Friday, January 17, 2020

#ReRecomptem (6/6): QUINES DONES OPINEN?

Quines dones opinen? L’exclusió de les dones (i dels homes) en condició de racialització


La Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes estableix en el seu article 25 que els mitjans de comunicació han de “garantir una participació activa de les dones, la presència paritària de dones i homes i una imatge plural de tots dos sexes en tots els àmbits, amb una atenció especial als espais de coneixement i generació d’opinió”. El nou recompte d’#OnSónLesDones posa el focus, doncs, tant en la paritat com en la pluralitat pel que fa a la diversitat de perfils.

Per tal de quantificar la manca d’accés als mitjans de les persones que no encaixen en “l’ideal” de ciutadà (home), blanc, europeu i percebut com a cristià o ateu, hem emprat els criteris més utilitzats en l’àmbit acadèmic, fonamentalment els trets visibles específics que poden fer que una persona sigui percebuda, és a dir, llegida, com a «no blanca» o com a «estrangera»: (1) color de pell o altres factors com ara la textura dels cabells; (2) ús de símbols que es tendeixen a considerar aliens a la visió tradicional de la cultura hegemònica europea, per exemple, els símbols associats a l’expressió d’una religió diferent a la cristiana (el hijab o el mocador sikh); i (3) persones amb cognoms percebuts com a no pertanyents als tradicionals a Catalunya i a Espanya, malgrat que puguin haver­hi nascut.

La raça és una construcció social que estableix jerarquies entre persones. Mentre que la blanquitud s’erigeix com una “no raça”, es racialitzen col·lectius amb l’objectiu d’identificar­los com els “altres”. Malgrat que sovint es fa referència a aquestes persones com a persones racialitzades, seguint la reflexió feta des del feminisme descolonial per la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, emprem el terme persones en condició de racialització. Donat que la racialització és fruit d’un posicionament filosòfic europeu discriminador per fonamentar l’esclavisme, aquesta condició d’opressió no pot ser, doncs, part intrínseca d’una identitat.

El recompte d’#OnSónLesDones constata la injustícia que suposa que la major part de les columnes d’opinió de la premsa escrita o digital i de les tertúlies televisives o radiofòniques dels mitjans de comunicació catalans excloguin i, per tant, invisibilitzin la veu de les persones en condició de racialització. Del total de 10.788 aparicions recomptades entre l’1 d’octubre i el 31 de desembre de 2019 en els diferents espais d’opinió, el 99,5% són persones blanques o que són llegides com a blanques2, i només el 0,5% són de persones en condició de racialització. Aquesta absència dramàtica té un nom: racisme mediàtic, que també és una forma de racisme institucional perquè perpetua, i d’aquesta manera legitima, l’exclusió de les persones no blanques de l’esfera pública.

Al llarg dels tres mesos recomptats, tan sols hem pogut llegir o escoltar la veu de vuit dones i de cinc homes en condició de racialització. Les seves 49 aparicions en columnes d’opinió o tertúlies (16 a l’octubre, 18 al novembre i 15 al desembre) representen, de mitjana, un deplorable 0,4% d’aparicions en premsa escrita; un lamentable 1,1% en premsa digital i un patètic 0,2% en ràdio i en televisió. És especialment dramàtic, com mostra la taula següent, el cas de la ràdio i la televisió, en què els nombres absoluts per mes van de zero a dues persones en condició de racialització.


L’exclusió assenyalada beu del fet que són molt pocs els mitjans que han inclòs persones en condició de racialització en els seus espais d’opinió: en la premsa escrita, només ho han fet El Periódico de Catalunya, l’Ara i La Vanguardia; en la premsa digital tan sols Vilaweb i El Món, i en la ràdio i la televisió es tracta exclusivament de tres tertúlies (El matí de Catalunya Ràdio, Els matins, de TV3, i el Més 324). Tanmateix, cal subratllar que aquests mitjans tampoc no han fet gaire esforç per diversificar els seus espais d’opinió, ja que només tenen una persona en condició de racialització com a opinadora habitual, o dues de manera molt excepcional.


Considerant que el fet de recomptar és un acte polític, cal assenyalar els mitjans i programes que exclouen totalment les persones en condició de racialització. Són els següents: en la premsa escrita, El Punt Avui; en la premsa digital, El Nacional, Catalunya Plural i Nació Digital; en la ràdio, Aquí, amb Josep Cuní, El suplement, Catalunya migdia, Catalunya nit, El món a RAC1, No ho sé i Via Lliure, i en la televisió, El Debat de La 1, Tot es mou i Bàsics.

Tot i que en el cas de la ràdio i la televisió només han participat persones en condició de racialització en programes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), val a dir que el nivell d’exigència en els mitjans públics ha de ser per força més elevat. El fet que un 40% de la programació d’opinió de la CCMA no inclogui cap persona en condició de racialització i que els espais que ho fan n’incloguin només una o dues suposa, sense cap mena de dubte, una molt mala notícia.

Pel que fa a la bretxa de gènere, a diferència de la tendència observada en el recompte global, en el cas de les persones en condició de racialització, els homes tenen menys presència que les dones (79,6% de dones i 20,4% d’homes). No obstant això, tant la presència de dones com la presència d’homes en condició de racialització, com s’ha subratllat, és lamentablement pírrica, tots dos gèneres es troben igualment infrarepresentats, és a dir, exclosos. Suposen l’1,2% de totes les opinions expressades per dones i el 0,1% de les dels homes. També cal destacar l’absència absoluta de persones gitanes o de persones llatinoamericanes no blanques. Fa feredat i resulta extremadament indignant que els mitjans de comunicació no sàpiguen “trobar” persones de col·lectius que són part integral de la societat catalana.


Diversificar els espais d’opinió que fins ara han estat completament blancs implica, tal com reflexionava Desirée Bela­Lobedde en un podcast del proppassat 23 de març3, la possibilitat de posar sobre la taula punts de vista d’un sector de la població que mai està reflectit, així com també permet a les persones en condició de racialització mostrar­se tal com són, amb opinions que en algunes ocasions representaran el seu col·lectiu de referència i en d’altres no.

Denunciem que no comptar amb espais plurals respon a una mala praxi professional dels mitjans de comunicació catalans, ja sigui fruit de criteris esbiaixats -masclistes i racistes- de meritocràcia o de pràctiques endogàmiques de selecció de persones opinadores derivades d’unes agendes de contactes fonamentalment masculinitzades i blanques. El masclisme i el racisme institucionalitzats exerceixen una violència simbòlica contra les dones i les persones en condició de racialització, ja que es menyspreen les seves experiències i l’expertesa adquirida des de l’àmbit professional o des de l’activisme social i es priva de referents moltes conciutadanes i conciutadans4. La interpretació de la realitat, la generació de cosmovisions i els temes de debat seleccionats només poden ser parcials i esbiaixats si els espais d’opinió segueixen estan copats per homes blancs.

2 No hem inclòs com a persones en condició de racialització les persones blanques nascudes a l’Amèrica Llatina o amb orígens familiars en aquesta regió del món.
3 Vegeu: https://www.desireebela.com/ep04­mi­experiencia­en­el­programa­mes­324/
4 El recompte d’altres diversitats és més complex a partir del nom i la fotografia de les persones opinadores que els mitjans difonen i, per tant, no n’hem pogut aportar dades quantitatives en aquest informe. No obstant això, cal apuntar que l’exclusió també afecta de manera flagrant i sistemàtica les dones amb diversitat funcional i les dones trans.

No comments:

Post a Comment