Wednesday, July 19, 2017

1 any de recomptes (#ProuExcuses) (2/5): PREMSA EN PAPER

Diaris en paper: suspens general




#OnSónLesDones recompta cada dia des de l’1 de juliol de 2016 els articles d’opinió apareguts als quatre diaris catalans d’àmbit nacional: La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, Ara i El Punt Avui. Han estat dotze mesos de control diari, registrant el nombre i la signatura de cada article d’opinió publicat per cada mitjà (podeu consultar els criteris emprats per fer el recompte al blog onsonlesdones.blogspot.com, aquí). Aquesta informació ha estat introduïda en una base de dades que ens permet documentar, amb xifres absolutes i en percentatges, la participació de dones i homes als espais d’opinió de cada mitjà –i en el conjunt d’aquests mitjans– al llarg d’aquest any.

El resultat del recompte, pel que fa als diaris catalans més llegits, no pot ser més descoratjador. Del conjunt d’articles d’opinió publicats durant aquest any, només el 21% han estat firmats per dones. Un de cada cinc. Tampoc no es pot dir que hi hagi hagut canvis significatius al llarg d’aquest any en què #OnSónLesDones ha observat i denunciat la discriminació de l’opinió de les dones.

Mirant-ho diari per diari, veiem certa variació en els resultats, però molta menys de la que la diversitat ideològica i empresarial dels rotatius catalans podria fer esperar:

A La Vanguardia, un 18% del total d’articles d’opinió publicats aquest any els han firmat dones.

A El Periódico, un 21% del total.

A l’Ara, un 22% del total.

A El Punt Avui, un 21% del total.

El ventall, doncs, és força estret: l’opinió escrita per dones constitueix entre el 18% i el 22% del total, segons el diari. És sorprenent aquesta unanimitat a l’hora de discriminar l’opinió de les dones, compartida per mitjans tan distanciats en altres aspectes. Només 4 punts percentuals separen La Vanguardia, un diari nascut el 1881, i l’Ara, que va néixer el 2010 partint de principis periodístics i ideològics del tot diferents a l’anterior.

Els percentatges d’articles firmats per dones en cada diari no han estat els mateixos al llarg del període observat. En aquest any hi ha hagut una tendència general a augmentar-los: el juliol de 2016 constituïen el 17% del total dels quatre diaris; el desembre de 2016 eren un 20% del total i el juny de 2017 arribaven al 23% dels publicats. És impossible determinar el motiu d’aquest augment, si bé podem considerar que ha coincidit amb un increment de la pressió social en aquest sentit. Tampoc no podem descartar que l’evolució dels percentatges sigui producte de la casualitat, o de canvis estacionals, però el cert és que –massa mínimament– s’ha produït. L’evolució dels mitjans ha estat diferent, com es pot veure en el quadre següent:

La Vanguardia va publicar, el juliol de 2016, un 20% d’articles d’opinió firmats per dones. Aquest percentatge va anar baixant mensualment fins que va arribar al 15% el mes de novembre i va tornar a pujar fins a l’abril de 2017 a un 21%, la seva dada màxima en el període observat. El juny de 2017 el percentatge d’opinadores tornava a estar en un 17%. Només quatre punts de diferència entre el màxim i el mínim anual demostren la nul·la intenció de canvi d’aquest rotatiu, el més contrari a incorporar dones als seus espais d’opinió.


L’Ara és el mitjà que menys ha canviat els percentatges. Al llarg d’aquests dotze mesos ha fet el mínim amb un 19% els mesos d’agost i octubre, i el màxim amb un 24% el febrer i el juny. És difícil tenir una evolució clara en els seus resultats, amb passos endavant i endarrere en un marge molt estret de només 5 punts. Malgrat les promeses de canvi fetes públicament per la direcció, no s’acaba de veure una determinació clara per avançar cap a una representació més equitativa de les dones als seus espais d’opinió.


El Periódico de Catalunya va començar el període de recompte amb un 15% d’opinadores el mes de juliol i un 14% el mes d’agost, però ha anat augmentant progressivament el nombre d’opinions firmades per dones fins al 26% del mes de juny. 12 punts de diferència entre la dada més baixa i la dada més alta sí que semblen un canvi significatiu, encara insuficient: amb prou feines ha aconseguit situar-se en un quart d’opinadores respecte del total.


El Punt Avui va tenir un inici de recompte particularment dramàtic: el juliol de 2016 només un 12% dels articles d’opinió publicats eren firmats per dones. El desembre eren un 21% i el mes de maig de 2017 ha fet el seu màxim de l’any recomptat, amb un 26%, que el juny ha tornat a baixar al 25%. El Punt Avui ha crescut 14 punts al llarg d’aquest període, ha doblat els seus percentatges inicials, fet que li reconeixem. Tot i aquest augment, però, com en el cas d’El Periódico, encara té un llarguíssim camí per fer si vol ser equitatiu i assolir credibilitat en la representació de la realitat social.


Tristos resultats, doncs, aquests dels diaris en paper, que constitueixen el grup de mitjans en què l’opinió de les dones és menys representada. Recordem que ara mateix, a començaments de juliol de 2017, el conjunt d’aquests diaris no arriba ni a un 23% d’opinadores: menys d’una de cada quatre opinions publicades és escrita per una dona. Que els percentatges més alts assolits en un any “sota observació” siguin aquests és una autèntica vergonya de les cúpules dels mitjans, i posa en qüestió tant la seva ètica periodística com la seva visió de la realitat social. Com pot representar la realitat amb un mínim de credibilitat un mitjà que, a l’hora d’opinar, relega la meitat de la població a una quarta part del seu espai? I com pot defensar l’aplicació de la llei, de qualsevol llei, un mitjà que –absolutament a consciència– ignora i incompleix una llei vigent del Parlament de Catalunya que els obliga a tots, públics i privats, a respectar i promoure l’equitat en la representació de les dones, en particular als seus espais d’opinió?




No comments:

Post a Comment