Premsa Digital
El Nacional: juliol 11% agost 11% setembre 9% octubre 8% novembre 7% desembre 9% gener 11% febrer 11%
Nació Digital: juliol 28% agost 41% setembre 33% octubre 32% novembre 30% desembre 29% gener 28% febrer 32%
Vilaweb: juliol 29% agost 5% setembre 21% octubre 24% novembre 22% desembre 25% gener 15% febrer 26%
Catalunya Plural: juliol – agost – setembre – octubre – novembre 41% desembre 41% gener 39% febrer 42%
Vilaweb
El mes de gener de 2017 Vilaweb ha tornat a fer un retrocés molt important pel que fa al nombre d’opinadores, tal com va succeir (però no amb tanta intensitat) el passat agost. Per motius difícils d’entendre, va caure deu punts de cop: dels 83 articles d’opinió publicats, només 12 ho van ser per dones. És a dir, en 12 dies del mes hi va haver UNA sola dona opinant, i els 19 restants, cap ni una. Els col·laboradors homes, en canvi, van continuar opinant amb normalitat: dos dies no n’hi va haver cap (i només es va publicar un article d’una dona), però la resta de dies van ser un, dos, tres, quatre… o cinc, el màxim diari. Potser s’han repetit al gener les majestuoses vacances femenines –però no les masculines– que van assolar la redacció de Vilaweb el mes d’agost. Potser, simplement, diverses circumstàncies han impedit d’escriure a les col·laboradores habituals, i la direcció del mitjà no ha considerat necessari substituir-les. Dinou dies sense dones (quan no n’han passat més de dos sense homes) no poden ser una casualitat: donen una idea clara de com de prescindible considera Vilaweb l’opinió de la meitat de la població.VILAWEB, gener 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 0
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 0
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 1
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 5
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 0,4
Mitjana diària d’articles d’opinió 2,7
El febrer, en canvi, Vilaweb ha recuperat a marxes forçades el terreny perdut per l’opinió de les dones el mes de gener. Dels 70 articles d’opinió publicats, 20 eren firmats per dones (un 26%), amb 8 articles més de dones i 13 menys d’homes que en el mes de gener. No tenim notícia que aquest fet hagi reduït de forma aclaparadora l’audiència del mitjà, que d’altra banda ha continuat publicant-se amb normalitat. Si és que DEU dies sense dones i només TRES dies sense homes opinant poden considerar-se normals. La resta de dies, una sola opinadora per dia, i dos dies, dues. D’homes opinadors, en canvi, al llarg de febrer han estat dos dies 4, nou dies 3, nou dies 2 i cinc dies 1… I això, en el segon millor percentatge de Vilaweb dels últims vuit mesos, només superat pel 29% del mes de juliol, en què els seus col·laboradors homes devien sentir-se molt aclaparats.
VILAWEB, febrer 2017 (28 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 0
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 0
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 2
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 4
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 0,7
Mitjana diària d’articles d’opinió 2,5
Nació Digital
En els últims mesos, Nació Digital ha optat per publicar, en altres seccions diferents de la d’opinió, articles d’anàlisi on s’aporten i interpreten dades sobre fets d’actualitat, a càrrec de persones expertes o de periodistes especialitzats/-ades. Tot i tractar-se d’articles que van més enllà de l’estricta informació d’actualitat, ni el seu contingut ni el tractament que els atorga el mitjà poden considerar-se propis del que es considera opinió, motiu pel qual no entren en els criteris de recompte d’#OnSónLesDones.La secció d’Opinió de Nació Digital, on s’inclouen els articles destacats i firmats com a opinions demanades expressament pel mitjà, continua ocupada majoritàriament per opinadors homes, tot i tractar-se d’un dels diaris digitals amb més opinadores. Aquest digital no ha tornat a recuperar la paritat que va assolir amb honors el mes d’agost, i des d’aleshores s’ha mogut entorn del terç d’opinadores. El gener i el febrer els seus percentatges han estat del 28% i el 32%, respectivament.
El gener de 2017, Nació Digital ha publicat un total de 127 articles d’opinió, dels quals 36 van ser escrits per dones. Cap dia menys d’una dona, però pocs dies més d’una dona… o sigui, dues, que és el màxim. Amb els homes, els números creixen una mica: cap dia menys de dos homes, però pocs, perquè la majoria de dies han estat 3, i alguns 4. Si no, com s’explica que, de mitjana diària, els opinadors gairebé tripliquin les opinadores?
NACIÓ DIGITAL, gener 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 1
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 2
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 2
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 4
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 1,2
Mitjana diària d’articles d’opinió 4
Nació Digital va publicar al febrer 115 articles d’opinió, dels quals 37 firmats per dones. Tretze homes menys i una dona més que representen 4 punts percentuals, en un mes amb menys dies… però en el qual Nació Digital va optar per mantenir –i augmentar, ni que fos per una– les col·laboracions de dones. Així ho va fer a l’agost, quan va arribar a la paritat, i així esperem que torni a fer-ho, perquè va demostrar que podia i volia.
NACIÓ DIGITAL, febrer 2017 (28 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 1
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 2
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 3
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 4
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 1,2
Mitjana diària d’articles d’opinió 3,7
El Nacional
El Nacional continua a la cua de l’informe, no només pel que fa als mitjans digitals, sinó també al conjunt de mitjans analitzats. La proporció de dones opinadores (un 11% tant el gener com el febrer) hi és ridícula, un cop més. Si hi ha hagut voluntat de millorar-la, per desgràcia, no és visible.El mes de gener ja va començar malament, sense cap opinadora el dia 1, i ràpid es va confirmar: de 180 articles d’opinió, a final de mes només 20 eren firmats per dones.
EL NACIONAL, gener 2017 (31 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 0
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 1
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 3
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 7
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 0,6
Mitjana diària d’articles d’opinió 6
Els resultats de febrer són pràcticament idèntics als de gener, de fet, una mica més baixos: 135 articles firmats per homes i 16 firmats per dones, en total 151. Cap novetat a la fortalesa.
EL NACIONAL, febrer 2017 (28 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 0
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 3
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 2
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 7
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 0,5
Mitjana diària d’articles d’opinió 5
El dimecres 1 de març, Antoni M. Piqué publicava un article a El Nacional amb el títol “On són les dones d’El Nacional?”, en què, després d’explicar la campanya i l’informe semestral d’#OnSónLesDones, amb total correcció, explica la postura del mitjà respecte a les crítiques que #OnSónLesDones els dedica en relació als seus migrats resultats. En reproduïm un fragment:
Les dades no es discuteixen. El Nacional té molt marge de millora en el punt que ocupa a la campanya, que és la proporció de columnistes. Però les conclusions d’una anàlisi parcial amb dades parcials són, quin remei, parcials. Algunes dades més ajudaran a trobar les dones a El Nacional i a explicar el que la campanya anomena “un drama inexplicable”.
Dades, doncs. A la redacció, avui, hi treballen homes i dones al 50% exacte. La directora general i les caps de marketing i publicitat són dones; també les responsables de política i d’actualitat; dels quatre caps de taula, tres són dones; de les tres persones que gestionen xarxes socials, dos són dones. La resta de dones són redactores, entre elles la corresponsal a Madrid.
Si només compten les columnistes, El Nacional surt fatal, això sí. Però a El Nacional les dones hi són i decideixen d’una altra manera. Com a tots els mèdia, la generació d’opinió no es fa només des de la tribuna, sinó també decidint de què parlem i com en parlem a la informació, que és el 80% dels continguts que publica aquesta capçalera.
Són dades que sí deixen “opció a l’optimisme”, que manifesten el projecte d’El Nacional d’una manera ben diferent i més exacta que la xifra parcial d’opinadores i desmenteixen el “drama inexplicable”.
La campanya #onsonlesdones és benemèrita i benvinguda. És fàcil entendre’n la indignació i difícil no compartir-la. Potser, però, ajudaria a pintar millor la realitat de les dones i dels mèdia tenir alguna referència més enllà d’un sol rol femení (opinar) i una sola actitud acceptable per la dona (“decididament feminista”). També estalviar-se de jutjar les intencions dels que encara no arribem a la paritat en columnistes com si aquesta fos la mesura única de tota igualtat.
On són les dones? A El Nacional, les dones, a més d’opinar, gestionen l’empresa i fan la informació.
Una explicació dels resultats que obvia el fet que avui les dones són el 50% o més en moltes redaccions, també ocupant càrrecs de responsabilitat. Si de prendre decisions es tracta, també en molts altres mitjans en prenen, i al més alt nivell. I si bé el nombre de columnistes dones no és l’única mesura de tota igualtat, sí que és una dada molt rellevant per entendre com representa el mitjà l’opinió de les dones, que és l’objectiu del recompte d’#OnSónLesDones.
No només a El Nacional, com diu l’articulista, “les dones, a més d’opinar, gestionen l’empresa i fan informació”. A tots els mitjans recomptats ho fan, i a més hi opinen en major proporció. “Si només comptem les columnistes, El Nacional surt fatal, això sí”, diu. Doncs això. Però sortir-hi millor no és tan difícil, només cal proposar-s’ho. Mentre no ho faci, El Nacional continuarà sent, des del punt de vista del recompte, “un drama inexplicable”.
Catalunya Plural
L’únic dels digitals recomptats que assoleix la paritat –o gairebé– tant al gener i al febrer com en tots els mesos que l’hem recomptat (des del novembre de 2016) és Catalunya Plural. Aquest és també l’únic mitjà no públic que arriba a aquesta paritat –tècnica, en diem, encara que també podríem dir-ne legal– entre tots els recomptats.Catalunya Plural és un mitjà que publica poques opinions, en comparació amb la resta de digitals. La voluntat de ser paritari, però, és evident. El gener, Catalunya Plural va publicar opinions només 19 dies. Van ser un total de 28 opinions, de les quals 11 van ser firmades per dones.
CATALUNYA PLURAL, gener 2017 (publica opinions només 19 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 0
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 0
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 3
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 3
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 0,6
Mitjana diària d’articles d’opinió 1,5
El febrer, les opinions publicades a Catalunya Plural en els 23 dies en què va publicar opinions, van ser 36, de les quals 15 van ser de dones.
CATALUNYA PLURAL, febrer 2017 (publica opinions només 23 dies)
Mínim nombre d’articles d’opinió de dones 0
Mínim nombre d’articles d’opinió d’homes 0
Màxim nombre d’articles d’opinió de dones 2
Màxim nombre d’articles d’opinió d’homes 3
Mitjana diària d’articles d’opinió de dones 0,6
Mitjana diària d’articles d’opinió 1,7
Per poques que siguin les opinions que publica Catalunya Plural, això no resta importància als seus percentatges, ja que tant les firmades per dones com les firmades per homes són igualment demanades per la direcció del mitjà. Que aquest mitjà no públic –depèn d’una fundació privada– sigui paritari, vol dir que la paritat també és possible entre els privats, fet que hauria d’interpel·lar la resta.
Recompte de dones (gener i febrer de 2017) (1/5): RESULTATS DESTACATS I VALORACIÓ
Recompte de dones (gener i febrer de 2017) (2/5): PREMSA EN PAPER
Recompte de dones (gener i febrer de 2017) (4/5): RÀDIO
Recompte de dones (gener i febrer de 2017) (5/5): TELEVISIÓ
No comments:
Post a Comment