Diaris en paper: entre el “regal” i el “detallet”
La Vanguardia
Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 18%
Dia 8: 4 dones, 12 homes, total 16: 25%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 18%
El Periódico de Catalunya
Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 27%
Dia 8: 11 dones, 10 homes, total 21: 52%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 21%
Ara
Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 22%
Dia 8: 6 dones, 7 homes, total 13: 46%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 22%
El Punt Avui
Quinzena de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 27%
Dia 8: 9 dones, 6 homes, total 15: 60%
Percentatge de dones del juliol de 2016 al juny de 2017: 21%
Tots
quatre diaris en paper recomptats durant la primera quinzena de març
van celebrar a la seva manera el Dia Internacional de les Dones.
Òbviament, els textos informatius dedicats a la situació de les dones en
els diferents àmbits i a la mateixa celebració del 8 de març, que
aquest any ha estat especialment destacada a tot el món, van ocupar
moltes pàgines. Moltes més pàgines del que és habitual.
També
va haver-hi més opinions escrites per dones, com era previsible: tant
el mateix dia 8 de març, moment de màxima presència d’opinadores als
diaris, com en la setmana immediatament anterior i en la posterior.
Aquest recompte ho confirma i quantifica, i aporta dades comparatives
d’aquest augment respecte als percentatges d’opinadores habituals en
cada mitjà. A fi de comparar-ho amb els percentatges de dates no
assenyalades, hem comptat la presència de dones als espais d’opinió
d’aquests rotatius en la setmana anterior i en la posterior al 8 de
març. I, per tal de completar la comparació, emprem les dades obtingudes
en el recompte anual realitzat per #OnSónLesDones entre el juliol de
2016 i el juny de 2017.
D’entrada, observem que cap
dels quatre diaris en paper recomptats durant el període no va optar per
una solució “radical” aquest 8 de març: cap no va reflectir en els seus
espais d’opinió la vaga convocada, és a dir, no publicant CAP article
firmat per una dona, ni tampoc cap mitjà no va optar per la solució
contrària: reservar a les dones TOTS els espais d’opinió.
Tots
els diaris van decidir, també aquest any, la solució tradicional:
publicar més articles d’opinió firmats per dones, i sobre temàtiques
relacionades amb la situació de les dones. Com un “regal” ofert a les
dones en aquesta data assenyalada, la participació d’opinadores va ser
més alta del que cadascun dels mitjans considera “normal”, donant per
fet que el 8 de març tant els mateixos diaris com els seus lectors i
lectores estan més interessats pel que diuen les dones que qualsevol
altre dia. Sobretot si aquestes opinions se centren, concretament, en
temes relacionats amb les dones. De manera implícita, tots aquests
mitjans –i la majoria dels altres, amb alguna excepció– admeten així que
durant la resta de dies de l’any l’opinió de les dones –i, en conjunt,
tot allò relacionat amb les dones– els interessa molt menys i, per tant,
no cal dedicar-hi “tanta” atenció. L’atenció que és de justícia, diríem
nosaltres.
Tenint en compte la conducta dels diaris
durant la resta de l’any, doncs, queda clar de forma sagnant que
l’augment d’opinions de dones el 8 de març és una graciosa concessió a
la meitat de la població, un “regal” ofert en el seu dia que –com els
obsequis d’aniversari– no es tornarà a merèixer fins l’any següent.
Perquè, probablement, en realitat, qui el fa només vol quedar bé. No cal
recordar que, de dones, al món n’hi ha sempre, cada dia de l’any, i
probablement cada dia de l’any tenim opinions dignes de ser publicades.
Tan dignes, almenys, com les dels homes, que semblen celebrar el seu dia
364 dies l’any (o 365, els anys de traspàs).
A dos
dels diaris recomptats, el “regal” a les dones en el seu dia va ser tan
important que, insòlitament, fins i tot hi va haver més opinadores que
opinadors! Però no ens fem il·lusions poc fonamentades: les dades de les
setmanes anterior i posterior al 8 de març demostren que, efectivament,
una flor no fa estiu.
El Punt Avui va ser el
diari que més dones va convidar el 8 de març a opinar a les seves
pàgines: un 60% del total dels articles d’opinió publicats anaven
firmats per dones. És una dada infreqüent que es desploma si tenim en
compte que en el conjunt de la primera quinzena de març, descomptant-hi
el dia 8, el percentatge baixa a un 27% d’opinadores. Recordem que en el
recompte anual que va fer #OnSónLesDones entre el juliol de 2016 i el
juny de 2017,
El Punt Avui va fer un percentatge del 21%
d’opinadores. Considerant que en els dies immediatament anteriors i
posteriors al 8 de març els mitjans solen mostrar una mica més d’interès
i considerant l’èxit de la #vagafeminista i les mobilitzacions massives
que la van acompanyar, aquest increment de 6 punts respecte a la
mitjana de 2016-2017 no és precisament una dada per tirar coets.
Això mateix succeeix amb
El Periódico,
on el 8 de març un 52% de l’opinió publicada era escrita per dones. Un
percentatge també molt alt –sense exagerar: està igualment dins la
paritat tècnica– però que queda en evidència quan observem que
recomptant les opinions publicades durant la primera quinzena del mes,
sense el 8 de març, torna a baixar fins al 27%. En el recompte anual
#OnSónLesDones de juliol de 2016 a juny de 2017
El Periódico també va fer un percentatge del 21% d’opinadores.
Al diari
Ara,
no tan generós, el “regal” a les dones és més modest, si bé els
articles d’opinió firmats per dones –en quantitat tècnicament paritària–
no van arribar el dia 8 a la meitat dels publicats: un 46%. El
percentatge d’opinadores de la primera quinzena de març, traient el dia
8, encara és més tràgic: un 22%. Això, tenint en compte els preparatius
de la diada, ja molt noticiables en els dies anteriors, i el rebombori
dels dies posteriors. En el recompte anual 2016-2017 d’#OnSónLesDones el
diari Ara va fer un percentatge del 22% d’opinadores... exactament el
mateix que el que ha fet en les setmanes abans i després del 8 de març.
Penós.
Cal remarcar, però, que l’Ara va deixar en
blanc el dia 9 de març els espais corresponents als articles que haurien
escrit les seves treballadores si no haguessin estat de vaga el dia 8,
incloent-ne la directora.
La Vanguardia, diari
sempre fidel a ell mateix, no va voler enganyar ningú, i més que
“regal”, en va tenir prou oferint un “detallet” a les lectores en el Dia
Internacional de les Dones: aquell dia la participació de les dones als
seus espais d’opinió va quedar en un 25%, uns punts més del que li és
habitual però a una distància sideral de la paritat. Parlem del mateix 8
de març! Perquè si observem el que va passar durant la primera quinzena
de març, exceptuant el dia 8, veurem que a
La Vanguardia el
percentatge de dones opinadores va ser del 18%. Exactament la mateixa
dada que reflectia el recompte anual 2016-2017 d’#OnSónLesDones. El
“detallet” del 8 de març, doncs, més que un “regal” va ser una burla.
Tal com mostra aquest recompte, el dia 8 de març tres dels quatre diaris catalans en paper amb més lectors/-ores (
El Punt Avui,
El Periódico,
Ara)
van duplicar el nombre d’articles escrits per dones a les seves
pàgines, però no van superar el límit de l’anomenada paritat tècnica
(60%), i això comparant-ho amb la quinzena que envolta la diada de la
dona, en què el nombre d’opinadores ja és més alt que de costum. No
tenim notícia que aquell dia caiguessin les vendes de cap dels rotatius
esmentats. Pel que fa al quart diari,
La Vanguardia, és com a
mínim pintoresc que el seu tribut a la correcció política –augmentar el
percentatge d’opinió femenina el dia de les dones– consistís en un
tragicòmic 25%. Faria riure si no fos per la gran quantitat de recursos
públics amb què les administracions públiques premien cada any l’empresa
editora.
