La màgia del 8M i el dia a dia:
com desemmascarar el postureig
Als diaris digitals, un 73% de les opinions són escrites per dones. A les tertúlies d’actualitat de la ràdio, qui opina i debat són, en un 74%, dones. A les de la televisió, encara més dones: un 89% del total de participants. Què ha passat? Un canvi social radical? Una utopia feta realitat? Somiem despertes? No, és la màgia del 8 de març: el dia de l’any –només un, tampoc ens féssim il·lusions– en què els equips de diaris i programes espremen les agendes per omplir de dones els seus espais d’opinió.
Aquest any s’ha tornat a produir el miracle. Un miracle de curta durada que multiplica opinadores als mitjans, sigui per interès real ja demostrat en el dia a dia, sigui per emmascarar el masclisme dels que es disfressen d’igualitaris un dia l’any.
Només un grup de mitjans resisteix –gens heroicament– la temptació de convidar més dones a opinar: són els diaris en paper, on el 8 de març els articles d’opinió escrits per dones amb prou feines arriben al 30%. Tres dels quatre diaris que recomptem se situaven, aquell dia, a prop dels seus mínims històrics: un 27% a El Periódico, un 21% a l’Ara i un surrealista 15% a La Vanguardia. Sort d’El Punt Avui, l’únic que és paritari tot l’any, on el 8 de març un 73% de les opinions publicades són firmades per dones.
Però, com dèiem, el que passa el 8 de març és màgic. El que compta és el que passa cada dia, i documentar-ho és l’objectiu d’#OnSónLesDones, tasca que duem a terme des de 2016 mitjançant els recomptes periòdics d’opinadores als principals mitjans escrits i audiovisuals catalans. L’últim dels nostres informes, que es pot consultar al nostre web, onsonlesdones.cat, correspon a l’últim trimestre de 2021.
Diverses vegades al llarg dels últims anys #OnSónLesDones ha fet també recomptes especials durant la primera quinzena del mes de març. Aquests recomptes permeten apreciar la repercussió del 8 de març als espais d’opinió dels mitjans: es correspon, l’atenció que dediquen aquest dia a l’opinió de les dones, amb la que hi dediquen la resta de dies de l’any? És flor d’un dia, el seu –suposat– feminisme? Una manera de saber-ho és comparar el que fan el 8M amb el que fan durant la setmana anterior i la immediatament posterior.
Durant la primera quinzena de març de 2023, #OnSónLesDones ha seguit dia a dia els espais d’opinió dels principals mitjans de comunicació catalans. Pel que fa a la premsa escrita, quatre diaris en paper (El Periódico, Ara, La Vanguardia i El Punt Avui), i quatre diaris digitals (Vilaweb, Nació Digital, El Nacional i El Món). Pel que fa a tertúlies d’actualitat a la ràdio, hem comptat les tertulianes i autores d’opinions que han participat a El matí de Catalunya Ràdio, La tarda de Catalunya Ràdio i El suplement de Catalunya Ràdio, i les que han participat a El món a RAC1, No ho sé i Via lliure de RAC1. També hem comptat, a les tertúlies d’actualitat en televisió, les dels programes El matins, Tot es mou i Més 324, a Televisió de Catalunya, les d’El Cafè de les Idees, a TVE Catalunya, les de Bàsics, a BTV, i les d’El Pentàgon, a 8TV. Un total de 4 diaris en paper, 4 diaris digitals, 6 programes de ràdio i 6 programes de televisió. En total, 20 dels principals mitjans catalans en audiència i repercussió pública. Veiem, doncs, quins han estat els resultats d’aquest any.
En conjunt, i dels dies 1 al 14 de març –ambdós inclosos– d’aquest any, aquests mitjans han publicat 1.084 articles d’opinió, dels quals 340 escrits per dones; i han convidat a participar en les seves tertúlies d’actualitat 444 persones, de les quals 193 eren dones. És a dir, només 533 de les 1.528 persones convidades a donar la seva opinió per escrit o de viva veu en aquests mitjans eren dones: un 35%. Poc més d’un terç del total. Dins d’aquesta quinzena, però, hi ha el dia 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Aquest dia l’atenció a les opinions de les dones es multiplica visiblement. En conjunt, el 8M les persones convidades a expressar-se en articles i tertúlies van ser 119, de les quals 66 eren dones: un 55%. Tan visiblement, que per un dia es va superar la paritat real i la majoria de les opinions publicades i emeses van ser de dones. La màgia del 8M és poderosa.
I ara, la trista realitat: si dels totals de la quinzena n’eliminem les dades del 8M veurem el que seria l’atenció real, quotidiana, a l’opinió de les dones. Doncs entre els dies 1 i 14 de març, exceptuant el 8, d’un total de 1.409 opinions publicades o emeses, només 467 van ser de dones: el 33%. Amb prou feines un terç. Sense màgia la situació es veu molt més clarament.
Encara es veu una realitat més crua si parem atenció a altres característiques de les opinadores: #OnSónLesDones tan sols hem pogut identificar cinc dones en situació de racialització donant la seva opinió als mitjans, Míriam Hatibi i Sukaina Fares a Els matins, Adriana Boho al Tot es mou, Najat el Hachmi a l’Ara i Natàlia Abu Sharar a El Periódico. Judith Juanhuix és l’única dona trans que ha aparegut com a opinadora, a l’Ara i al Tot es mou. No hem recomptat cap home trans, i tan sols un de racialitzat: Manu Yáñez (Ara). No hem recomptat cap persona que s’hagi autoidentificat com a no binària. Així doncs, els homes blancs cisgènere són una minoria sobrerepresentada als mitjans catalans.
PERCENTATGE DE DONES ALS ESPAIS D’OPINIÓ
Òbviament, no tots els mitjans –ni tots els grups de mitjans– es comporten igual. El fet que els de premsa escrita (paper i digitals) siguin els grups de mitjans que més opinions publiquen esbiaixa els resultats totals, ja que són els mitjans escrits els que menys veu donen a les dones als seus espais d’opinió. Tots ells són mitjans privats i, amb l’excepció de Vilaweb, tots reben subvencions públiques, algunes molt generoses. La seva resistència a representar equitativament les opinions de la meitat de la població no és només incomprensible, poc ètica i menys professional, sinó també, amb la llei a la mà, il·legal.
Al diaris en paper el percentatge d’opinadores de l’1 al 14 de març va ser del 30%, exactament el mateix que el dia 8 de març i que la resta de dies sense comptar el 8 de març. En conjunt, menys d’un terç de dones als seus espais d’opinió. Un percentatge lamentable, més encara si tenim en compte la clamorosa excepció d’El Punt Avui, que va ser sobradament paritari cadascun d’aquests dies, i que el 8 de març el 73% dels seus article d’opinió anaven firmats per dones. Què van fer, doncs, la resta? En els següents apartats de l’informe hi trobareu les dades en detall, mitjà per mitjà.
Pel que fa als digitals, el 73% d’opinions de dones que van publicar el 8 de març no poden amagar la realitat: si exceptuem les dades del Dia Internacional de les Dones, el seu percentatge real d’opinadores durant la quinzena ha estat del 33%. Un terç, a tot estirar.
No és el cas de les tertúlies radiofòniques, que en conjunt el dia 8 de març van tenir un percentatge de dones del 74%. La resta de la quinzena, descomptant aquest dia, la presència de dones va ser del 40%, tècnicament paritària.
La diferència entre la ràdio pública i la privada pel que fa a representació de l’opinió de les dones s’ha anat escurçant al llarg d’aquests últims anys, i en aquest últim recompte tant l’una com l’altra es mouen molt a prop de la paritat tècnica: a les tertúlies de Catalunya Ràdio les dones ocupen el 43% dels micròfons, mentre que a les de RAC1 n’ocupen el 39%. Això en els dies sense màgia, perquè el 8 de març Catalunya Ràdio va tenir un 80% d’opinadores, i RAC1 un 69%.
El present recompte, però, confirma una dada descoratjadora: tant El món a RAC1 (33%) com El matí de Catalunya Ràdio (38%), els dos programes més escoltats de la ràdio catalana, tenen els percentatges d’opinadores més baixos de les respectives emissores... i també els índex més alts de postureig feminista el dia 8 de març.
A les tertúlies televisives, en canvi, la televisió pública ostenta els percentatges més alts de participació de dones, amb un esplèndid 51%... els dies de cada dia, que el 8 de març es va convertir en un 90%. Les tres tertúlies d’actualitat que hi recomptem són sobradament paritàries: Els matins, amb un 47%; Tot es mou, amb un 54%, i el Més 324, amb un 52%.
No és el cas de la tertúlia d’El cafè de les idees, a TVE Catalunya, que tot i que el dia 8 de març va fer una tertúlia íntegrament de dones, durant la setmana anterior i la posterior s’havia quedat amb un trist percentatge del 21%, el més baix de totes les tertúlies televisives públiques i privades que recomptem. La de Bàsics, el debat de BTV –també pública– va fer durant els mateixos dies un percentatge del 42% d’opinadores, i la d’El Pentàgon, de la privada 8TV, d’un 26%.
Com fa palès aquest recompte, a alguns programes de les ràdios i les televisions públiques els queda encara un tros de camí per assolir la paritat als espais d’opinió a què la llei els obliga. Tanmateix, els mitjans públics catalans –obligats i controlats pels poders públics– són els que més compleixen el mandat legal de representar amb equitat l’opinió de les dones, si bé cal reconèixer que també a la privada hi ha programes que practiquen i defensen la paritat sense arronsar-se (No ho sé i Via lliure, de RAC1).
La lenta però real evolució de molts dels mitjans i programes recomptats cap a la paritat fa encara més evident i inexplicable l’actitud de sis dels diaris en paper i digitals, que per cada opinió d’una dona en publiquen com a mínim dues firmades per homes, quan no en són tres o més, així com també ho és la migrada representació de dones a la tertúlia d’actualitat en català de TVE Catalunya, o en un programa de la privada 8TV. Que els poders públics no els reclamin complir la paritat a què la llei els obliga, i que per tant els subvencionin igualment –amb l’excepció de Vilaweb– sense complir les condicions legals, és un escàndol i una burla a la meitat de la població, com a mínim. Si a la sistemàtica invisibilització de les dones hi sumem la de les persones no binàries, homes trans i homes en situació de racialització, constatem, un recompte més, que els mitjans catalans sobrerepresenten una minoria de la societat catalana: els homes blancs cisgènere.
Si la màgia del 8M és tan potent és pel ressò creixent de la causa feminista, no pas per un canvi real en l’actitud de molts dels mitjans, sobretot els privats, disposats a omplir de dones els seus espais d’opinió per un dia, mentre les infrarepresenten la resta de l’any. A aquests, la seva impostura els deixa al descobert l’endemà mateix. Als qui no necessiten fingir, perquè el seu dia a dia ja és paritari, felicitats: els ha costat força, han anat a remolc de la realitat social, però per fi s’hi estan acostant. La màgia del 8M no pot eliminar la discriminació, però, si més no, exposa el postureig i ens permet contrastar-lo amb la realitat.
- Recompte #8M2023 (1/5): INTRODUCCIÓ
- Recompte #8M2023 (2/5): PREMSA EN PAPER
- Recompte #8M2023 (3/5): PREMSA DIGITAL
- Recompte #8M2023 (4/5): RÀDIO
- Recompte #8M2023 (5/5): TELEVISIÓ
Pots descarregar l'informe sencer aquí.
