d’aquesta quinzena, però, hi ha el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Aquest dia l’atenció a les opinions de les dones es multiplica visiblement. En conjunt, el 8M les persones convidades a expressar-se en articles i tertúlies van ser 119, de les quals 66 eren dones: un 55%. Tan visiblement, que per un dia es va superar la paritat real i la majoria de les opinions publicades i emeses van ser de dones. La màgia del 8M és poderosa.

I ara, la trista realitat: si dels totals de la quinzena n’eliminem les dades del 8M veurem el que seria l’atenció real, quotidiana, a l’opinió de les dones. Doncs entre els dies 1 i 14 de març, exceptuant el 8, d’un total de 1.409 opinions publicades o emeses, només 467 van ser de dones: el 33%. Amb prou feines un terç. Sense màgia la situació es veu molt més clarament.

Encara es veu una realitat més crua si parem atenció a altres característiques de les opinadores: #OnSónLesDones tan sols hem pogut identificar cinc dones en situació de racialització donant la seva opinió als mitjans, Míriam Hatibi i Sukaina Fares a Els matins, Adriana Boho al Tot es mou, Najat el Hachmi a l’Ara i Natàlia Abu Sharar a El Periódico. Judith Juanhuix és l’única dona trans que ha aparegut com a opinadora, a l’Ara i al Tot es mou. No hem recomptat cap home trans, i tan sols un de racialitzat: Manu Yáñez (Ara). No hem recomptat cap persona que s’hagi autoidentificat com a no binària. Així doncs, els homes blancs cisgènere són una minoria sobrerepresentada als mitjans catalans.

PERCENTATGE DE DONES ALS ESPAIS D’OPINIÓ

Òbviament, no tots els mitjans –ni tots els grups de mitjans– es comporten igual. El fet que els de premsa escrita (paper i digitals) siguin els grups de mitjans que més opinions publiquen esbiaixa els resultats totals, ja que són els mitjans escrits els que menys veu donen a les dones als seus espais d’opinió. Tots ells són mitjans privats i, amb l’excepció de Vilaweb, tots reben subvencions públiques, algunes molt generoses. La seva resistència a representar equitativament les opinions de la meitat de la població no és només incomprensible, poc ètica i menys professional, sinó també, amb la llei a la mà, il·legal.

Al diaris en paper el percentatge d’opinadores de l’1 al 14 de març va ser del 30%, exactament el mateix que el dia 8 de març i que la resta de dies sense comptar el 8 de març. En conjunt, menys d’un terç de dones als seus espais d’opinió. Un percentatge lamentable, més encara si tenim en compte la clamorosa excepció d’El Punt Avui, que va ser sobradament paritari cadascun d’aquests dies, i que el 8 de març el 73% dels seus article d’opinió anaven firmats per dones. Què van fer, doncs, la resta? En els següents apartats de l’informe hi trobareu les dades en detall, mitjà per mitjà.

Pel que fa als digitals, el 73% d’opinions de dones que van publicar el 8 de març no poden amagar la realitat: si exceptuem les dades del Dia Internacional de les Dones, el seu percentatge real d’opinadores durant la quinzena ha estat del 33%. Un terç, a tot estirar.

No és el cas de les tertúlies radiofòniques, que en conjunt el dia 8 de març van tenir un percentatge de dones del 74%. La resta de la quinzena, descomptant aquest dia, la presència de dones va ser del 40%, tècnicament paritària.

La diferència entre la ràdio pública i la privada pel que fa a representació de l’opinió de les dones s’ha anat escurçant al llarg d’aquests últims anys, i en aquest últim recompte tant l’una com l’altra es mouen molt a prop de la paritat tècnica: a les tertúlies de Catalunya Ràdio les dones ocupen el 43% dels micròfons, mentre que a les de RAC1 n’ocupen el 39%. Això en els dies sense màgia, perquè el 8 de març Catalunya Ràdio va tenir un 80% d’opinadores, i RAC1 un 69%.

El present recompte, però, confirma una dada descoratjadora: tant El món a RAC1 (33%) com El matí de Catalunya Ràdio (38%), els dos programes més escoltats de la ràdio catalana, tenen els percentatges d’opinadores més baixos de les respectives emissores... i també els índex més alts de postureig feminista el dia 8 de març.

A les tertúlies televisives, en canvi, la televisió pública ostenta els percentatges més alts de participació de dones, amb un esplèndid 51%... els dies de cada dia, que el 8 de març es va convertir en un 90%. Les tres tertúlies d’actualitat que hi recomptem són sobradament paritàries: Els matins, amb un 47%; Tot es mou, amb un 54%, i el Més 324, amb un 52%.

No és el cas de la tertúlia d’El cafè de les idees, a TVE Catalunya, que tot i que el dia 8 de març va fer una tertúlia íntegrament de dones, durant la setmana anterior i la posterior s’havia quedat amb un trist percentatge del 21%, el més baix de totes les tertúlies televisives públiques i privades que recomptem. La de Bàsics, el debat de BTV –també pública– va fer durant els mateixos dies un percentatge del 42% d’opinadores, i la d’El Pentàgon, de la privada 8TV, d’un 26%.

Com fa palès aquest recompte, a alguns programes de les ràdios i les televisions públiques els queda encara un tros de camí per assolir la paritat als espais d’opinió a què la llei els obliga. Tanmateix, els mitjans públics catalans –obligats i controlats pels poders públics– són els que més compleixen el mandat legal de representar amb equitat l’opinió de les dones, si bé cal reconèixer que també a la privada hi ha programes que practiquen i defensen la paritat sense arronsar-se (No ho sé i Via lliure, de RAC1).

La lenta però real evolució de molts dels mitjans i programes recomptats cap a la paritat fa encara més evident i inexplicable l’actitud de sis dels diaris en paper i digitals, que per cada opinió d’una dona en publiquen com a mínim dues firmades per homes, quan no en són tres o més, així com també ho és la migrada representació de dones a la tertúlia d’actualitat en català de TVE Catalunya, o en un programa de la privada 8TV. Que els poders públics no els reclamin complir la paritat a què la llei els obliga, i que per tant els subvencionin igualment –amb l’excepció de Vilaweb– sense complir les condicions legals, és un escàndol i una burla a la meitat de la població, com a mínim. Si a la sistemàtica invisibilització de les dones hi sumem la de les persones no binàries, homes trans i homes en situació de racialització, constatem, un recompte més, que els mitjans catalans sobrerepresenten una minoria de la societat catalana: els homes blancs cisgènere.

Si la màgia del 8M és tan potent és pel ressò creixent de la causa feminista, no pas per un canvi real en l’actitud de molts dels mitjans, sobretot els privats, disposats a omplir de dones els seus espais d’opinió per un dia, mentre les infrarepresenten la resta de l’any. A aquests, la seva impostura els deixa al descobert l’endemà mateix. Als qui no necessiten fingir, perquè el seu dia a dia ja és paritari, felicitats: els ha costat força, han anat a remolc de la realitat social, però per fi s’hi estan acostant. La màgia del 8M no pot eliminar la discriminació, però, si més no, exposa el postureig i ens permet contrastar-lo amb la realitat.

• Recompte #8M2023 (1/5): INTRODUCCIÓ
• Recompte #8M2023 (2/5): PREMSA EN PAPER
  
• Recompte #8M2023 (3/5): PREMSA DIGITAL
• Recompte #8M2023 (4/5): RÀDIO
• Recompte #8M2023 (5/5): TELEVISIÓ

 

Pots descarregar l'informe sencer aquí.

Recompte #8M2023 (2/5): PREMSA EN PAPER

DIARIS EN PAPER:
SEMPRE A LA RERAGUARDA

Els percentatges d’opinadores a la premsa escrita en paper no són per celebrar res: en conjunt, als espais d’opinió dels quatre principals diaris catalans la presència de les dones no ha passat, aquesta primera quinzena de març, del 30%. Un migrat augment respecte el 28% de firmes de dona que tenien els seus espais d’opinió l’últim trimestre de 2021, en l’últim informe d’#OnSónLesDones.

Tant si comptem els resultats del 8M com si no els comptem, durant aquest període un 70% dels espais d’opinió d’aquests mitjans ha estat, en conjunt, ocupat per homes. Pel que fa a La Vanguardia, l’Ara i El Periódico ni tan sols s’aprecia l’efecte màgic del 8M, que tenyeix de violeta molts altres mitjans durant aquell dia i a vegades els dies al voltant. Curiosament aquests tres diaris van decidir ignorar el 8M als seus espais d’opinió, de manera que el Dia de les Dones hi va haver menys dones opinant del que és habitual (que ja és poc).

No és el cas d’El Punt Avui, que va abraçar amb entusiasme l’ocasió que brinda el 8M per omplir el diari d’opinions de dones (un 73%!). Difícilment se’ls podria acusar d’oportunisme o purple washing, ja que els espais d’opinió d’El Punt Avui són paritaris d’un temps ençà. Fins i tot descomptant els resultats del 8M, El Punt Avui ha publicat durant aquesta primera quinzena de març un 47% d’opinions de dones, a tocar de la paritat real.

PERCENTATGE DE DONES ALS DIARIS EN PAPER

Recompte rere recompte, mai no ens deixarà de sorprendre la barra de La Vanguardia, el més subvencionat dels mitjans catalans i, alhora, el més misogin: el seu 17% d’opinadores com a promig al llarg de la primera quinzena de març sembla clarament deliberat. Encara més: el dia 8 de març, d’un total de 20 articles d’opinió, només 3 estaven firmats per dones: un 15% del total. Si no els coneguéssim, ho podríem atribuir a una provocació, però ja sabem –portem vuit anys de recomptes– que la misogínia és marca de la casa. Inexplicablement, això no impedeix a La Vanguardia rebre ajuts públics que paguem entre tots i totes.

Tampoc l’Ara i El Periódico van molestar-se a fingir un gran interès per l’opinió de les dones el 8 de març. Sembla que ambdós diaris tenen algun problema per trobar dones que hi vulguin escriure: ara mateix ni l’un ni l’altre passen d’un terç d’opinadores als seus espais d’opinió. Això els dies normals, perquè el 8 de març el van celebrar reduint de manera substancial el nombre de firmes de dones a les seves pàgines. A El Periódico, el Dia de les Dones hi van opinar 3 dones i 8 homes. L’Ara va pujar l’aposta, amb 3 opinions de dones... i 11 opinions d’homes! Respectivament, el 27% i el 21% del total de l’opinió publicada. Felicitats doncs a tots dos diaris per renunciar al purple washing, encara que tampoc haguessin enganyat ningú.

El diari que sí va augmentar notablement el nombre d’opinadores el 8 de març va ser El Punt Avui, paritari de fa temps: dels 11 articles d’opinió que publicaven aquell dia, 8 eren firmats per dones (un 73%). En el seu cas no ho podem qualificar de flor d’un dia, perquè es tracta d’un mitjà que ja en el recompte de l’últim trimestre de 2021 tenia un percentatge d’opinadores del 43%. En aquesta primera quinzena de març de 2023 ha pujat fins a un 47%, sense comptar els excessos del Dia de les Dones. El Punt Avui és l’únic paritari dels quatre diaris en paper recomptats, a llarga distància de la resta, i amb el mèrit d’haver més que doblat el nombre d’opinadores en menys de tres anys. 

• Recompte #8M2023 (1/5): INTRODUCCIÓ
• Recompte #8M2023 (3/5): PREMSA DIGITAL
• Recompte #8M2023 (4/5): RÀDIO
• Recompte #8M2023 (5/5): TELEVISIÓ