Monday, November 27, 2017

#OnSónLesDones rep el Premi de Comunicació No Sexista


El col·lectiu #OnSónlesDones ha estat guardonat amb el Premi de Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista que concedeix l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC). El lliurament es va celebrar al Caixafòrum de Barcelona el passat 15 de novembre.

#OnSónlesDones ha rebut aquest reconeixement per ser “una iniciativa reivindicativa a favor de visibilitzar les dones en els mitjans de comunicació i de denúncia de la poca presència femenina en tertúlies i espais d’opinió". El premi el van recollir dues membres del col·lectiu, la dissenyadora gràfica Elena Fonts i la periodista Berta Florés, que van llegir aquest text d’agraïment:


“Bona tarda a tothom, 

Des del col·lectiu #OnSónLesDones ens fa molta il·lusió ser aquí i recollir aquest premi, i evidentment volem agrair a l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya aquest reconeixement. O sigui que, abans de res, moltíssimes gràcies.

#OnSónLesDones som un grup de dones d’edats i perfils molt diferents que fa poc més d’un any ens vam organitzar a través de les xarxes per denunciar la invisibilització de les dones, concretament a les seccions d’opinió dels mitjans de comunicació.

Estàvem fartes, totes, de veure com dia sí i dia també a les tertúlies i als debats de ràdios i televisions, així com a les columnes d’opinió dels diaris, hi apareixien sobretot homes i  com la nostra presència com a expertes i opinadores era o bé ridícula o directament nul·la.

És per això que vam decidir fer alguna cosa per visibilitzar justament aquesta invisibilització. I el que hem fet durant aquest temps és analitzar i difondre quins són els percentatges de dones i d’homes que opinen als mitjans catalans.

Aquesta feina, a més de ser molt feixuga, ha estat molt depriment, perquè hem constatat que setmana a setmana les dones som silenciades a les principals tribunes d’opinió del nostre país. En xifres generals, durant el darrer any podem dir que la veu de les dones frega el 25 % del total, i que per tant el discurs públic que es construeix des dels mitjans està fet en un 75% amb les veus, les opinions i els punts de vista dels homes (que per cert acostumen a respondre sempre a un mateix prototip, que segur que us sona, que és el d’homes blancs, heterosexuals, de mitjana edat, sovint amb panxeta, vestits amb americana i corbata i amb els cabells blancs o ja calbs).

Aquesta sobrerepresentació masculina evidentment no és un fet casual, sinó que és fruit d’una ideologia que impregna tota la nostra societat: la ideologia masclista. És fruit doncs, d’aquesta cultura que considera que allò que és masculí és universal, i que per tant ja val per tots i totes, i que escombra les experiències femenines als marges del relat.

Amb la tasca que fem des d’#OnSónLesDones constatem, dia a dia, que els mitjans tenen i perpetuen una mirada androcèntrica, en què situen l’home al centre de la informació i arraconen les dones a la perifèria, a l’ombra i al silenci.

La nostra tasca ha consistit a denunciar aquesta realitat, que és injusta i que a més és antidemocràtica, ja que per alguna cosa a Catalunya hi ha la llei d’igualtat efectiva entre dones i homes, que actualment no s’està complint. Hem dut a terme campanyes de pressió i denúncia, sobretot a través de les xarxes socials però també amb actes públics, i seguim treballant per corregir aquesta desigualtat que, per més excuses que ens donin, no s’aguanta per enlloc.

Demanant la paritat als espais d’opinió, són molts els mitjans que ens han dit que no creuen en les quotes i que en els seus debats simplement hi conviden els millors. El que ens sobta, però, d’aquesta suposada meritocràcia és que aquests “millors” sempre siguin homes, perquè ens costa de creure que prop  80% de les millors opinions surtin de menys de la meitat de la població.

D’excuses ens n’han donat moltes... Que si costa trobar dones, que si quan ens conviden no acceptem les invitacions, que si és molt difícil localitzar-nos... I d’autocrítica n’hem trobat més aviat poca. Avui dia les dones som majoria a moltes facultats, traiem millors notes, fem més formació continuada i la veritat és que hi ha moltíssimes expertes en molts camps. No s’hi val, doncs, de dir que no hi ha dones capaces d’opinar. Des d’#OnSónLesDones animem els mitjans a ampliar les seves agendes de contactes: estem segures que si cerquen dones expertes, en trobaran. Es tracta, més aviat, de canviar pràctiques i inèrcies, i d’un exercici de compromís i de voluntat.

#OnSónLesDones hem trobat en la sororitat i la pràctica feminista una manera d’organitzar-nos i lluitar plegades per una mateixa causa. I seguirem treballant i recordant als mitjans la seva responsabilitat en la construcció d’imaginaris col·lectius.

Necessitem tenir referents de dones en tots els àmbits, en l’art, en la ciència, en la cultura, en el món de l’empresa, en la política, en l’esport... I també, evidentment, en les seccions d’opinió dels mitjans.

Necessitem i volem veure dones que escriguin, que opinin, que facin sentir la seva veu i les seves experiències. Perquè sense aquests referents és molt més difícil que es normalitzi la nostra presència a l’esfera pública: senzillament, és molt difícil arribar a ser allò que mai no es veu.

Des d’#OnSónLesDones, doncs, no ens quedarem de braços plegats i seguirem assenyalant i denunciant una injustícia que, a dia d’avui, segueix sent flagrant. Perquè estem convençudes que les dones tenim moltes coses a dir. Perquè estem fartes de sentir excuses. Perquè tenim el dret a ser subjectes del coneixement i de la informació, i no només objectes. Perquè ja n’hi ha prou de menystenir els nostres coneixements i la nostra expertesa.

I perquè estem segures que si es té en compte la nostra opinió (que és l’opinió de més de la meitat de la població!) el món serà més just i, per tant, millor.

Moltes gràcies!”.

El guardó d’aquesta edició dels Premis de Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista consistia en una fotografia històrica de les sufragistes durant la votació al Congrés dels Diputats de la llei que donava el dret a vot universal a les dones, l’octubre del 1931. Es tracta d’una imatge original d’Alfonso Sánchez Portela, amb un fragment d’El Voto de la Mujer, que Zenobia Camprubí Aymar va escriure a Diario de juventud.


Des del col·lectiu #OnSónLesDones volem agrair sincerament aquest reconeixement públic a l’ADPC, que justament va ser una de les primeres associacions de casa nostra a denunciar la poca visibilitat femenina als mitjans. Així mateix, aprofitem per agrair totes les mostres de suport rebudes al llarg d’aquest temps.


*Fotografies de Rosmi Duaso.