MAIG/JUNY 2020: El recompte de la marmota en temps de desconfinament (2/5): PREMSA PAPER

Premsa en paper:
el dinosaure que no se’n va

Vam sortir del confinament... i el dinosaure encara hi era. Del dia 15 de maig al 14 de juny de 2020, #OnSónLesDones hem recomptat totes les opinions publicades als diaris Ara, El Punt Avui, El Periódico i La Vanguardia. Sumen en total 2.051 articles, columnes, crítiques i vinyetes humorístiques firmades, de les quals 548 anaven firmades per dones i 1.503 firmades per homes. Als rotatius més llegits de la premsa diària en paper a Catalunya, les opinions de les dones representen, en conjunt, el 27% del total de les publicades. Els homes firmen el 73% de les opinions.

Cap dels quatre mitjans recomptats arriba a dedicar, en aquest mes de desconfinament, ni un terç dels seus espais d’opinió a les opinions firmades per dones. En el que més en publica, El Periódico de Catalunya, les opinions de dones representen un 32% del total. En el que menys, La Vanguardia, les opinions de dones són un 21% del total. Situat enmig de l’un i l’altre, l’Ara publica un 30% d’opinions firmades per dones, i El Punt Avui, un 26%.

Sabent que la direcció del mitjà encarrega directament les opinions a l’autor o autora, d’acord amb l’empresa editora -que sent com són empreses privades tenen la potestat de fixar la línia editorial- la conclusió òbvia és que els principals editors i directors de diaris de Catalunya donen a les opinions de les dones menys de la meitat del valor (en premsa l’espai marca el valor) que donen a les opinions dels homes. Aquesta consideració, per desgràcia, és vàlida per a tots quatre rotatius. Cal destacar, però, el prehistòric 21% de La Vanguardia, un percentatge d’opinadores que converteix el diari més antic de Catalunya (en tots els sentits) en un espècimen digne d’estudi per a les arqueòlogues del futur.

Per desgràcia, aquests resultats no són cap sorpresa: són pràcticament idèntics als obtinguts en l’últim recompte recent d’#OnSónLesDones, durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2019. També en aquell recompte, el percentatge d’articles escrits per dones als rotatius catalans era del 27%. És un resultat lamentable, certament: molt poc més d’una quarta part del total. I tot i això, com els ha costat arribar-hi! Fa tres anys era encara molt menys: en el recompte d’un any sencer que vam fer del juliol de 2016 a juny de 2017, el percentatge d’opinions de dones en aquests mateixos diaris era del 20%. En el quadre següent es poden veure els resultats d’aquests mitjans al llarg dels diferents recomptes:

 

Resulta difícil d’entendre els motius pels quals, en ple any 2020, els quatre diaris en paper més importants de Catalunya es resisteixen tan aferrissadament a acceptar la realitat, no ja la realitat demogràfica (les dones som el 51% de la població), sinó la realitat social d’un país on les dones participen, intervenen i decideixen en tots els àmbits de la vida. Només els diaris digitals, malgrat la seva aparent modernitat –només tecnològica– cauen encara més baix, amb un penós 24% d’opinions firmades per dones.

Però siguin quins siguin aquests motius –i repetir-ho un cop més, informe rere informe, és desesperant–, el que compta són les dades i els factors que permeten aquesta situació. I els factors continuen sent els mateixos: la titularitat dels mitjans, tots ells privats; el fet que les empreses propietàries coincideixen –malgrat divergir molt en altres qüestions– a sobrerepresentar l’opinió dels homes; i el fet que l’administració s’entesta a fer la vista grossa amb la vulneració de la llei que suposa aquesta reiterada discriminació de l’opinió de les dones. Ara per ara, a la premsa catalana escrita –digital o en paper– li surt gratis menystenir l’opinió de la meitat de la població, si més no pel que fa als ajuts i subvencions institucionals. De fet, els quatre diaris recomptats per a aquest informe són els quatre que reben més suport econòmic institucional de la Generalitat, i justament La Vanguardia –el més discriminatori– és el que més suport rep en subvencions, publicitat institucional i altres conceptes.

No disposem de dades per saber si aquesta discriminació de l’opinió de les dones també els surt de franc, als diaris en paper, en termes de vendes i de difusió. Es tracta d’un sector en crisi important, cada any més greu, i amb un perfil de lectors/es cada cop més envellit. Potser la seva actitud masclista i anacrònica hi tingui alguna cosa a veure.

• MAIG/JUNY 2020: El recompte de la marmota en temps de desconfinament (1/5): INTRODUCCIÓ
• MAIG/JUNY 2020: El recompte de la marmota en temps de desconfinament (3/5): PREMSA DIGITAL
• MAIG/JUNY 2020: El recompte de la marmota en temps de desconfinament (4/5): RÀDIO
• MAIG/JUNY 2020: El recompte de la marmota en temps de desconfinament (5/5): TELEVISIÓ