Aquests resultats són un desastre. En aquesta ocasió no es pot salvar
ni un sol mitjà, ni un sol programa. Els resultats són lluny fins i tot
de la paritat tècnica, i no cal ni parlar de la paritat real. Els
resultats totals no arriben al 9% de dones opinant sobre esports, ja que
només vam trobar 101 dones opinant d’esports d’entre les 1.146 opinions
que hem valorat durant el Mundial masculí de futbol de 2018.
És
evident que en els esports ni els mitjans públics ni els mitjans
privats no se senten interpel·lats a l’hora de complir amb la llei que
estableix la paritat entre dones i homes. Com ja hem explicat altres
vegades, els mitjans públics tenen el mandat legal de vetllar per una
representació paritària d’homes i dones en tots els àmbits. En el cas
dels mitjans privats, els continguts i la composició dels seus espais
d’opinió depenen exclusivament de la propietat i dels seus òrgans
directius, així com dels equips dels programes; però si aquests mateixos
mitjans estan subvencionats per una institució pública, ja sigui per
via de la publicitat o per via de la subvenció directa, cal complir la
llei de la paritat per rebre els diners, que són de tots i totes.
Tots
aquests mitjans vulneren la Llei 17/2015, d’igualtat efectiva de dones i
homes, que va aprovar el Parlament de Catalunya el 21 de juliol de
2015. Cal recordar a l’administració pública catalana que no ha deixat
ni de publicar-hi abundant publicitat institucional, ni de concedir-los
ajuts en concepte de suport a la premsa en català, ni de contractar-hi
subscripcions, que representen milers d’euros. Això afecta tant la
Generalitat de Catalunya com l’Ajuntament de Barcelona, entre altres
administracions públiques.
Com a ciutadanes d’aquest
país, demanem a aquestes administracions que facin servir els mecanismes
legals i econòmics de què disposen: ni un euro més als mitjans que
discriminen l’opinió de les dones.
L’administració té
eines per fer que es compleixi la llei i no podem entendre per què no
les utilitza. Si la llei només és una acció de cara a l’aparador, no
calia fer-la. La llei és necessària per corregir el biaix masclista de
la societat, per visibilitzar la capacitat de les dones d’analitzar,
pensar i reflexionar el seu passat, present i futur dintre d’aquesta
societat, en igualtat de condicions que els homes. La representació als
mitjans de comunicació és essencial en les polítiques que treballen per
aconseguir aquesta igualtat. Tenint la llei creada i aprovada, només
necessitem una administració valenta que, en positiu, doni suport als
mitjans públics i privats que treballin per la paritat, suport que ha de
negar a qui ignori aquesta paritat.
No comments:
Post a Comment