Tuesday, October 16, 2018

Mundial de futbol masculí (#Mundial18) (5/5): CONCLUSIONS

Aquests resultats són un desastre. En aquesta ocasió no es pot salvar ni un sol mitjà, ni un sol programa. Els resultats són lluny fins i tot de la paritat tècnica, i no cal ni parlar de la paritat real. Els resultats totals no arriben al 9% de dones opinant sobre esports, ja que només vam trobar 101 dones opinant d’esports d’entre les 1.146 opinions que hem valorat durant el Mundial masculí de futbol de 2018.

És evident que en els esports ni els mitjans públics ni els mitjans privats no se senten interpel·lats a l’hora de complir amb la llei que estableix la paritat entre dones i homes. Com ja hem explicat altres vegades, els mitjans públics tenen el mandat legal de vetllar per una representació paritària d’homes i dones en tots els àmbits. En el cas dels mitjans privats, els continguts i la composició dels seus espais d’opinió depenen exclusivament de la propietat i dels seus òrgans directius, així com dels equips dels programes; però si aquests mateixos mitjans estan subvencionats per una institució pública, ja sigui per via de la publicitat o per via de la subvenció directa, cal complir la llei de la paritat per rebre els diners, que són de tots i totes.

Tots aquests mitjans vulneren la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i homes, que va aprovar el Parlament de Catalunya el 21 de juliol de 2015. Cal recordar a l’administració pública catalana que no ha deixat ni de publicar-hi abundant publicitat institucional, ni de concedir-los ajuts en concepte de suport a la premsa en català, ni de contractar-hi subscripcions, que representen milers d’euros. Això afecta tant la Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona, entre altres administracions públiques.

Com a ciutadanes d’aquest país, demanem a aquestes administracions que facin servir els mecanismes legals i econòmics de què disposen: ni un euro més als mitjans que discriminen l’opinió de les dones.

L’administració té eines per fer que es compleixi la llei i no podem entendre per què no les utilitza. Si la llei només és una acció de cara a l’aparador, no calia fer-la. La llei és necessària per corregir el biaix masclista de la societat, per visibilitzar la capacitat de les dones d’analitzar, pensar i reflexionar el seu passat, present i futur dintre d’aquesta societat, en igualtat de condicions que els homes. La representació als mitjans de comunicació és essencial en les polítiques que treballen per aconseguir aquesta igualtat. Tenint la llei creada i aprovada, només necessitem una administració valenta que, en positiu, doni suport als mitjans públics i privats que treballin per la paritat, suport que ha de negar a qui ignori aquesta paritat.





No comments:

Post a Comment