L’opinió de les dones guanya presència a la ràdio, però continua baixant en premsa, on se situa en un 18% del total d’articles publicats
Aquest mes d’octubre, els principals espais d’opinió a la
televisió i la ràdio públiques catalanes han continuat augmentant la presència
de dones als seus debats i tertúlies. S’ha assolit la paritat a TV3, a Els Matins
(40%) i a Més_324 (42%), i a
Catalunya Ràdio, a El matí de Catalunya
Ràdio (40%).
RAC1,
la principal ràdio privada en català, ha
tingut un augment important en la participació de dones a la tertúlia d’El Món a RAC1, el magazín matinal líder
d’audiència a Catalunya, si bé queda
encara per sota d’un terç del total.
En un mes ha pujat 7 punts, del 21 al 28%, i per primer cop no hi ha hagut cap
dia sense que hagi tingut almenys una tertuliana.
Com a contrapunt, tots els diaris catalans en paper d’abast
nacional (Ara, El Periódico de Catalunya, El
Punt Avui i La Vanguardia) baixen
el percentatge de dones als seus espais d’opinió, i se situen en un
percentatge global del 18%. Per mitjans, La
Vanguardia cau en un trist 16% d’opinadores; El Periódico, en un 17%; l’Ara,
en un 19%, i El Punt Avui, en un 21%.
Tots aquests mitjans són privats, però reben, d’una manera o altra, suport
econòmic de la Generalitat. Aquest suport econòmic a mitjans que tan
flagrantment discriminen l’opinió de les dones fa que s’incompleixi la Llei
17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes.
Finalment, el percentatge global d’articles firmats per dones als tres diaris
digitals recomptats és del 22%, si bé cadascun té una trajectòria diferent.
Nació Digital torna a baixar per
segon mes consecutiu, després del bon resultat que va tenir el mes d’agost. Vilaweb, encara per sota el 25%, es
continua recuperant després del daltabaix de l’estiu, en què va baixar fins a
un 5%. Cal destacar que el pitjor resultat del mes d’octubre correspon
justament a un diari digital, El Nacional, que torna a ser el mitjà en
què opinen menys dones, amb un vergonyant 8%, que ha de ser denunciat.
Totes aquestes dades són fruit del
recompte diari que OnSónLesDones fa des del mes de juliol dels articles
d’opinió i de les tertúlies i debats dels principals mitjans escrits i
audiovisuals catalans d’abast nacional, recompte que es pot seguir al blog
onsonlesdones.blogspot.com
Només tres dels espais audiovisuals
recomptats el mes d’octubre arriben, amb un 40%, a la paritat (considerada com
a cap sexe per sota del 40%, cap sexe per
sobre del 60%), però pel que fa a la resta, no pas tots els mitjans tenen
la mateixa actitud a l’hora de representar l’opinió de les dones. Mentre que hi
ha mitjans que fan un esforç evident per augmentar el nombre d’opinadores,
altres mitjans no fan cap esforç en aquest sentit, fan declaracions i promeses
que després no compleixen o ridiculitzen l’actitud de qui els ho demana.
Per primer cop des que vam començar
el recompte el mes de juliol, podem ser optimistes amb alguns dels resultats.
En concret, els mitjans audiovisuals públics de Catalunya (TV3 i Catalunya
Ràdio) que ja tenen espais paritaris, i amb això assumeixen el mandat legal de
promoure la igualtat i defensar els drets de les dones. És obvi que els mitjans
públics estan permanentment sota el control de les institucions i de la
societat, que els pot exigir el compliment de la llei. Quan TV3 o Catalunya
Ràdio s’acosten a un 40% de representació de les dones cal exigir-los encara
molt més, però també se’ls ha de reconèixer que han sabut evolucionar d’acord
amb la demanda social.
Intuïm també que l’augment del
percentatge de dones als espais d’opinió de Catalunya Ràdio, per exemple, està
empenyent altres mitjans a incorporar més opinadores als seus propis espais.
Potser és això el que ha passat a El Món
a RAC1, que ha augmentat en un 7% el nombre de tertulianes. Aquest
increment no pot ser casual, per més que la direcció d’aquest espai i alguns
dels seus col·laboradors ironitzin de tant en tant en antena sobre les
acusacions de masclisme que se’ls feien... just en moments en què el
percentatge d’opinió masculina als seus programes rondava el 80%.
És evident que els mitjans privats
no se senten interpel·lats per la demanda social d’haver de reflectir l’opinió
de les dones en la mateixa mesura que els mitjans públics. I els mitjans del grup de comunicació al qual pertany RAC1
són dels menys entusiastes: La Vanguardia,
amb un lamentable 16%, és el diari amb menys opinió escrita per dones, i 8TV,
la televisió del grup, té només un 24% de dones a la seva tertúlia principal,
la de 8 al Dia, conduïda per Josep
Cuní.
OnSónLesDones voldria recordar en
aquest informe que La Vanguardia és
un dels mitjans que rep més suport econòmic de l’Administració catalana, tot i
que incompleix la llei d’igualtat efectiva de dones i homes, de juliol de 2015.
Concedir subvencions, ajuts o publicitat institucional en aquest mitjà –i a la
resta de mitjans dels que infravaloren de manera evident i reiterada l’opinió
de les dones– sense exigir-li el compliment de la llei suposa un malbaratament
de recursos públics que cal denunciar.
Això mateix podríem dir de la resta
de diaris en paper que recomptem, tots amb índexs ridículs de participació de
dones, malgrat les proclames igualitàries i contra la discriminació i la
violència sexista que publiquen sovint en els seus editorials. N’hi ha que, com
l’Ara, fins i tot van fer el mes de
juliol passat promeses públiques de voler resoldre el dèficit de dones als seus
espais d’opinió (enllaç), un compromís que no han complert en absolut.
Altres mitjans, com ara el digital El Nacional, que publica només un 8% d’opinions escrites per dones, han preferit no donar-se mai per al·ludits, tot i tenir la representació més baixa de dones d’entre tots els mitjans recomptats. Un cas similar seria L’Illa de Robinson, l’espai d’actualitat nocturna d’El Punt Avui TV, que, després d’una breu pujada en mesos anteriors, el mes d’octubre ha tornat a baixar fins al 18%. Davant de casos tan recalcitrants, des d’OnSónLesDones seguirem exposant i denunciant la situació, i engegarem mesures de pressió:
–Fent pública aquesta situació de
cara a la societat, en xarxes socials i amb comunicats de premsa.
–Engegant una campanya d’enviament
de missatges de protesta al mitjà que pertoqui, a l’empresa propietària i a les
i els professionals que hi treballen o hi col·laboren.
–Demanant formalment al govern de la
Generalitat que apliqui l’article 25 de la Llei 17/2015, de 21 de juliol,
d’igualtat efectiva de dones i homes, i que revisi qualsevol ajut, subvenció o
publicitat institucional que doni al mitjà en qüestió, ja que és contrari a la
llei.
–Exposant la situació a les empreses
que anuncien els seus productes a través del mitjà en qüestió, recordant-los
que s’estan anunciant en un mitjà que infrarepresenta i menysté l’opinió de les
dones.
L’objectiu del recompte diari i els
informes mensuals d’OnSónLesDones és documentar, fer pública i denunciar la
infrarepresentació de l’opinió de les dones als mitjans de comunicació. A
aquestes alçades del segle XXI és intolerable que es continuï discriminant
l’opinió de les dones i que hi hagi excuses en el sentit que “no se’n troben” i
per això no són als mitjans. Demanem, doncs, als mitjans que ignoren les dones
–fàcilment detectables seguint aquests informes– que expliquin els seus motius
públicament, i reclamem una cosa tan senzilla com que es compleixi la llei. Ni
un euro més de recursos públics no pot anar a mitjans que discriminen la meitat
de la població.
No comments:
Post a Comment