#OnSónLesDones: 8 de març de 2021
La trampa del purplewashing i la vergonya del racisme mediàtic
Per
quart any consecutiu, #OnSónLesDones hem fet un recompte especial
d’opinadores als mitjans de comunicació catalans amb motiu del Dia
Internacional de les Dones, documentant les presències i absències en
els espais d’opinió en les setmanes anterior i posterior al 8 de març,
és a dir, de l’1 al 14 de març. S’inclouen en el recompte 4 diaris en
paper, 4 diaris digitals, 7 tertúlies radiofòniques i 4 tertúlies
televisives. Les dades d’aquesta quinzena es comparen amb el darrer
recompte fet el 2020 (15 de maig a 14 de juny de 2020).
Podeu trobar tot el detall d’aquest seguiment diari al nostre blog: www.onsonlesdones.cat.
Tal com succeeix en altres àmbits, el 8 de març el purplewashing o rentat d’imatge lila és flagrant. La quinzena al voltant d’aquesta diada, i especialment el dia en què és més visible als carrers la lluita feminista per eradicar el patriarcat d’arreu, els mitjans deixen enrere les excuses amb les quals habitualment justifiquen la sobrerepresentació dels homes opinadors.
- En conjunt, als diaris en paper –tots de titularitat privada– les opinions firmades per dones han representat el 31% del total d’aquesta quinzena, un percentatge força semblant al 27% del recompte mensual (maig/juny) del 2020. El 8M, per art de màgia, s’enfilen fins al 36% del total, un percentatge més proper al terç que no pas a la meitat de les opinions, malgrat que les dones som el 51% de la societat.
- Als mitjans digitals, també de titularitat privada, les opinions de les dones van suposar el 41% del total el 8M, assolint així per la mínima la paritat tècnica. Però en el global de la quinzena, continuen invisibilitzant la veu de les dones, amb un miserable 27%, tal com ja vam documentar en el recompte de maig-juny del 2020 (24%).
- A les tertúlies radiofòniques també trobem l’efecte 8M: el percentatge del 40% de la quinzena supera amb escreix el 34% que assolien en el darrer recompte del 2020. El 8M, a més, demostren amb un 60% de tertulianes que, quan volen, ‘troben’ dones per als seus programes.
- A les tertúlies televisives es mantenen registres equilibrats, passant de la paritat tècnica del recompte mensual del 2020 (43%) a un percentatge proper a la paritat real en la quinzena de l’1 al 14 de març (47%), i arribant al 78% el mateix dia 8 de març.
En resum, la tragèdia es manté en els digitals, on només apunta una millora important Vilaweb, i la distopia també continua en la premsa en paper, observant-se només l’avenç cap a la paritat d’El Punt Avui. En les tertúlies radiofòniques i televisives és on es fa més evident l’efecte de la titularitat pública del mitjà pel que fa al compromís amb la paritat.
El fet que uns mitjans i programes assoleixin la paritat deixa encara més en evidència la mala praxi professional d’aquells que en ple any 2021 continuen discriminant sistemàticament les dones. No obstant això, no ens podem estar de recordar que la paritat no ha de dependre de la voluntat de la direcció dels mitjans, ja que està recollida en la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, sent responsabilitat dels poders públics fer complir els mandats legals.
En canvi, com ja hem posat de manifest en anteriors recomptes, la titularitat no importa quan es tracta de reflectir la diversitat de la societat. Mentre que els darrers dos anys el moviment feminista s’ha mobilitzat als carrers sota el lema “Juntes i diverses”, la diversitat brilla per la seva absència de tots els mitjans de comunicació catalans. Tan sols tres aparicions de persones en condició de racialització en la quinzena de l’1 al 14 de març de 2021, totes elles en la premsa en paper: una dona (Dilara Bayrak, diputada suïssa d’origen turc) i dos homes (Anwar Zibaoui, coordinador general de l’Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània, i Yuval Noah Harari, professor d’Història a la Universitat Hebrea de Jerusalem). Cap mitjà compta amb alguna persona en condició de racialització com a opinadora habitual i del miserable 0,5% registrat en el recompte realitzat entre octubre i desembre de 2019 s’ha passat a un encara més miserable 0,2%. Dit d’una altra manera, el 99,8% de les opinions corresponen a persones llegides com a blanques.
Aquest racisme mediàtic és una forma de racisme institucional perquè perpetua, i d’aquesta manera legitima, l’exclusió de les persones no blanques de l’esfera pública. Però no només impera la blanquitud. En aquesta quinzena, els mitjans de comunicació catalans recomptats tampoc no han donat veu a cap persona trans, i hi ha hagut una sola aparició d’una dona de menys de 25 anys.
Ras i curt: aquests mitjans de comunicació no representen el conjunt de la societat catalana. La interpretació de la realitat, la generació de cosmovisions i els temes de debat seleccionats només poden ser parcials i esbiaixats si els espais d’opinió continuen estant copats per homes cisgènere blancs d’una determinada edat.
- Recompte #8M2021 (2/5): PREMSA EN PAPER
- Recompte #8M2021 (3/5): PREMSA DIGITAL
- Recompte #8M2021 (4/5): RÀDIO
- Recompte #8M2021 (5/5): TELEVISIÓ
