Sunday, July 5, 2020

MAIG/JUNY 2020: El recompte de la marmota en temps de desconfinament (3/5): PREMSA DIGITAL

misogíniadigital.cat


misogíniadigital.cat o L’increïble cas de les opinadores minvants. En el cas dels diaris digitals en català més influents, les dades són encara més tràgiques que les dels diaris en paper. Per fer aquest recompte, #OnSónLesDones ha recomptat les opinions publicades a Vilaweb, Nació Digital, El Nacional, Catalunya Plural i El Món entre el 15 de maig i el 14 de juny de 2020. En total, 554 articles d’opinió, dels quals 134 firmats per dones, un 24%, i 420 firmats per homes, un 76%.


També en aquest grup trobem diferències entre els mitjans, si bé no n’hi ha cap que s’acosti a la paritat. Al diari amb més opinions firmades per dones, Catalunya Plural, aquestes representen només un 34% del total, aproximadament un terç, un punt per sobre del 33% d’El Món. A Nació Digital les opinadores constitueixen el 31% del total. Per la banda baixa, El Nacional, amb un 21% d’opinions firmades per dones, i a la cua hi trobem Vilaweb, amb un 18%. Aquests dos últims mitjans són els que més articles d’opinió publiquen, fet que arrossega a la baixa el percentatge total dels recomptats fins a un trist 24%.

En el cas dels mitjans digitals, els més moderns tecnològicament, els percentatges conjunts d’opinadores no han arribat mai, en cap dels recomptes d’#OnSónLesDones, ni al 30%.


Caldria preguntar-se, com en el cas dels diaris en paper, quins són els motius que porten les empreses propietàries i les seves direccions periodístiques a infrarepresentar amb tant acarnissament les opinions de les dones. Perquè també en aquest cas parlem de mitjans privats, que reben ajuts de l’administració –no en quantitats tan importants com la premsa en paper– i que han escollit desobeir les normes segons les quals són creditors a aquests ajuts. Òbviament, ho fan sabent –hi afegim– que no seran castigats per aquest motiu (amb còpia: Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona).

També com en el cas dels diaris en paper, i per descomptat en ràdios i televisions, les dones periodistes constitueixen una part important de les redaccions d’aquests mitjans, algunes d’elles en llocs directius. Què fa pensar a les cúpules dels mitjans que a començaments del segle XXI les dones poden explicar el món però no poden interpretar-lo, opinant, en la mateixa mesura que ho fan els homes, és un misteri.

No comments:

Post a Comment