Sunday, April 28, 2019

8 de març de 2019 (#OSLD8M) (1/5): INTRODUCCIÓ

#OnSónLesDones: 8 de març de 2019

Resultats ja massa previsibles (o gairebé)



A l’hora de llegir aquesta anàlisi, cal tenir ben en compte que els tres últims recomptes es refereixen únicament a períodes molt breus, on hem inclòs la dada corresponent al 8 de març. Tot i això, els resultats suggereixen un lleuger retrocés global en les dades de participació de les dones als espais d’opinió dels mitjans escrits i programes audiovisuals catalans de més difusió.

En aquest últim recompte (quinzena completa de l’1 al 14 de març de 2019) cap dels grups de mitjans (premsa escrita, mitjans digitals, programes de ràdio i programes de TV) no aconsegueix la paritat tècnica (entre un 40% i un 60%).

Cal considerar, dins el panorama pessimista que obre aquest recompte, uns quants fets destacables:
  • Els mitjans i programes paritaris continuen sent l’excepció. Parlem de sis d’un total de vint-i-un. Com hem dit, cap dels grups de mitjans (diaris en paper, mitjans digitals, programes de ràdio i programes de televisió) no entra dins l’anomenada paritat tècnica. Sí que tenen paritat tècnica un digital, dos programes de la televisió pública, dos programes de la ràdio pública i un programa de la ràdio privada, però aquestes dades queden molt lluny del que seria esperable. Amb l’excepció dels diaris en paper, que en conjunt pugen un punt, però sense superar el 25%, tota la resta baixen tres o quatre punts en relació amb l’últim recompte. I cap no anava tan sobrat per permetre’s retrocessos, hi afegiríem. Ha baixat la pressió social? Ha augmentat la desídia de les direccions, o de les empreses editores? Caldria un estudi més profund per arribar a conclusions però les dades no menteixen (les trobareu documentades al blog d’#OnSónLesDones amb les llistes d’opinadores i opinadors de cada mitjà).


  • Tant els mitjans de premsa escrita com els digitals continuen estancats en percentatges entre el 25% i el 30%, una dada que els hauria de fer caure la cara de vergonya.
Entre els diaris de paper, El Periódico és el que ha pujat més al llarg dels recomptes i el que assoleix el percentatge més alt… però tan sols amb un 30% d’opinadores, menys d’un terç del total! L’Ara (29%) i El Punt Avui (24%), tot i que també han pujat respecte de recomptes anteriors, queden encara més avall. I La Vanguardia, sense increment i amb un vergonyós 19%, torna a quedar a la cua.

Pel que fa als digitals, més desgràcies: dos queden fins i tot per sota de La Vanguardia: Vilaweb (17%) i El Nacional (16%). Vilaweb, amb un percentatge més baix que en qualsevol recompte anterior; El Nacional, una mica més alt que en recomptes anteriors, però tots dos amb unes dades tan baixes que fan vergonya aliena. El Món (24%) continua amb un percentatge pràcticament estancat des de la seva aparició. Tampoc no avança Nació Digital (27%), en què les opinadores s’apropen més a la quarta part del total que no pas al terç que gairebé havien assolit en recomptes anteriors. Només Catalunya Plural, amb el resultat més alt de tot el recompte (53%), s’escapa del desastre.

Tractant-se de mitjans privats, tots haurien de quedar naturalment fora dels condicionants que afecten els mitjans públics… si no fos que tots reben substancioses subvencions públiques que, segons la llei, els obligarien a no discriminar l’opinió de les dones. La següent consideració té una estreta relació amb això.


  • Continua oberta la bretxa entre els mitjans públics i els mitjans privats, però sembla que es redueix a la baixa. És a dir: en aquest últim recompte, també el grup de programes televisius i els radiofònics s’allunyen de la paritat. No es tracta d’una tendència uniforme, per descomptat. Els mitjans públics, especialment obligats per llei, encara obtenen millors resultats que els privats.

Pel que fa a Catalunya Ràdio, la ràdio pública, tant el Catalunya migdia (44%) com el Catalunya vespre (47%) pugen els seus percentatges de tertulianes respecte de recomptes anteriors i se situen còmodament dins la paritat tècnica. El matí de Catalunya Ràdio (39%) la perd, per un sol punt, després d’haver-hi arribat amb un 40% en tots els recomptes anteriors. És una llàstima que el programa més escoltat de la ràdio pública, i el segon de Catalunya, s’hagi estancat. Caldria, però, un recompte perllongat en el temps per confirmar aquesta dada.

RAC1, la ràdio privada amb més audiència a Catalunya, té un resultat tècnicament paritari en el seu magazín informatiu de cap de setmana, el Via lliure (41%), però també té la dada més baixa entre els programes recomptats, el 28% del No ho sé, el seu informatiu de vespres.

El món a RAC1, que és el programa ensenya de l’emissora, i el més escoltat de Catalunya, continua per sota el terç de tertulianes, amb un 31%. És cert que en els tres recomptes anteriors El món a RAC1 no havia passat del 25%, però amb aquest augment –que no sembla anecdòtic– tampoc no n’hi ha prou, tenint en compte que som a l’any 2019.

Finalment, Aquí, amb Josep Cuní, de SER Catalunya, en la seva primera temporada en antena obté un resultat idèntic al d’El món a RAC1: un 31%. També està per sota del terç d’opinadores, que per ser un programa nou no promet gaire.

La televisió pública obté dos resultats paritaris (Els matins, amb un 42%, i Més 324, amb un 43%) i un de sorprenentment baix, el de Tot es mou (29%), que baixa 13 punts respecte dels resultats de l’últim recompte. El magazín de vespre de la televisió pública queda així per sota de l’únic programa de la privada, L’Illa de Robinson, del Punt Avui TV, amb un percentatge del 31%, i d’El Debat de La1, de TVE Catalunya, que fa un 33%.


* * *


El resultat d’aquest recompte de la primera quinzena de març de 2019, malgrat alguns petits increments puntuals, és decebedor. Fins i tot en els dies pròxims al 8 de març, quan els temes relacionats amb la situació de la dona assoleixen més protagonisme en l’actualitat, només un dels vint-i-un mitjans recomptats assoleix la paritat real. De la resta, només cinc arriben a la paritat tècnica.

Pel que fa al dia 8 de març, dels 21 mitjans o programes recomptats, 5 es van adherir a la #vagafeminista, 4 no tenien emissió, 7 van dedicar la meitat dels seus espais d’opinió a les dones, 4 no els van dedicar ni la meitat de l’espai… i un (Aquí, amb Josep Cuní) només va convidar homes a la seva tertúlia!

Si queden en evidència els actes de postureig consistents a fingir paritat per un dia, quan la resta de l’any es discrimina l’opinió de les dones, potser és més greu encara –fins i tot des del punt de vista periodístic– no atorgar NI LA MEITAT de l’espai a les protagonistes d’una diada de rellevància mundial. Deixant de banda, naturalment, que també durant la resta de l’any –quan l’opinió de les dones encara es veu menys– som la meitat de la població del món. Ho tenim clar: l’única opció lògica, justa i realista és la paritat real, com a la vida.



8 de març de 2019 (#OSLD8M) (2/5): PREMSA EN PAPER

Premsa en paper


 

La Vanguardia


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 18%.
Dia 8: 7 dones, 12 homes, total 19: 37%.
Total del període, inclòs el dia 8: 19%.


El percentatge de dones durant el període analitzat (de l’1 al 14 de març, excepte el dia 8) és idèntic al de l’any passat (18%); el del dia 8 és el doble del de la resta del període i superior al de l’any passat (37%). Cal destacar el dia 9 de març, data en què el percentatge de dones opinadores torna a caure fins a un 28% (9 dones, 23 homes).

La dada final és tràgica: un 18% de dones, i la del dia 8 no arriba ni a la paritat tècnica. Tot és tràgic en aquest diari, de fet: al llarg del període d’anàlisi el nombre de dones opinadores no ha arribat cap dia, ni de bon tros, a la meitat del nombre d’homes opinadors, incloent-hi un parell de dies amb una sola dona (i 18 homes i 22 homes, respectivament), i altres dies en què la proporció va ser de 7 a 26, o de 2 a 18, per posar dos exemples.

 

El Periódico de Catalunya


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 30%.
Dia 8: 5 dones, 9 homes, total 14: 36%.
Total del període, inclòs el dia 8: 30%.


El percentatge de dones en aquest mitjà (30%) supera el del mateix període de l’any passat (27%) però el percentatge del dia 8 de març d’aquest any (36%) és més baix que el de l’any 2018 (52%). El dia 9 de març el percentatge torna a ser del 18% (2 dones-9 homes). Calia recuperar-se de l’esforç, oi?

La dada final continua sent molt baixa i la dada del 8 de març no arriba ni a la paritat tècnica. Al llarg dels dies recomptats, El Periódico ha tingut alguns dies de paritat tècnica, però el percentatge global no enganya: també hi ha hagut altres dies amb dades tan baixes com un 12% de dones (2 dones-15 homes) o similar.

 

Ara


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 27%.
Dia 8: 11 dones, 10 homes, total 21: 52%.
Total del període, inclòs el dia 8: 29%.


El percentatge de dones de l’Ara durant el període analitzat (27%) supera el de l’any passat (22%), i el percentatge del dia 8 de març (52%) supera també el de 2018 (46%), i representa el doble de la resta del període. El dia 9, però, torna a baixar al 27%, havent-se reduït a la meitat (6 dones-16 homes).

Encara que en aquest mitjà la dada del dia 8 supera la paritat real (52%), la dada final del recompte continua sent molt baixa (27%). La distància entre el nombre d’opinadores i el nombre d’opinadors és aclaparadora: cada dia, excepte un dia, el nombre d’opinadors és com a mínim el doble que el d’opinadores.

 

El Punt Avui


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 23%.
Dia 8: 4 dones, 9 homes, total 13: 31%.
Total del període, inclòs el dia 8: 24%.


Aquest 2019, el percentatge d’opinadores d’El Punt Avui és inferior al del mateix període de l’any passat (27%) i el percentatge d’opinadores del dia 8 també és inferior al de l’any passat (que va ser d’un 60%). Però tot i així al mitjà els devia semblar massa alt, perquè el dia 9 van tornar les coses a lloc radicalment, amb només 1 opinadora i 12 opinadors (8% d’articles firmats per dones).

El percentatge total d’opinadores, doncs, és ridículament baix; el percentatge d’opinadores el dia 8, tot i que en paritat tècnica, és igualment més baix que el de l’any passat. La resta del període és esgarrifós, hi ha una distància enorme entre el nombre de dones opinadores i el d’homes opinadors, els quals, com a mínim, les dupliquen sistemàticament. També El Punt Avui hi ha dos dies, en aquest període, en què publica només una opinió firmada per una dona.



8 de març de 2019 (#OSLD8M) (3/5): PREMSA DIGITAL

Premsa digital


Vilaweb


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 17%.
Dia 8: 1 dona, 5 homes, total 6: 17%.
Total del període, inclòs el dia 8: 17%.


Durant el període de recompte, de l’1 al 14 de març, exceptuant el dia 8, el percentatge de dones opinadores al diari digital Vilaweb va ser del 17% del total, una dada no només baixíssima sinó també inferior a la del mateix període de l’any passat, que havia estat del 24%. Pel que fa al percentatge d’opinadores del mateix dia 8 de març, Vilaweb aquest any ha superat la de l’any passat, que va ser zero, però pel sistema de publicar un article firmat per una dona… i cinc articles firmats per homes!

El Dia Internacional de les Dones, doncs, el percentatge d’articles firmats per dones queda a Vilaweb en un 17% del total, idèntic al del període analitzat. Una opció honesta i coherent amb la política d’opinió del mitjà, a diferència d’altres: si l’opinió de les dones compta poc els dies de cada dia, per què hauria de comptar més el 8 de març? Honesta i coherent, diem, però dins d’un marc francament lamentable.

L’endemà, el dia 9 de març, i potser adonant-se del desastre, el percentatge puja una mica: ja són el 33%… però no pas perquè hi hagi més opinadores (continua havent-n’hi només una) sinó perquè només hi ha dos opinadors. Tot i que Vilaweb ja té el costum de confinar les opinions escrites per dones a una reserva minúscula, diríem que aquest any s’hi ha lluït especialment. Cap dia dels recomptats, al llarg de la primera meitat de març, no han publicat més d’un article firmat per dones, i hi ha hagut tres dies en què no n’hi havia CAP. Hi ha insistències que semblen militàncies.


Nació Digital


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 24%.
Dia 8: 2 dones, 2 homes, total 4: 50%.
Total del període, inclòs el dia 8: 27%.


També el Nació Digital ha rebaixat, aquests primers dies de març de 2019, el seu percentatge d’opinadores respecte de l’any passat. Si el 2018 havia estat d’un 29% de dones, aquest any només un 24% dels articles d’opinió publicats entre l’1 i el 14 de març, exceptuant el dia 8, van ser firmats per dones. Per compensar-ho, això sí, el Dia Internacional de les Dones van ser paritaris, amb dues opinions firmades per dones i dues firmades per homes. Un destacat 50% per mostrar al públic ocasional perquè l’endemà, el dia 9 de març, els lectors habituals tornaven a ensopegar amb la realitat més dura: un 0% d’articles firmats per dones (només hi havia un article i, és clar, era d’un home).

Cal constatar, però, que el Nació Digital, on mai no publiquen més articles escrits per dones que articles escrits per homes, aquesta primera meitat de març hi ha hagut tres dies paritaris de catorze dies: 3 dones-3 homes, 2 dones-2 homes i 1 dona-1 home.


El Nacional


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 15%.
Dia 8: 1 dona, 4 homes, total 5: 20%.
Total del període, inclòs el dia 8: 16%.


Al diari digital El Nacional segurament els va passar per alt la data del 8 de març, aquest any. De fet, sempre obliden que les dones són la meitat de la població, com la majoria de mitjans, i que les dones tenen tanta opinió –i tan diversa– com els homes. Durant el període de recompte, el percentatge d’opinadores en aquest mitjà va ser del 15%, més baix encara que el de l’any passat per les mateixes dates, que havia estat del 19%. Tristíssim.

Pel que fa al dia 8 de març, una dada curiosa: l’any passat El Nacional va celebrar-lo publicant un 82% d’opinions firmades per dones. Potser algú va trobar-ho excessiu, perquè aquest any, el 2019, al Dia Internacional de la Dona només hi havia al diari un 20% d’articles firmats per dones, és a dir: UN article firmat per una dona i QUATRE firmats per homes. Aquesta vegada deuen haver quedat més satisfets, perquè l’endemà, el 9 de març, han repetit: una opinadora i quatre opinadors.

De la resta del període, tret del dia 8 i el dia 9, poc de bo no se’n pot dir, tampoc: cap dia més de dues dones opinant, cap dia menys de dos homes opinant. I un dia, el 7 de març, per preparar el Dia Internacional de les Dones, a la secció d’opinió… 0 dones i 8 homes! Clarament, el calendari d’El Nacional va endarrere en lloc d’anar endavant.


El Món


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 23%.
Dia 8: 1 dona, 1 home, total 2: 50%.
Total del període, inclòs el dia 8: 24%.


Del diari digital El Món no podem dir que hagi rebaixat durant el període recomptat la seva proporció d’opinadores respecte de l’any passat. Les dades de 2019 són idèntiques a les de 2018: un 23% d’opinadores de l’1 al 14 de març i un 50% d’opinadores el dia 8 de març: aquest dia publiquen opinions un home i una dona. I l’endemà, el dia 9, ja comença el descens: una opinadora i dos opinadors…

Excepte el dia 8, a les opinions d’El Món no hi ha paritat, encara que sí que tenim cinc dies sense cap dona opinant. En realitat, la paritat del dia 8 no és res més que un miratge: una concessió fraudulenta de cara a la galeria.


Catalunya Plural


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 53%.
Dia 8: 0 dones, 0 homes (adhesió a la vaga).
Total del període, inclòs el dia 8: 53%.


Les dades del digital Catalunya Plural ens sorprenen, de nou, amb una excepció tan brillant que costa de creure: un 53% d’opinadores al llarg del període de recompte complet. I diem complet perquè ni el dia 8 ni tampoc el dia 9 no incorpora cap opinió nova a les seves pàgines: el dia 8 perquè el mitjà fa vaga i el dia 9 perquè no incorpora cap nova opinió.

Tret de dos dies, durant la primera meitat del mes de març el Catalunya Plural ha estat rigorosament paritari o ha donat més espai a les opinadores que als opinadors, un fet tan insòlit en aquest panorama gairebé apocalíptic que mereixeria ser destacat amb lletres lluminoses.


8 de març de 2019 (#OSLD8M) (4/5): RÀDIO

Programes de ràdio


Aquí, amb Josep Cuní, SER Catalunya


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 34%.
Dia 8: 0 dones, 4 homes, total 4: 0%.
Total del període, inclòs el dia 8: 31%.


Josep Cuní ha estrenat programa matinal aquesta temporada a SER Catalunya, motiu pel qual no és possible comparar els resultats que hem obtingut amb cap de l’any passat. En el primer recompte del programa durant aquest període de l’1 al 14 de març tenim un percentatge del 34% de dones a la seva tertúlia, lluny encara de la paritat. Pel que fa al dia 8 de març, no hi va haver cap dona en aquest espai d’opinió. Constatem que aquell dia –a causa de la vaga o pel motiu que sigui– van ser 4 homes els qui, a la tertúlia, opinaven sobre l’actualitat, una actualitat marcada per la vaga i els actes convocats en commemoració del Dia Internacional de les Dones.

A part del dia 8, la resta de dies mostren que cada dia hi va haver com a mínim una dona a la tertúlia –en tres dies hi va haver dues dones–, que la tertúlia va ser paritària tres dies i que cap dels dies no hi va haver més dones que homes.


El matí de Catalunya Ràdio


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 33%.
Dia 8: 4 dones, 0 homes, total 4: 100%.
Total del període, inclòs el dia 8: 39%.


El programa estrella de la ràdio pública, presentat per Mònica Terribas, El matí de Catalunya Ràdio, ha registrat en el període recomptat un percentatge de dones opinadores del 33%, dada substancialment més baixa que la de l’any passat en aquestes mateixes dates (d’un 40%). El 2018, de forma consistent amb els percentatges obtinguts en recomptes anteriors, El matí de Catalunya Ràdio semblava haver consolidat la paritat en les seves tertúlies, si bé en la franja més baixa de la paritat tècnica.

Aquests resultats ens sorprenen; hi ha hagut només un dia paritari a la tertúlia; la resta de dies (tret del 8 de març) hi ha hagut una proporció d’homes d’almenys dos terços del total. Tenint en compte que no s’ha fet cap recompte d’opinadores de prou durada en els últims mesos, no disposem de dades per afirmar que aquest descens és un fet continuat al programa, però, en cas de ser-ho, representaria un retrocés important en un programa que semblava encarrilat cap a la paritat.

El dia 8 de març de 2019, això sí, les opinadores van constituir el 100% de la tertúlia d’El matí de Catalunya Ràdio, contrastant amb la resta del període. Per desgràcia, i en aquest context, resulta difícil alegrar-se’n.


Catalunya migdia, Catalunya Ràdio


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 44%.
Dia 8: 0 dones, 0 homes, total 0 (adhesió a la vaga).
Total del període, inclòs el dia 8: 44%.


D’acord amb les dades d’aquest últim recompte, l’informatiu del migdia de la ràdio pública catalana va ser durant la primera meitat del mes de març el programa més paritari, pel que fa a opinió, dels programes emesos i recomptats. A la seva tertúlia diària, i en el total del període, el percentatge de dones participants va ser del 44%, 4 punts per sobre de la paritat tècnica. L’adhesió de les treballadores i els treballadors dels mitjans públics catalans a la vaga feminista va determinar que el 8 de març no hi hagués tertúlia en aquest espai.

Tècnicament, doncs, ja que la participació d’opinadores a les seves tertúlies supera el 40%, Catalunya migdia és un programa paritari. Com que el programa s’emet de dilluns a divendres, el període recomptat es limita a deu dies, durant els quals es va repartir de forma força equilibrada la participació d’homes i dones.

En relació amb les dades de l’any 2018, el percentatge de dones opinadores de les tertúlies del Catalunya migdia ha pujat lleugerament, del 42% a l’actual 44%. Felicitem aquest programa de la ràdio pública, i voldríem animar el seu equip a situar les opinions de les dones en la paritat plena, fins al 50%.


Catalunya vespre, Catalunya Ràdio


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 41%.
Dia 8: 3 dones, 0 homes, total 3: 100%.
Total del període, inclòs el dia 8: 47%.


La tertúlia de l’informatiu dels vespres de Catalunya Ràdio, la ràdio pública de Catalunya, i durant el període analitzat de març de 2019, també ha estat tècnicament paritària, amb un 41% de dones opinadores. Amb aquest percentatge, que repeteix el de l’any passat en les mateixes dates, el Catalunya vespre confirma tant la voluntat d’atorgar a l’opinió de les dones l’espai igualitari que mereix, com la timidesa per fer un avanç definitiu i situar-se en la paritat plena. Dels deu dies en què s’ha emès, en tres dies hi han participat més dones (inclòs el 8) i en set hi han participat més homes.

Pel que fa al dia 8 de març, tots tres participants en la tertúlia van ser dones, és a dir, un 100% del total. El 8 de març de l’any passat en aquesta mateixa tertúlia hi van participar 3 homes i cap dona, probablement per visibilitzar la vaga de les dones.


El món a RAC1


Període de l’1 al 14 de març, tret del dia 8: 29%.
Dia 8: 3 dones, 3 homes, total 6: 50%.
Total del període, inclòs el dia 8: 31%.


També el programa matinal de RAC1, El món a RAC1, el programa de més audiència a la ràdio de Catalunya, va ser paritari aquest últim 8 de març, amb un 50% de dones a la tertúlia. Lamentablement, també en aquest cas es tracta d’un gest de cara a la galeria, ja que la mitjana d’opinadores de la resta del període analitzat és del 29%, amb prou feines un punt per sobre de la mitjana del mateix període de l’any passat. Durant els dies analitzats, tret del dia 8, observem que només hi ha un dia de paritat a la tertúlia, si bé no hi ha cap dia sense almenys una dona.

El món a RAC1 no sembla haver sobrepassat el 30% de tertulianes; confirma els resultats que ja havia obtingut en recomptes anteriors. Reconeixem, però, que aquest darrer recompte correspon a un període molt breu, del qual és difícil extreure conclusions, si bé –com en el cas d’El matí de Catalunya Ràdio– els resultats obtinguts encenen de nou les alarmes.


Via lliure, RAC1


Període de l’1 al 14 de març (quatre dies d’emissió), tret del dia 8: 41%.
Dia 8: No hi va haver emissió (programa d’emissió de cap de setmana).
Total del període, inclòs el dia 8: 41%.


Durant els quatre dies d’emissió al llarg del període de recompte (el programa s’emet dissabtes i diumenges), el percentatge de dones a la tertúlia del Via lliure va ser del 41%, amb 7 tertulianes i 10 homes tertulians. En el programa del dia 9, concretament, a la tertúlia hi van haver 3 dones i 1 home. Amb aquests resultats, també aquest programa entra en l’anomenada paritat tècnica, que ja havia assolit en anteriors recomptes. En el mateix període de l’any passat, el percentatge de dones havia estat del 35%, per tant, parlem d’un augment destacable.


No ho sé, RAC1


Període de l’1 al 14 de març (set dies d’emissió), tret del dia 8: 28%.
Dia 8: No hi va haver emissió.
Total del període, inclòs el dia 8: 28%.


El No ho sé, de RAC1, va convidar a la tertúlia durant aquest recompte de l’any passat un 36% de dones. El dia 8 de març de l’any passat hi van anar 4 dones i cap home, és a dir, un 100% de dones. Aquest any no hi va haver emissió el dia 8, i el percentatge de tertulianes durant tot el període de recompte ha estat del 28%. Són poques dades per arribar a conclusions, però mentre estigui per sota d’un terç de dones, al No ho sé, encara li queda un llarg camí fins a la paritat.


8 de març de 2019 (#OSLD8M) (5/5): TELEVISIÓ

Programes de televisió

 

Els matins, TV3


Període de l’1 al 14 de març (nou dies d’emissió), tret del dia 8: 38%.
Dia 8 (serveis mínims): 2 dones, 0 homes, total 2: 100%.
Total del període, inclòs el dia 8: 42%.


Els primers quinze dies de març de 2019 (exceptuant el dia 8), Els matins, magazín informatiu dels matins a TV3, la televisió pública de Catalunya, va fer un percentatge del 38% d’opinadores a les seves tertúlies, superior en 7 punts al de l’any anterior en les mateixes dates. També el dia 8 de març, amb una tertúlia en què només van intervenir dues dones (100%) va superar la dada del 33% del mateix dia de l’any anterior, en què havien intervingut una dona i dos homes (33%).

Al llarg dels nou programes emesos i recomptats en aquest període d’anàlisi, les tertúlies del programa van tenir tres dies de paritat i sis dies amb més homes que dones. Amb les dades observades, Els matins s’acosta a la paritat tècnica (entre un 40% i un 60% de dones), en la línia ja observada en anteriors recomptes. Tot i l’avenç respecte de l’any passat, per desgràcia Els matins sembla no acabar de fer el pas cap a la paritat real.


Tot es mou, TV3


Període de l’1 al 14 de març (deu dies d’emissió), tret del dia 8: 29%.
Dia 8: 0 dones, 0 homes (adhesió a la vaga).
Total del període, inclòs el dia 8: 29%.


El magazín de les tardes a TV3 va tenir, en els deu dies d’emissió durant la primera quinzena de març, un percentatge del 29% de dones a les tertúlies. Es tracta d’una dada força inferior a la de l’any passat en les mateixes dates, que havia estat del 42%. Ni aquest any ni l’anterior el programa no s’ha emès el 8 de març.

En tot el període analitzat, només un dia la tertúlia del Tot es mou va ser paritària. Passar de la paritat tècnica del recompte de l’any passat a menys d’un terç de dones, un any després, és un retrocés important, que caldria confirmar amb un recompte més extens però que, en qualsevol cas, és preocupant, sobretot perquè es tracta d’un espai de la televisió pública.


Més 324, Canal 324/TV3


Període de l’1 al 14 de març (deu dies d’emissió), tret del dia 8: 43%.
Dia 8: 0 dones, 0 homes (adhesió a la vaga).
Total del període, inclòs el dia 8: 43%.


El Més 324 ha estat, en recomptes anteriors, el programa amb resultats més paritaris de la televisió catalana, pràcticament sempre amb una presència de dones per damunt del 40%. Els resultats d’aquest període de recompte confirmen la tendència: un 43% de tertulianes en la primera meitat del mes de març, resultats un punt més alts que els de l’any passat en el mateix període. El dia 8 de març no es va emetre el programa a causa de la vaga feminista.

Dels deu dies d’emissió del Més 324, en sis hi va haver paritat i en quatre el nombre d’homes va superar el de dones. Tot i aquests resultats lloables, animem el Més 324 a fer el pas definitiu cap a la paritat real, que no hauria de ser tan difícil: el programa ja ha demostrat, al llarg de la seva història, que vol i que pot trobar tertulianes especialistes en qualsevol camp.


L’Illa de Robinson, Punt Avui TV


Període de l’1 al 14 de març (vuit dies d’emissió), tret del dia 8: 31%.
Dia 8: No hi va haver emissió.
Total del període, inclòs el dia 8: 31%.


Els dies d’emissió de L’Illa de Robinson, la tertúlia política del Punt Avui TV, el percentatge de dones ha estat del 31%, dos punts per sota del percentatge de l’any passat en les mateixes dates. El programa ha tingut cinc dies de paritat (1 dona-1 home) i quatre dies amb dos homes i cap dona.

Un altre programa, doncs, aparentment estancat per sota del terç de participació de dones al seu espai de debat, una dada coincident amb els resultats de recomptes anteriors, si bé caldria un recompte més llarg per confirmar-ho.


El Debat de La1, TVE Catalunya


Període de l’1 al 14 de març (dos dies d’emissió): 33%.
Dia 8: No era dia d’emissió.
Total del període, inclòs el dia 8: 33%.


El percentatge de dones opinadores a El Debat de La1, programa que només es va emetre dos dijous en el període recomptat, ha estat del 33%, amb dues dones i quatre homes (2-4) en tots dos programes emesos. L’any passat, en l’única emissió dins el mateix període, el percentatge va ser del 17%. Són massa poques dades per treure’n conclusions, tret del fet que cap dels dos programes emesos no supera el 33%, un percentatge insuficient, sobretot perquè es tracta d’una televisió pública.