Perd la màgia, el 8M?

Menys dones als espais d’opinió: 
qui ha abaixat la guàrdia?

Està perdent la seva màgia, el 8M? Alguna cosa ha passat aquest any que no acabem d’entendre. Durant les setmanes anterior i posterior al Dia de la Dona Treballadora tant els diaris digitals com les tertúlies de ràdio i televisió han rebaixat la participació de dones als seus espais d’opinió, tant en relació amb les mateixes dates de 2025, l’any passat, com amb recomptes anteriors. Fins i tot el dia 8 de març, Dia de la Dona Treballadora, el percentatge total d’opinadores als mitjans i programes que recomptem ha estat molt més baix que l’any passat, molt lluny de la paritat absoluta aconseguida el 2025. 

Només els diaris en paper han augmentat, i en un miserable punt, el percentatge de dones als seus espais d’opinió d’aquell dia. La resta –digitals, tertúlies de ràdio i tertúlies de televisió– han rebaixat, tots en quatre punts, la participació d’opinadores respecte a l’any passat. Les dades són preocupants, tenint en compte que només a les tertúlies de la televisió es manté la paritat*. 

* Parlem de paritat tècnica quan ni homes ni dones passen del 60%, ni baixen del 40%. Assenyalem en vermell les dades no paritàries –segons aquest criteri– i en verd les que sí que ho són. 

2026

 

2025

Entre el dia 1 i el dia 14 de març, #OnSónLesDones ha comptat els articles d’opinió firmats per dones i les participants a les tertúlies d’actualitat d’un total de 19 mitjans catalans1. L’objectiu és documentar la presència de les dones als espais d’opinió dels principals mitjans catalans, una tasca que OSLD du a terme periòdicament des de l’any 2016. 

1 Els mitjans recomptats han estat La Vanguardia, El Periódico, Ara i El Punt Avui, en el grup de premsa en paper, i els digitals Vilaweb, El Món, El Nacional i Nació Digital; els espais radiofònics amb tertúlies d’actualitat han estat El matí de Catalunya Ràdio, Catalunya migdia i El suplement, de Catalunya Ràdio, i El món a RAC1, No ho sé i Via lliure, de RAC1; les tertúlies televisives recomptades han estat les de Matins, Tot es Mou i Mésnit, de TV3, les de Bàsics, de Betevé, i Cafè d’idees, de TVE Catalunya. 
 

Aquest recompte que repetim durant 14 dies cada mes de març, les setmanes anterior i posterior al 8M, Dia Internacional de les Dones, pretén, a més, observar la repercussió que té aquesta data a la política editorial dels mitjans. És el que anomenem la màgia del 8M… o el vuitdemarcisme. Una manera força efectiva de detectar la hipocresia i el postureig dels mitjans que fingeixen, aquell dia, ser més feministes i interessats per l’opinió de les dones que ningú. Per comprovar-ho, és suficient observar què fan alguns els dies anteriors i posteriors al 8M: el percentatge de dones cau en picat, i qui dia passa any empeny. També hi ha mitjans que renuncien a fingir, més coherents amb la seva trajectòria (misògina) i celebren el Dia de les dones amb el mateix entusiasme que el Dia de la Tonyina o l’aniversari de Sant Ramon Nonat. 

Cal dir que aquest any el suflé del postureig s’ha desinflat força: només El Periódico, El Món i Nació Digital s’han molestat el 8M a fingir una paritat que rares vegades practiquen, mentre La Vanguardia i l’Ara han passat olímpicament de fer veure el que no són. La resta de mitjans i tertúlies, habitualment paritaris, no han hagut de fingir, ni falta que els feia. I el fet que aquest 8 de març hagi caigut en diumenge, quan no s’emeten la majoria dels programes de ràdio i televisió amb tertúlia, ens impedeix saber què hauria fet, per exemple, El món a RAC1, l’altre gran campió de la imparitat. 

Però el que resulta de veritat preocupant en els resultats d’aquest recompte és la baixada de la participació de dones en espais d’opinió que havien assolit, en recomptes anteriors, resultats molt més equitatius. Una baixada que es fa evident en els resultats de la setmana anterior i la posterior al 8M, sense comptar aquest dia, resultats que ens semblen molt representatius del comportament general del mitjà en els últims mesos. Si realment ho són, la cosa no va bé: ni les tertúlies televisives, la joia de la corona paritària, se salven de la retallada general. 

Algú està abaixant la guàrdia, i el masclisme, la mandra o el desinterès recuperen terreny. Quan volíem començar a passar pàgina d’aquestes paritats tècniques –on sempre hi sortim perdent– i reclamar la paritat absoluta, ens trobem que cal tornar a fer un toc d’atenció a mitjans, com la ràdio pública, que rebaixa la participació de dones. I, com sempre, cal exposar amb dades clares i contundents els mitjans que discriminen i minoritzen l’opinió de les dones, tots ells en el sector privat. A les honorables excepcions –El Punt Avui, Vilaweb, El Nacional– els desitgem que aviat deixin de ser excepcionals, ja que les seves paritats demostren que fora del sector públic també és possible l’equitat. 

Premsa escrita en paper: ha mort, el vuidemarcisme? 

Aquest passat dia 8 de març les opinions escrites per dones als diaris que recomptem no van sumar ni un terç del total de les publicades: en conjunt, només 17 articles dels 62 que van publicar aquell dia els firmava una dona. Un 27%. Si així és com celebraven el Dia Internacional de les Dones, com van ser els altres dies? Doncs si no comptem els articles publicats el 8M, la resta de dies (de l’1 al 7 i del 9 al 14 de març) el percentatge d’opinions de dones va ser encara una mica més alt: el 30%. 

Ja fa més de deu anys que la premsa en paper és el grup de mitjans que menys espai dediquen a l’opinió de les dones, amb uns percentatges que –tret d’El Punt Avui– sorprenen per la seva mesquinesa. L’esplèndida paritat d’El Punt Avui, que es consolida a cada recompte que fem, contrasta amb la indigència paritària de La Vanguardia, que aquest mes de març tornava a una era prèvia a les cavernes amb només un 15% d’articles escrits per dones. Gairebé igual de prehistòrica. I no és bona notícia, perquè queden molt lluny de la paritat… i perquè aquest any ni tan sols s’han molestat a dissimular.
 

NOMBRE I PERCENTATGE D’OPINIONS ESCRITES PER DONES SOBRE EL TOTAL 
Premsa escrita en paper 2026

Aquest recompte, que es limita a les setmanes anterior i posterior al 8M, ens permet observar amb detall quin és el comportament dels espais d’opinió dels mitjans durant el Dia de les Dones, una data simbòlica en què no només els mitjans sinó també les xarxes, les institucions, la publicitat i les iniciatives socials posen la mirada sobre la realitat social de les dones i –ni que sigui un dia a l’any– pretenen reflectir aquesta realitat en diferents aspectes, tant als espais informatius com als d’opinió. O ho pretenien, almenys: que no sigui dit que no parlem de les dones en el seu dia. 

Alguns d’aquests mitjans –seduïts per la màgia del 8M– fan –o més aviat feien– un esforç desproporcionat per semblar realment interessats en el que pensem les dones i com veiem el món: un esforç de gesticulació i postureig aquest únic dia. Solen coincidir amb els que durant la resta de l’any ignoren i menystenen les nostres opinions. S’ha de dir que aquest any no s’hi han matat gaire: La Vanguardia va pujar una mica la seva mitjana d’opinadores, a un 22%, El Periódico va arribar a un 44% de paritat sobtada força vistós, i l’Ara i El Punt Avui, amb un 24 i un 31% respectivament, van passar de tot i el 8 de març publicaven moltes menys opinions de dones que la resta de la quinzena. No és cap novetat, comparat amb el que ha passat en anys anteriors, però reforça una sospita preocupant: el 8M ja no té la força, comparat amb edicions anteriors, ni per empenye’ls a fingir. Ha mort, el vuitdemarcisme? 

És possible que el fet de celebrar-se el 8M en diumenge, dia en què els diaris solen publicar més opinions, més llargues i “importants”, tingui relació amb la disminució d’opinions de dones publicades aquest dia. El diumenge, a la premsa en paper, els espais d’opinió solen estar reservats als compromisos amb les que es consideren “grans firmes”, que no per casualitat solen ser d’homes. Ni tan sols aquest dia poden negligir la tradició d’omplir d’opinadors més o menys de “pota negra” les seves pàgines, cosa que deixa poc espai a les opinions de dones, menys encara si se suposa que aquell dia parlaran de temes tan negligibles, des del seu punt de vista, com els que tenen a veure amb la nostra realitat social, sempre en un lloc més baix de la seva agenda informativa. La prova la teniu en els gràfics.

Si en el primer hem mostrat els resultats d’aquest últim recompte de l’1 al 14 de març de 2026, en el següent en comparem les dades amb les obtingudes en anteriors recomptes d’#OnSónLesDones, en concret amb les dels recomptes de més durada d’aquests últims nou anys i escaig. Entenem que les dades corresponents als 13 dies que NO són el 8M representen força bé la presència quotidiana de dones als espais d’opinió dels mitjans recomptats en el moment actual. No només en el moment actual, per desgràcia. 

Aquest 30% d’opinadores a la premsa en paper del març de 2026 és el mateix que va detectar el recompte fet per #OnSónLesDones en el recompte de tardor de 2024, que es va allargar durant tres mesos –octubre, novembre i desembre– i molt similar als detectats en els recomptes de tardor –també d’octubre, novembre i desembre– de 2021 i de 2019, en què els percentatges d’opinadores als diaris catalans més llegits van ser del 28% i del 27% respectivament. 
 

COMPARATIVA DEL RECOMPTE TOTAL SENSE 8 DE MARÇ 2026 AMB RECOMPTES LLARGS ANTERIORS 

 

En el recompte anual que vam fer de juliol de 2016 a juny de 2017, el primer que vam fer i el més llarg fins ara, les opinions de dones no van arribar ni al 20% del total. Podem dir que hem avançat des d’aleshores, sí: del 2016 fins avui els diaris catalans han augmentat en un 11% el percentatge d’opinions de dones… i, tot i això, continuem a menys d’un terç del total. 

No tots els quatre diaris recomptats –La Vanguardia, Ara, El Periódico i El Punt Avui– han fet el mateix, és clar. Un d’ells, El Punt Avui, ha més que duplicat el nombre de dones convidades a publicar opinions a les seves pàgines: molt honorablement, ha assolit i mantingut la paritat des del 2021, i en aquest últim recompte ha superat amb escreix no tan sols la paritat tècnica del 40%, sinó també la paritat real, amb un 53% d’opinions escrites per dones sobre el total de les publicades. Però ni tan sols la contundència de les seves dades aconsegueix anivellar el recompte total. 

Mentre El Punt Avui es posava les piles i se situava al món real on les dones sumem el 51% de la població, La Vanguardia retrocedia més enllà de les seves pitjors dades, amb només un 15% d’opinions de dones, El Periódico tornava a un 27% i l’Ara no superava el 34%. 

Anys i anys ensopegant amb la mateixa pedra

Com fa anys que denunciem als nostres informes, tots aquests mitjans privats reben subvencions i ajuts públics, i el que més en rep, La Vanguardia, és precisament el que de forma més sagnant ignora l’opinió de les dones. I si La Vanguardia és el més subvencionat per la Generalitat de Catalunya, entre subvencions estructurals i subvencions a projectes (sense comptar la publicitat institucional), els següents –a força distància– són el diari Ara, El Periódico i El Punt Avui. Exactament en l’ordre invers als percentatges de paritat en els seus espais d’opinió.

Que mitjans que obvien o negligeixen la igualtat en tots o alguns dels seus espais rebin subvencions oficials és, amb la llei a la mà, una situació incomprensible, ja que la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, concretament a les següents disposicions de l’article 25, els obliga, entre altres coses, a “promoure la participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió”.

Desconeixem els motius pels quals la concessió d’aquests ajuts i subvencions als mitjans privats no va condicionada al compliment de la llei, com sí que passa en la resta d’àmbits en què es concedeixen ajuts de l’administració a empreses privades. Cal recordar a les nostres i als nostres representants polítics que aquest incompliment de llei representa una discriminació conscient i reiterada de la meitat de la població que amb els seus impostos costeja aquests ajuts. No s’entén com no es condicionen al compliment real de la llei, com succeeix amb altres ajuts de l’administració.

Digitals i 8M, una passió fugaç

Aquest any la màgia del 8M ha impactat de ple en els diaris digitals. Tant, que el 8M van sortir propulsats cap a paritats tan paranormals que hem de fregar-nos els ulls.. El que menys va tenir un 50% d’opinadores; el que més, un 60%. Com si temessin l’arribada de l’esperit dels 8M futurs, aquell dia tots van fingir una irresistible passió paritària. Passa que l’esperit, si és que hi va anar, va marxar ràpid, i de tots plegats l’únic a mantenir la paritat més d’una estona va ser Vilaweb, que ja fa més de dos anys la practica amb naturalitat. 

Les dades ho diuen tot, sobretot les dades de les setmanes anterior i posterior al 8M. I ens descobreixen que, malgrat el 50% de dones del dia 8 de març, El Món té un 21% d’opinadores dones la resta dels dies, i Nació Digital un 26%. El Nacional, que el 8M va lluir un espectacular 60% d’articulistes dones, la resta de dies en té un 38%, i només Vilaweb manté la paritat tot el període, amb un 41% d’articles firmats per dones. 

En total, el percentatge d’opinadores d’aquests quatre digitals és del 32%, que ja fa pena fins i tot sense saber que ha baixat quatre punts respecte a l’any passat.
 

NOMBRE I PERCENTATGE D’OPINIONS ESCRITES PER DONES SOBRE EL TOTAL
Premsa escrita digital 2026

Si comparem aquestes dades amb les dels recomptes llargs fets per OSLD des del 2016, veiem com tots els digitals recomptats han disminuït la participació de dones als seus espais d’opinió des del 2024, i un d’ells, El Món, té menys opinadores que en qualsevol moment de la seva història. Pel que fa a la paritat, cap dels diaris digitals que recomptem té un passat gaire gloriós, si bé Vilaweb ha remuntat en els últims anys i El Nacional també, però en menor mesura. Curiosament, en tots dos hem detectat un percentatge menor d’opinadores en aquest últim recompte al voltant del 8M que en el recompte llarg de la tardor de 2024. 

Les consideracions sobre titularitat privada i paritat en els mitjans que hem fet en l’apartat sobre premsa diària en paper tenen també validesa en aquest cas, tret del cas de Vilaweb, un mitjà que ha renunciat a les subvencions públiques (i que ha abraçat la paritat en els últims anys). 
 

COMPARATIVA DEL RECOMPTE TOTAL SENSE 8 DE MARÇ 2026 AMB RECOMPTES LLARGS ANTERIORS 

 

Per què freneu, ràdios? 

Que el 8 de març caigui en diumenge sempre ens deixa el recompte una mica coix: no podem saber què haurien fet les principals tertúlies radiofòniques, que els diumenges descansen. Les de cap de setmana, igualment importants, han estat justes i paritàries, amb un fifty-fifty sense concessions. El que resulta inquietant són els resultats de la setmana anterior i la posterior al 8M, que com podeu veure en el primer gràfic són força més baixos –pel que fa a la proporció de tertulianes– que l’any passat: un 39% enfront del 43% de 2025. També és mort a la ràdio, el vuitdemarcisme? 

No sembla que els magazins d’actualitat amb tertúlia incorporada hagin aprofitat els dies anteriors i posteriors al 8M per convidar més dones de l’habitual, ni tan sols per tocar temes relacionats amb la situació de les dones. Que gairebé tots siguin ja paritaris, i de fa temps, no impedeix que la majoria hagin reduït –poc, però reduït– el nombre de tertulianes en relació amb el dels homes tertulians.

La paritat tècnica és un bon objectiu assolit –enhorabona al No ho sé i el seu impecable 50%– però ja comença a cansar una mica que sigui tan justa: un 41% El matí de Catalunya Ràdio, un 40% el Catalunya migdia… i la resta ni tan sols hi han arribat; un 36% El suplement, un 38% el Via lliure… i ja no cal ni dir que El món a RAC1, el programa més escoltat de les ones catalanes, no ha passat del 34%. Què els passa? Tant els costa, trobar tertulianes que parlin dels temes d’actualitat almenys amb tanta solvència –o tan poca– com els homes que omplen els locutoris? 

Si separem els dos mitjans recomptats, és a dir, Catalunya Ràdio i RAC1, la primera pública i la segona privada, els resultats són igualment decebedors. Per a la pública, bàsicament, que l’any passat, en el mateix període temps i sense comptar el 8M, va ser tècnicament paritària en les seves tertúlies, amb un 43%, i que aquest any s’hi ha quedat a la porta, amb un 39% de tertulianes. Pel que fa a la privada, RAC1, també s’ha quedat a la porta d’una paritat que l’any passat va aconseguir, amb un 40%, i que aquest any no, amb un trist 37%. I aquesta baixada no és pel Via lliure ni pel No ho sé, sinó, com sempre, per El món a RAC1, que mai acaba d’engegar. Que sí, que va pujant a poc a poc la proporció de dones a les seves tertúlies, però tan a poc a poc que no hi ha manera. 

Tertúlies ràdio 2026

 

Comparativa ràdio pública i privada 

De fet, i si comparem els resultats d’aquesta primera meitat de març amb els obtinguts en anteriors recomptes llargs, que reflecteixen amb més dades l’estat de la paritat als espais d’opinió, la conclusió és força decebedora. Exceptuant El món a RAC1 i el Via lliure, tots dos de la privada, la resta de tertúlies han baixat la proporció de dones. Cal dir que El món i el Via lliure venien d’un 2024 molt poc brillant, amb un 30% i un 35% respectivament, i que els punts que han pujat encara no els permeten arribar a la paritat… Cosa que no ha passat, en canvi, amb el No ho sé que, venint d’un bonic 47% el 2024, s’ha situat ara en una perfecta paritat impecable del 50%.
 

COMPARATIVA DEL RECOMPTE TOTAL SENSE 8 DE MARÇ 2026 AMB RECOMPTES LLARGS ANTERIORS 

Però què ha passat amb tota la resta, amb les públiques, que en el recompte llarg de 2024 van apostar tan fort per la paritat? Aquest març El matí de Catalunya Ràdio baixa al 41% (fa dos anys feia un 45%), el Catalunya migdia baixa al 40% (fa dos anys feia un 52%) i El suplement també es despenya fins al 36%, quan el 2024 arribava al 52%... 

Alguna cosa ha passat a la ràdio pública que ha deixat d’aspirar a la paritat total i es conforma amb rascar la paritat tècnica. I venint d’on venim, que esperàvem el pa sencer, aquestes paritats tècniques tan justetes ja ens comencen a semblar molles. Cal repetir que ningú apaga la ràdio quan en un locutori hi ha tantes tertulianes com tertulians? Hi ha dies que passa, i no sembla que hi hagi morts ni ferits a les dades d’audiència. No n’hi ha prou amb complir el 8M i tertuliejar amb dos homes i dues dones: la resta de dies també som la meitat del món. 

Teles: va, que ja ho tenim

Vist que cap de les tertúlies televisives que recomptem s’emet en cap de setmana, aquest any només podem aproximar-nos a l’efecte 8M mirant els programes emesos en les setmanes anterior i posterior. Ja fa temps que és a la tele on cal buscar les joies de la paritat, i aquest mes de març tampoc ens ha decebut: amb un 46% de dones a les tertúlies d’actualitat, en conjunt, hi ha poc a dir… excepte el disgust de veure com el Cafè d’Idees, la tertúlia dels matins de TVE Catalunya, perd la paritat i queda en un 38% de dones. 

Pel que fa a la resta, cal celebrar l’embranzida de Bàsics, de Betevé, amb un gloriós 63% de dones que fa saltar la banca de la paritat. El Tot es mou i el Mésnit, de TV3, amb un 47%, només necessiten una petita empenta per arribar a la paritat absoluta, i Matins, també de TV3, amb un 43% que segur que pot millorar.

A diferència del que succeeix amb la premsa en paper, i també amb els digitals, tots privats, les televisions públiques –totes aquestes ho són– compleixen el mandat de promoure la igualtat entre homes i dones als seus espais d’opinió i pel que fa a l’actualitat general. 

Tertúlies televisió 2026

 

COMPARATIVA DEL RECOMPTE TOTAL SENSE 8 DE MARÇ 2026 AMB RECOMPTES LLARGS ANTERIORS 

Descarrega aquí l'informe sencer en PDF