Wednesday, April 1, 2020

Recompte #8M2020 (1/5): INTRODUCCIÓ

#OnSónLesDones: 8 de març de 2020

Recompte #8M: Un dia a l’any, no s’hi val


Per tercer any consecutiu, a #OnSónLesDones fem un recompte especial d’opinadores als mitjans de comunicació amb motiu de la diada feminista del 8 de març. És un recompte que pretén documentar la presència de les dones als espais d’opinió dels mitjans amb més difusió a Catalunya, concretament en el Dia Internacional de les Dones i en les setmanes anterior i posterior a aquesta data.

Hem inclòs en aquest recompte 4 diaris en paper, 5 diaris digitals, 8 tertúlies radiofòniques i 5 tertúlies televisives. El seguiment dels mitjans es va dur a terme entre l’1 i el 14 de març de 2020, i es van registrar tots els autors i les autores d’articles d’opinió, en el cas dels mitjans escrits, i totes les persones que van intervenir com a convidades a les tertúlies radiofòniques i televisives. Trobareu les dades d’aquest seguiment diari al nostre blog: www.onsonlesdones.cat.

Arreu, i per tercer any consecutiu, doncs, trobem portades llampants en tots els tons del color lila, suplements vibrants i exhaustius sobre les dones i programes especials #8M. Cada any sembla que és més intensa la preocupació dels mitjans per la situació de les dones, i que el seu interès per donar-nos veu és més entusiasta. O això és el que pensaríem si no haguéssim adquirit el vici de recomptar i el costum de preguntar-nos cada dia #onsónlesdones.

A #OnSónLesDones ens hem aturat a llegir i a escoltar el que diuen els mitjans, i sobretot a llegir qui ho diu i a escoltar qui hi parla, buscant-hi les nostres veus i les nostres –diferents– opinions. No només sobre les dones o la igualtat, sinó sobre tots els temes. I no només el #8M, que pot ser un miratge. Hem analitzat també què passava a les tertúlies i a les seccions d’opinió la setmana anterior i la posterior al Dia de la Dona. Perquè les dones no opinem només un dia a l’any. Tenim opinió cada dia, i sobre tot el que passa al món. Volem saber com reflecteixen aquesta opinió a diari tots aquests mitjans. I si no ho fan en pla d’igualtat, el seu #8M és una farsa.

Aquest nou recompte ens deixa una bona notícia. Durant aquesta primera quinzena de març, els espais d’opinió dels mitjans públics de Catalunya han estat paritaris, tant a la ràdio com a la televisió; si més no, els dels seus principals programes d’actualitat. El gran repte és que ho continuïn sent durant tot l’any, i que aquesta paritat –ara tècnica*– s’acosti més i més a la paritat real, com correspon al fet que les dones som el 51% de la població.

Per contra, els espais d’opinió dels mitjans de comunicació de titularitat privada continuen molt lluny de la paritat, amb comptades excepcions.
  • En conjunt, als diaris en paper –tots de titularitat privada–, les opinions firmades per dones han representat el 25% del total… tret del 8 de març, del tot excepcional, en què van ser el 36% del total (només el 36%, però!).
  • Als mitjans digitals, també de titularitat privada, les opinions de les dones han representat el 24% del total. D’acord, no pas el 8 de març, aquest dia han representat el 43% del total!
  • La tertúlia radiofònica més seguida de Catalunya, la d’El món a RAC1 (del Grup Godó), encara té només un 27% de tertulianes dones, el mateix percentatge que la tertúlia d’Aquí, amb Josep Cuní, de la Cadena Ser.

A més, tant els mitjans de titularitat pública com els de titularitat privada continuen donant veu, pràcticament en exclusiva, a les persones blanques. Durant aquests quinze dies, tan sols hem pogut comptar set persones racialitzades: un home i sis dones (que són, en realitat, només tres dones diferents). Hem trobat una d’aquestes opinions a la televisió pública (Els matins) i sis a la premsa: quatre en l’escrita (El Periódico de Catalunya) i dues en la digital (Vilaweb i El Món). Cal destacar que els mitjans no han inclòs l’opinió de cap persona gitana, ni negra ni asiàtica. Sembla que no han entès el lema de la convocatòria d’aquest #8M: Juntes i diverses.

I fins aquí els resultats de la quinzena. Els del dia 8 de març són anecdòtics. I ho són, en primer lloc perquè va ser diumenge, dia en què no s’emeten les tertúlies habituals de ràdio i televisió, i en segon lloc, perquè en premsa escrita (paper i digital) la màgia del #8M va funcionar.

La màgia del 8 de març enlluerna però no convenç: tret del Catalunya Plural, tots els mitjans escrits, en paper i digitals, aquest Dia Internacional de les Dones van publicar més articles firmats per dones dels que publiquen habitualment; molts més que els dies anteriors i posteriors, en què els percentatges d’opinadores van ser, respectivament, del 25% i el 24% de mitjana per grup de mitjans. I com menys interès demostren cada dia per l’opinió de les dones, més interès van fingir aquell dia… excepte La Vanguardia, diari impermeable a la realitat.

Els continguts d’un mitjà són responsabilitat dels propietaris, també quan aquests continguts atempten contra un dret bàsic com és el de la igualtat de sexes. Només una opció clara i determinada de la propietat d’un mitjà pot acabar amb la discriminació de l’opinió de les dones. Però fins ara, d’entre tots els grans mitjans, només els mitjans públics, sotmesos a una legislació i a un mandat democràtic, han fet aquest pas. Ja és hora que també el facin els mitjans privats, la majoria dels quals reben copioses subvencions i ajuts públics. Les promeses i les excuses s’han d’acabar: si un mitjà pot fer-ho, poden fer-ho tots els altres mitjans. I poden fer-ho ara mateix. I, si s’hi resisteixen, si continuen discriminant, minimitzant i fent invisible l’opinió de la meitat de la població, que no ho facin amb subvencions pagades amb els diners de totes les contribuents. Hi ha mitjans legals per evitar aquest abús i s’han d’aplicar.

Els mitjans públics tenen el mandat i l’obligació legal de promoure la igualtat efectiva entre homes i dones, però també la resta de mitjans –i especialment els que reben subvencions públiques– hi estan obligats per la Llei 17/2015 d’Igualtat Efectiva entre Homes i Dones (article 25). Fer complir aquesta llei correspon al govern de Catalunya. Només una actuació decidida de l’Administració podrà garantir que els diners públics no es malgastin ajudant mitjans que discriminen l’opinió de les dones. #OnSónLesDones ha presentat una queixa al Síndic de Greuges, que s’ha compromès a intervenir davant el govern de Catalunya.

No volem portades llampants, suplements vibrants ni més mirallets de quincalla pel 8 de març: volem uns mitjans compromesos tot l’any –en tots els seus àmbits– a reflectir la realitat. I la realitat és que les dones som el 51% de la població.



No comments:

Post a Comment