#OnSónLesDones: Som el 51% però opinem el 29% i impera la blanquitud
#OnSónLesDones hem recomptat durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2019 tots els articles d’opinió i totes les intervencions en tertúlies radiofòniques i televisives dels principals mitjans de comunicació fets a Catalunya i en català, amb l’etiqueta #ReRecomptem. Han estat 4 diaris d’abast nacional, 5 mitjans digitals, 8 tertúlies radiofòniques i 5 tertúlies televisives. En total, 6.243 articles d’opinió en diaris en paper, 1.649 articles d’opinió en mitjans digitals escrits, 2.078 participacions en tertúlies de ràdio i 818 participacions en tertúlies de televisió: 10.788 opinions expressades, per escrit o de paraula, als espais d’opinió dels mitjans catalans més seguits per la població i per encàrrec de les direccions d’aquests mitjans.
Doncs bé, d’aquests 10.788 articles i intervencions, només el 29% del total (3.122) han estat encarregats a dones, mentre que el 71% restant (7.666) han estat encarregats a homes. Dit d’una altra manera, només un 29% dels espais d’opinió als principals mitjans catalans han estat ocupats per dones, malgrat que les dones constituïm el 51% de la població. Això representa una greu infrarepresentació de l’opinió de les dones, de la mateixa manera que destinar el 71% dels espais d’opinió als homes, que són el 49% de la població, suposa una sobrerepresentació exagerada i injustificada. A més, com veureu al final de l’informe, també hem constatat la injustícia que suposa que la major part de les columnes d’opinió de la premsa escrita o digital i de les tertúlies televisives o radiofòniques dels mitjans de comunicació catalans excloguin i, per tant, invisibilitzin la veu de les persones en condició de racialització.
Naturalment, els percentatges d’opinadores són diferents segons el grup de mitjans, i diferents segons el mitjà. Els resultats que presentem són per grups i mitjans, els que #OnSónLesDones hem escollit per recomptar a partir de la difusió que tenen. En aquesta tria hi falten mitjans, per descomptat, però creiem que els resultats del recompte són força representatius de la realitat comunicativa a Catalunya.
Els resultats corresponen al recompte fet a partir dels articles d’opinió publicats en mitjans escrits i a partir dels opinadors i les opinadores que han intervingut en les tertúlies radiofòniques i les televisives en el període del dia 1 d’octubre al 31 de desembre de 2019. Els criteris aplicats al recompte i els resultats de cada dia es poden consultar al blog d’#OnSónLesDones: onsonlesdones.blogspot.com.
- Diaris en paper
La Vanguardia: 1.757 articles d’opinió, dels quals 384 estan firmats per dones (22%).
El Punt Avui: 1.315 articles d’opinió, dels quals 299 estan firmats per dones (23%).
Ara: 1.557 articles d’opinió, dels quals 486 estan firmats per dones (31%).
El Periódico de Catalunya: 1.614 articles d’opinió, dels quals 509 estan firmats per dones (32%).
Total dels diaris en paper: 6.243 articles d’opinió, 1.678 firmats per dones (27%)
- Mitjans digitals
El Nacional: 587 articles d’opinió, dels quals 111 estan firmats per dones (19%).
Vilaweb: 391 articles d’opinió, dels quals 90 estan firmats per dones (23%).
El Món: 274 articles d’opinió, dels quals 64 estan firmats per dones (23%).
Nació Digital: 311 articles d’opinió, dels quals 77 estan firmats per dones (25%).
Catalunya Plural: 86 articles d’opinió, dels quals 26 estan firmats per dones (30%).
-
Total dels mitjans digitals: 1.649 articles d’opinió, 368 firmats per dones (22%)
- Tertúlies radiofòniques
[Comptem les persones convidades de cada edició de cada tertúlia, es repeteixin o no en dies successius. No comptem les persones que presenten o moderen les tertúlies, que formen part de l’equip del programa.]
El món a RAC1: 566 participants, dels quals 152 són dones (27%).
Aquí amb Josep Cuní, SER: 455 participants, dels quals 149 són dones (33%).
No ho sé, RAC1: 162 participants, dels quals 59 són dones (36%).
El matí de Catalunya Ràdio: 331 participants, dels quals 133 són dones (40%).
Via lliure, RAC1: 97 participants, dels quals 40 són dones (41%).
Catalunya migdia, de Catalunya Ràdio: 193 participants, dels quals 83 són dones (43%).
Catalunya nit, de Catalunya Ràdio: 185 participants, dels quals 79 són dones (43%).
El suplement, de Catalunya Ràdio: 89 participants, dels quals 47 són dones (53%).
- Total de les tertúlies radiofòniques: 2.078 participants, dels quals 742 dones (36%)
- Tertúlies televisives
[Comptem les persones convidades de cada edició de cada tertúlia, es repeteixin o no en dies successius. No comptem les persones que presenten o moderen les tertúlies, que formen part de l’equip del programa.]
Bàsics, de Betevé: 92 participants, dels quals 28 són dones (30%).
Els matins, de TV3: 178 participants, dels quals 64 són dones (36%).
Tot es mou, de TV3: 237 participants, dels quals 95 són dones (40%).
El Debat de la 1, de TVE: 72 participants, dels quals 31 són dones (43%).
Més 324, de TV3: 239 participants, dels quals 116 són dones (49%).
-
Total de les tertúlies televisives: 818 participants, dels quals 334 dones (41%)
Com podem veure amb aquestes xifres, els resultats són molt diferents entre els mitjans escrits i els mitjans audiovisuals. També ha estat diferent l’evolució dels diferents mitjans des de fa uns tres anys, quan vam fer públics els resultats del primer informe d’#OnSónLesDones, fruit d’un recompte que va durar un any, entre el juliol de 2016 i el juny de 2017.
En aquell primer recompte, els resultats1 agregats per tipus de mitjà eren els següents:
Del primer a l’últim recompte, l’augment de participació de les dones als espais d’opinió dels mitjans ha estat força discret. Només els mitjans públics (i alguns de privats, en menor mesura), com es veurà en els resultats parcials que es presenten més endavant, han fet un esforç visible d’adequarse a la realitat social, a què estan obligats per llei. Però els resultats encara són insuficients. Perquè avui, en conjunt, ens trobem que a finals de 2019 i a Catalunya:
el 73% dels articles d’opinió en diaris els escriuen homes
el 78% dels articles d’opinió en mitjans digitals els escriuen homes
el 64% de les persones que intervenen en les tertúlies més escoltades són homes
el 59% de les persones que opinen a les tertúlies més vistes de la televisió són homes
És la titularitat, amigues: paritat pública i invisibilitat privada
La discriminació de l’opinió de les dones és evident, però desglossant una mica les dades obtindrem una informació que a simple vista se’ns pot escapar:
Els resultats paritaris, com veiem al quadre, són allà on els mitjans són públics i desapareixen d’allà on la titularitat dels mitjans és privada: a la premsa escrita en paper, als mitjans digitals i a les ràdios privades. No tenim dades recents de tertúlies en televisions privades, perquè els programes d’El Punt Avui TV i de 8TV que havíem seguit en anteriors recomptes ja no s’emeten i no han estat substituïts per altres tertúlies d’actualitat. En qualsevol cas, els resultats d’aquests dos programes havien quedat en anteriors recomptes molt per sota de la paritat, prop del 25% de tertulianes.
Vista la resistència dels mitjans de titularitat privada a augmentar la representació de l’opinió de les dones als espais d’opinió, que els recomptes d’#OnSónLesDones han demostrat en premsa en paper, premsa digital i ràdio, i els percentatges que tenien les tertúlies en televisions privades recomptades anteriorment, sembla lògic pensar que la titularitat dels mitjans és decisiva per aconseguir la paritat.
També hi ha eines per empènyer cap a la paritat els mitjans privats que reben subvencions i ajuts de l’Administració, i ens referim a la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, però cal la voluntat política de les administracions per fer complir aquesta llei. Ens referim concretament a les disposicions següents del seu article 25, que obliga aquests mitjans a
c) Garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió.
f) Promoure l’autoria femenina mitjançant mecanismes d’acció positiva.
h) Reparar el dèficit de reconeixement que pateixen les dones incorporant-ne en qualitat d’expertes, de protagonistes i com a persones de referència en els diferents mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les administracions públiques.
Pràcticament tots els mitjans privats que reben ajuts institucionals vulneren la llei, i ho fan impunement, ja que les administracions públiques, responsables de ferla respectar, fins ara no han pres cap mesura sancionadora. I, cosa que és pitjor, premien anualment aquests mitjans amb grans ajuts econòmics en publicitat institucional, subscripcions i ajuts a la publicació en català, atorgats i publicitats amb escassa transparència. És el cas del Grup Godó, propietari de La Vanguardia, RAC1 i 8TV. O del Grup Hermes, propietari d’El Punt Avui i El Punt Avui TV. O de Prensa Ibérica, propietària d’El Periódico de Catalunya. I de pràcticament tota la resta de mitjans privats.
#OnSónLesDones ha denunciat reiteradament, al llarg d’aquests anys, aquest incompliment de la llei d’igualtat i ha demanat que es retirin les subvencions i ajuts sufragats amb diners públics als mitjans incomplidors. I ho denunciem aportant arguments i dades quantitatives a la vista de tothom, fàcilment comprovables, que ens permeten documentar, exposar i denunciar el que ja sabíem: que les opinions de les dones són sistemàticament ignorades, relegades i menystingudes per molts dels mitjans a través dels quals ens informem cada dia, els mitjans a través dels quals la societat conforma les seves opinions i interpreta el món. Perquè, en conjunt, sumant les opinions expressades en aquests mitjans durant tres mesos per articulistes i tertulianes, podem documentar que les opinions de la meitat de la població no arriben a ocupar ni la tercera part dels espais d’opinió dels principals mitjans catalans de comunicació. La discriminació és flagrant i suposa una forma més de violència simbòlica contra les dones.
Fem servir en aquesta introducció moltes de les paraules que ja vam fer servir el juny de 2017 quan presentàvem en públic els resultats del primer recompte d’#OnSónLesDones. No és un bon senyal, per més que ja hi hagi un notable grup de mitjans que hagin decidit avançar en la visibilitat de l’opinió de les dones. Falta molt encara per arribar a la paritat real en aquest aspecte, i ja és clar que no hi ha altre obstacle per aconseguir-ho que l’oposició de les propietats i direccions dels mitjans. No som una minoria: som la majoria.
No volem esmentar ni respondre les excuses habituals dels mitjans que no compleixen. No hi ha excuses que valguin: si hi ha mitjans i programes que ja són paritaris, tots els altres mitjans també poden ser-ho.
Les dones hi som i en sabem. Ja n’hi ha prou de dir que l’hora de les dones “està a punt d’arribar”: fa dies que va arribar. Com més opinions de dones llegim, sentim i veiem, més dones voldran expressarse: són tan interessants o avorrides, correctes o incorrectes, apropiades o inapropiades, tan variades com ho són les dels homes. Com més opinions de dones llegim, sentim i veiem, més just i natural serà el món on vivim, i més compliran els mitjans el seu deure de representar i interpretar la realitat en tota la seva diversitat.
La invisibilitat sistemàtica del 51% de la població dels espais d’opinió dels mitjans escrits i audiovisuals forma part de la violència masclista que patim les dones. Una violència simbòlica que serveix al patriarcat per excloure’ns de l’esfera pública. Els espais d’opinió interpreten la realitat, generen cosmovisions i posen temes de debat sobre la taula. Per aquest motiu, quan la veu de les dones no hi és, les nostres experiències, perspectives i sabers no estan degudament representats i la nostra expertesa es veu menyspreada. És més, quan les dones no hi som, se’ns transmet el missatge que aquell espai no ens pertany.
No hi som totes
Així com des d’#OnSónLesDones sostenim que no hi ha cap justificació possible per a la sobrerepresentació dels homes, també denunciem que no hi ha cap justificació possible per a la sobrerepresentació de les persones blanques. El recompte d’#OnSónLesDones mostra que entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre de 2019 el 99,5% de les intervencions en els diferents espais d’opinió van correspondre a persones blanques o que són llegides com a blanques, i només el 0,5% van correspondre a persones en condició de racialització. Les seves 49 aparicions respecte de les 10.788 aparicions recomptades en aquest període en els diferents espais d’opinió suposen l’1,2% de totes les opinions expressades per dones i el 0,1% de les dels homes.
No s’observen en aquest cas diferències destacables entre els mitjans públics i els privats ni segons el tipus de mitjà (premsa escrita, premsa digital, ràdio o televisió), ja que són molt pocs aquells mitjans que han inclòs algun opinador o opinadora en condició de racialització –en general, no més d’una o dues persones. Aquesta manca de diversitat no representa en absolut la societat catalana i suposa una discriminació múltiple: On són les dones gitanes? On són les dones afrodescendents? On són les dones musulmanes? On són les dones llatinoamericanes no blanques? On són les dones asiàtiques?
Una esfera pública que no reflecteixi la diversitat inherent a la societat no podrà ser mai justa ni democràtica. La manca de pluralitat identificada no representa en absolut la diversitat d’orígens i experiències vitals del conjunt de la societat catalana. Quan les pautes d’infrarepresentació de certs col·lectius coincideix amb dinàmiques més generals de subordinació i discriminació, el resultat és una injustícia flagrant que reforça les relacions de poder existents, en aquest cas fonamentades en l’hegemonia en tots els espais públics de les persones blanques, especialment dels homes blancs.
Que ningú no miri cap a un altre costat. Els mitjans de comunicació tenen l’obligació de complir el mandat de la Llei 17/2015 i les institucions públiques han de supervisarne el compliment amb mesures efectives. Des d’OnSónLesDones fem una crida també a assumir la responsabilitat que tenim la ciutadania en tant que audiència. El racisme i el masclisme no se n’aniran fàcilment. Us convidem a recomptar les absències per deixar constància de la injustícia, inquirint no només “on són les dones?” sinó també “quines dones (i quins homes) estan representades?” Igualment, us animem a denunciar públicament els mitjans que practiquen l’exclusió i a exigir als poders públics que facin complir d’una vegada per totes la paritat i la diversitat.
No comments:
Post a Comment