Un any més, #OnSónLesDones fa un recompte especial d’opinadores als mitjans catalans durant les setmanes anterior i posterior al 8 de març, del dia 1 al dia 14. Fins a quin punt es deixen portar per la màgia del 8M i exhibeixen un dia a l’any el que amaguen la resta? Parlem de les dones, òbviament: de la presència de dones als seus espais d’opinió.
Com era previsible, els nivells de vuitdemarcisme que els diferents mitjans adopten el Dia de la Dona Treballadora són proporcionals a les seves carències de paritat: els qui més augmenten aquest dia el seu percentatge d’opinadores –siguin articulistes, siguin tertulianes– solen ser els que més faltats en van la resta de l’any. Als que ja són paritaris no els cal fingir: la majoria ni tan sols augmenten significativament la presència d’opinadores. De fet, no caldria ni comparar el recompte de cada mitjà el dia 8 de març amb altres recomptes anteriors en el temps. N’hi ha prou amb veure què fan els dies abans i després, perquè ja se sap que el postureig, quan n’hi ha, és un animal de potes curtes, com la mentida. I, com era previsible, la premsa escrita, en paper o digital, que és en conjunt la menys paritària en opinions, s’abona a l’un dia és un dia com si les dones no tinguéssim memòria.
Tres dels quatre diaris en paper d’abast nacional van ser paritaris el 8M, amb un percentatge conjunt del 47% d’opinadores. Però si dels 14 dies recomptats en traiem un, el 8M, la paritat s’estimba fins al 29%. Només un d’ells, El Punt Avui, va ser paritari tant el 8 de març com la resta de dies, perquè ja ho és habitualment. L’Ara, El Periódico i La Vanguardia, com es veurà, van batre rècords de postureig.
Dels dos diaris digitals que ja són paritaris almenys des de l’últim recompte, la tardor del 2024, el 8M Vilaweb va ser-ho amb naturalitat, i El Nacional aquell dia ni es va molestar a ser-ho, que per alguns és una molèstia. Nació Digital i El Món, en canvi, van optar per la gesticulació, publicant més opinions de dones que el penós 29% dels dies anteriors i posteriors. En conjunt, aquests quatre digitals van tenir –fora del 8M– un 36% d’opinadores, un punt menys que en el recompte anterior, el de tardor de 2024.
Els mitjans audiovisuals, en canvi, no tenen necessitat de fer veure res, segurament perquè tots excepte un –RAC1– són de titularitat pública, estan obligats a ser igualitaris i deuen haver comprovat que la paritat no els fa cap mal. Amb l’excepció de les tertúlies d’El Món a RAC1, que continua lluny de decidir-s’hi, la resta ja han optat decididament per la paritat (també les altres dues tertúlies de RAC1).
Pel que fa a les tertúlies televisives, totes elles han estat paritàries sense excepció. És difícil saber què haurien fet si el 8M no hagués caigut en dissabte, quan no s’emeten la majoria de programes amb tertúlia, però les dades de la resta de dies demostren amb escreix que per aquests mitjans i els seus equips de professionals la paritat no és cosa d’un dia, sinó de cada dia. És més: aquest recompte detecta un augment en els percentatges d’opinadores (dins la paritat tècnica) que ràdios i televisions tenien la passada tardor.
PREMSA EN PAPER: MIRA DE QUÈ ES VANTA…
… i sabràs què li falta. Aquest any els nivells de paritat vuitdemarcista han estat espectaculars a la premsa en paper. Fins i tot La Vanguardia, tot i les seves habituals carències, ha sobreactuat exageradament: el dia 8 de març, un 28% dels articles d’opinió (5 de 18) eren firmats per dones. És una misèria, sí, però la resta de dies encara ha estat molt pitjor: de l’1 al 14, descomptant el 8M, el seu percentatge d’opinions firmades per dones va ser del 17%.
L’Ara no es va quedar enrere en la gesticulació: el 8 de març portava 17 opinions firmades per dones d’un total de 30. Un màgic 57%, que contrasta amb el 29% de la resta de dies recomptats amb excepció del 8M. Qui presum fa fum, que és una altra manera de dir-ho.
El Periódico de Catalunya, que de l’1 al 14, descomptant el 8M, va fer un percentatge del 30% d’opinions firmades per dones, el 8 de març va ser del tot paritari: 4 de 8 de les publicades anaven firmades per dones: un 50% també enganyós. De portar menys d’un terç d’opinadores a que siguin la meitat del total és la diferència que va de la realitat a la fantasia.
I El Punt Avui, que no necessita presumir de paritari, perquè amb un 45% d’opinions de dones sense el 8M ja ho és, també va pujar una mica el seu percentatge per celebrar el Dia de la Dona Treballadora: un 50%, amb 8 de les 16 opinions publicades.
En conjunt, dels 72 articles d’opinió publicats el 8 de març per aquests quatre diaris en paper, 34 eren firmats per dones (un 47%). Però si mirem el que van fer la resta de la quinzena, es fa evident que almenys tres d’ells fingien molt fort: només un 29% dels articles d’opinió publicats aquests dies eren de dones. Una dada, per cert, idèntica a la de l’any passat, i un punt inferior a la de 2023.
PREMSA DIGITAL: MENYS POSTUREIG… I MENYS DONES
Dos dels diaris digitals van ser paritaris en opinió el 8M, Vilaweb i El Món. Dos casos molt diferents, perquè a Vilaweb, que ja és paritari habitualment, no li calia sobreactuar: de les dues opinions publicades aquell dia, una era d’una dona i l’altra d’un home. Si mirem la resta de dies de l’1 al 14 de desembre, sense comptar el 8 de març, el percentatge d’opinadores és del 44%, el més alt de la premsa digital, i el mateix que va tenir en el recompte de tardor, entre octubre i desembre de 2024.
També el digital El Món, que és el menys paritari en opinió, va ser paritari el 8M, però devia ser casualitat, perquè la resta del període el seu percentatge d’opinadores no arribava ni a un terç del total: el 29%… això sí, amb tres punts més que en el recompte de tardor.
El Nació Digital, un altre imparitari habitual, no va dissimular: de les tres opinions que publicaven el Dia de la Dona només una era escrita per una dona. La resta de dies, un percentatge del 29% d’opinadores. Quatre punts menys, curiosament, que en l’anterior recompte.
Tampoc va fingir El Nacional que, tot i ser paritari habitualment, el 8M publicava quatre opinions, només una de les quals era firmada per una dona. La resta de dies, però, el percentatge d’opinadores era del 40%, dos punts menys que en el recompte de tardor.
En conjunt, i durant les primeres dues setmanes de març, els quatre mitjans de premsa digital recomptats van publicar un 36% d’opinions de dones, tant el 8M com la resta de dies. Aquesta dada és més baixa que la del recompte de tardor del 2024, en què el percentatge conjunt d’opinadores als diaris digitals va ser del 37%.
TERTÚLIES RADIOFÒNIQUES, MÉS I MILLOR
Durant els dies que van de l’1 al 14 de març, totes les tertúlies d’actualitat a Catalunya Ràdio i RAC1, amb l’excepció de les d’El Món a RAC1, van ser paritàries. En conjunt, de les 270 persones que van participar en aquestes tertúlies durant aquest període, 118 van ser dones, un 44%.
El dia 8 de març, que va caure en dissabte –i per tant només hi va haver dues tertúlies: la d’El Suplement de Catalunya Ràdio i la del Via lliure de RAC1– totes dues van ser també paritàries.
La d’El suplement de Catalunya Ràdio, amb dues dones entre els quatre participants, ho va ser en la seva línia habitual (en el recompte de tardor de 2024, de tres mesos, aquesta tertúlia havia tingut una mitjana del 49% de dones).
Pel que fa al Via lliure, les seves tertúlies d’actualitat han estat paritàries els dos caps de setmana recomptats, tant si comptem el 8M com si no el comptem. Però si el comptem, força més… perquè, aquell dia, tres dels quatre participants en la tertúlia van ser dones, cosa que contrasta força amb les dades del recompte de tardor de 2024, en què les dones havien estat només un 35% dels participants. Cal esperar que aquest viratge a la paritat sigui definitiu.
Ja ho és, també, l’informatiu dels vespres de RAC1, el No ho sé, amb paritat absoluta. Els seus resultats, i els del Via lliure, deixen clar que el paper dels equips d’edició dels programes és decisiu pel que fa a la paritat, sigui quina sigui la titularitat del mitjà.
El programa amb menys opinadores de la ràdio torna a ser, doncs, El món a RAC1, el més escoltat a Catalunya. Malgrat haver estat paritari tres dies dels deu en què es va emetre de l’1 al 14 de març (un dels quals amb un inèdit 6-1 a favor de les dones), en conjunt les opinadores són només el 38% del total. Cal destacar, però, que en aquest últim recompte les seves dades han estat més bones que les del recompte de tardor, en què les tertulianes no passaven del 30% del total.
A LA TELEVISIÓ NO CAL FINGIR
Tampoc a la televisió li cal fingir. Totes les tertúlies televisives d’actualitat recomptades de l’1 al 14 de maig són paritàries, sense excepció. El 8M va caure en dissabte, dia en què no s’emet cap de les tertúlies recomptades, així que els resultats fan referència a la resta del període.
A 3Cat –abans TV3– en aquest període la paritat ha estat absoluta, del 50%, si bé amb diferències entre programes: al Tot es mou les tertúlies han tingut un 59% de participants dones, mentre que a les d’Els Matins les dones han estat el 44%. Al Més324, el programa més constant i més antic en la seva paritat d’opinions, han estat el 48%. En el recompte de tardor, el percentatge conjunt de tertulianes dones als programes de 3Cat va ser del 45%, tres punts menys.
Bàsics, l’informatiu de vespre de Betevé, gestionada per l’Ajuntament de Barcelona, també d’emissió diària de dilluns a dijous, ha fet al llarg d’aquest recompte un esplèndid percentatge d’opinadores del 56%, set punts més alt que en el recompte de tardor.
Pel que fa al magazine de matins de TVE Catalunya, Cafè d’idees, que s’emet els dies feiners i conjuntament amb Ràdio4, el seu percentatge de dones ha estat del 46%, cinc punts més dels que va fer en el recompte de tardor.
És difícil saber fins a quin punt l’augment de dones opinadores a les tertúlies de 3Cat, Betevé i TVE Catalunya, tots ells mitjans públics, té relació amb la proximitat del 8M… però, en qualsevol cas, la paritat quotidiana de les tertúlies a les televisions públiques catalanes sembla ja un fet consolidat.
