#OnSónLesDones: April 2021

Monday, April 12, 2021

Recompte #8M2021 (1/5): INTRODUCCIÓ

#OnSónLesDones: 8 de març de 2021

La trampa del purplewashing i la vergonya del racisme mediàtic

Per quart any consecutiu, #OnSónLesDones hem fet un recompte especial d’opinadores als mitjans de comunicació catalans amb motiu del Dia Internacional de les Dones, documentant les presències i absències en els espais d’opinió en les setmanes anterior i posterior al 8 de març, és a dir, de l’1 al 14 de març. S’inclouen en el recompte 4 diaris en paper, 4 diaris digitals, 7 tertúlies radiofòniques i 4 tertúlies televisives. Les dades d’aquesta quinzena es comparen amb el darrer recompte fet el 2020 (15 de maig a 14 de juny de 2020).

Podeu trobar tot el detall d’aquest seguiment diari al nostre blog: www.onsonlesdones.cat.

Tal com succeeix en altres àmbits, el 8 de març el purplewashing o rentat d’imatge lila és flagrant. La quinzena al voltant d’aquesta diada, i especialment el dia en què és més visible als carrers la lluita feminista per eradicar el patriarcat d’arreu, els mitjans deixen enrere les excuses amb les quals habitualment justifiquen la sobrerepresentació dels homes opinadors.

En conjunt, als diaris en paper –tots de titularitat privada– les opinions firmades per dones han representat el 31% del total d’aquesta quinzena, un percentatge força semblant al 27% del recompte mensual (maig/juny) del 2020. El 8M, per art de màgia, s’enfilen fins al 36% del total, un percentatge més proper al terç que no pas a la meitat de les opinions, malgrat que les dones som el 51% de la societat.
Als mitjans digitals, també de titularitat privada, les opinions de les dones van suposar el 41% del total el 8M, assolint així per la mínima la paritat tècnica. Però en el global de la quinzena, continuen invisibilitzant la veu de les dones, amb un miserable 27%, tal com ja vam documentar en el recompte de maig-juny del 2020 (24%).
A les tertúlies radiofòniques també trobem l’efecte 8M: el percentatge del 40% de la quinzena supera amb escreix el 34% que assolien en el darrer recompte del 2020. El 8M, a més, demostren amb un 60% de tertulianes que, quan volen, ‘troben’ dones per als seus programes.
A les tertúlies televisives es mantenen registres equilibrats, passant de la paritat tècnica del recompte mensual del 2020 (43%) a un percentatge proper a la paritat real en la quinzena de l’1 al 14 de març (47%), i arribant al 78% el mateix dia 8 de març.

En resum, la tragèdia es manté en els digitals, on només apunta una millora important Vilaweb, i la distopia també continua en la premsa en paper, observant-se només l’avenç cap a la paritat d’El Punt Avui. En les tertúlies radiofòniques i televisives és on es fa més evident l’efecte de la titularitat pública del mitjà pel que fa al compromís amb la paritat.

El fet que uns mitjans i programes assoleixin la paritat deixa encara més en evidència la mala praxi professional d’aquells que en ple any 2021 continuen discriminant sistemàticament les dones. No obstant això, no ens podem estar de recordar que la paritat no ha de dependre de la voluntat de la direcció dels mitjans, ja que està recollida en la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, sent responsabilitat dels poders públics fer complir els mandats legals.

En canvi, com ja hem posat de manifest en anteriors recomptes, la titularitat no importa quan es tracta de reflectir la diversitat de la societat. Mentre que els darrers dos anys el moviment feminista s’ha mobilitzat als carrers sota el lema “Juntes i diverses”, la diversitat brilla per la seva absència de tots els mitjans de comunicació catalans. Tan sols tres aparicions de persones en condició de racialització en la quinzena de l’1 al 14 de març de 2021, totes elles en la premsa en paper: una dona (Dilara Bayrak, diputada suïssa d’origen turc) i dos homes (Anwar Zibaoui, coordinador general de l’Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània, i Yuval Noah Harari, professor d’Història a la Universitat Hebrea de Jerusalem). Cap mitjà compta amb alguna persona en condició de racialització com a opinadora habitual i del miserable 0,5% registrat en el recompte realitzat entre octubre i desembre de 2019 s’ha passat a un encara més miserable 0,2%. Dit d’una altra manera, el 99,8% de les opinions corresponen a persones llegides com a blanques.

Aquest racisme mediàtic és una forma de racisme institucional perquè perpetua, i d’aquesta manera legitima, l’exclusió de les persones no blanques de l’esfera pública. Però no només impera la blanquitud. En aquesta quinzena, els mitjans de comunicació catalans recomptats tampoc no han donat veu a cap persona trans, i hi ha hagut una sola aparició d’una dona de menys de 25 anys.

Ras i curt: aquests mitjans de comunicació no representen el conjunt de la societat catalana. La interpretació de la realitat, la generació de cosmovisions i els temes de debat seleccionats només poden ser parcials i esbiaixats si els espais d’opinió continuen estant copats per homes cisgènere blancs d’una determinada edat.

Recompte #8M2021 (2/5): PREMSA EN PAPER

Premsa en paper:

Tres distopies i una promesa

El món distòpic on viu la premsa en paper continua allunyat de la vida real. Només així es pot explicar que, en la quinzena de l’1 al 14 de març de 2021, les opinions publicades per dones en els quatre principals diaris de Catalunya estiguin encara per sota d’un terç del total: el 31%.

Que El Punt Avui i El Periódico celebressin el dia 8 de març enfilant-se a la paritat real i més enllà –amb el 58% i el 50% d’opinions de dones, respectivament– no és una fita a celebrar. Ho seria si passés més d’un dia a l’any. La paritat només s’observa en un d’aquests diaris en la quinzena recomptada. A El Punt Avui el percentatge d’articles d’opinió firmats per dones va ser del 43% del total, dins la paritat tècnica. Una molt bona notícia venint d’un mitjà que en el recompte de maig/juny de 2020 en tenia un 26%. Esperem que El Punt Avui mantingui aquesta paritat i la millori encara més, acostant-se a la realitat de la població catalana on les dones som el 51%. En canvi, en el cas d’El Periódico, la paritat desapareix si comptem les opinadores de la setmana anterior i la setmana posterior al 8 de març, registrant només un 35% d’articles firmats per dones, una proporció semblant a la del recompte de maig/juny del 2020 (32%).

Per la seva part, l’Ara i La Vanguardia van restringir les opinions firmades per dones el 8 de març a només el 21% i el 22% del total, respectivament. Cal dir que celebrar el Dia Internacional de les Dones silenciant les seves opinions és una opció coherent amb la seva pràctica quotidiana. En el període de l’1 al 14 de març els percentatges d’opinadores d’aquests dos diaris van ser del 29% a l’Ara i del 23% a La Vanguardia. Clarament, la màgia feminista no va anar més enllà de filets liles o suplements que no afecten el nucli del diari.

Recompte #8M2021 (3/5): PREMSA DIGITAL

Digitals: La tragèdia continua

Un total de 7 dones van opinar el dia 8 de març als quatre digitals que hem seguit en aquest recompte. De les 17 opinions publicades aquell dia en aquests mitjans, doncs, un 41% les firmaven dones: oh, paritat! Vistos els tristíssims percentatges habituals en la premsa digital, això seria notícia... si no fos que alguna cosa* els ha passat la resta de dies, perquè en el conjunt de les dues setmanes recomptades, sense incloure el dia 8, el percentatge és tristíssim: del 27%.

La cosa*, en realitat, és la normalitat pròpia d’aquest grup de mitjans, que en l’últim recompte d’#OnSónLesDones –del 15 de maig al 14 de juny de 2020– ja era a la cua, amb un percentatge, en conjunt, del 24% d’opinadores. Això sí, pel 8 de març tres dels digitals es van posar la disfressa lila: a El Món totes les opinions (4) les firmaven dones, al Nació Digital hi havia una opinió firmada per una dona i una altra firmada per un home, i a El Nacional van fer l’esforç de buscar 2 opinadores, això sí, acompanyades de 5 opinadors. Vilaweb, immune a cap mena de màgia feminista, va publicar aquell dia zero opinions de dones... i 4 d’homes!

El premi al purplewashing se l’enduu El Món, que passa de registrar un 37% en la quinzena de l’1 al 14 de març al 100% el 8M, i Nació Digital que passa del 35% al 50%. Tot i que Vilaweb no va publicar cap veu d’opinadora el 8M, entre el 2020 i el 2021 ha augmentat en 10 punts percentuals l’opinió de les dones. Caldrà veure en futurs recomptes si continuen progressant adequadament.

Recompte #8M2021 (4/5): RÀDIO

Tertúlies radiofòniques:

‘És la titularitat, idiota!’

En conjunt, les tertúlies radiofòniques recomptades la primera quinzena de març aproven en paritat tècnica amb un 42% de dones opinadores. De les set tertúlies recomptades, quatre van ser paritàries. Destaca al capdavant el Catalunya migdia, de Catalunya Ràdio, amb un espatarrant 71% de tertulianes, seguit de la tertúlia del Via lliure de RAC1, amb un 50% de dones. També varen ser paritàries les tertúlies d’El suplement, de Catalunya Ràdio (43%), i les del No ho sé, de RAC1 (43%). I superant lleument la paritat tècnica, el programa insígnia de la ràdio pública, El matí de Catalunya Ràdio (43%). Al llindar de la paritat tècnica hi trobem l’Aquí, amb Josep Cuní, de la SER Catalunya, amb un 39% (força més alt, però, que els seus percentatges habituals). I fent baixar la mitjana, com ja és habitual, hi trobem El món a RAC1, amb un trist 32% de tertulianes.

El 8 de març, màgicament, el percentatge total de dones a les tertúlies radiofòniques s’enfilà fins a un 60%, amb una imponent exhibició de paritat que va secundar fins i tot el programa de Josep Cuní a la SER (46%), i que només va trencar El món a RAC1 (38%), seguint la seva pròpia tradició masclista. Però les dades del 8M, quan les dones semblen interessar més als mitjans –en alguns casos, l’únic dia– no són indici de res.

L’últim recompte mensual d’#OnSónLesDones, fet entre el 15 de maig i el 14 de juny de 2020, permet comprovar que, per més purplewashing que facin el 8M, tant El matí de Catalunya Ràdio com El món a RAC1 gairebé no s’han mogut de lloc i El suplement de Catalunya Ràdio ha baixat d’opinadores respecte de l’any passat. En canvi, el Catalunya migdia, el Via lliure i l’Aquí, amb Josep Cuní han augmentat de manera perceptible –i amb una continuïtat d’almenys dues setmanes– el nombre d’opinadores.

En conjunt, des de l’últim recompte el percentatge de dones en les tertúlies recomptades ha augmentat 6 punts: del 34% en el recompte de maig/juny de 2020 al 42% de la primera quinzena de març de 2021. Caldrà veure si la tendència es confirma en propers recomptes. En qualsevol cas, els resultats d’aquest recompte confirmen l’assoliment de la paritat a gairebé totes les tertúlies de la ràdio pública i també en alguns programes de la privada.

El recompte constata de manera preocupant l’estancament dels dos programes amb més audiència a Catalunya, amb una diferència destacable. Mentre que El matí de Catalunya Ràdio es manté a tocar de la paritat tècnica, però sense assolir-la del tot, El món a RAC1, líder d’audiència, és també líder en la invisibilització de l’opinió de les dones, tant el 8M com la resta de dies de l’any.

El fet que RAC1 pertanyi a la mateixa empresa de La Vanguardia (Grup Godó) posa de manifest la necessitat de revisar la política de subvencions a mitjans, per tal de fer complir la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes. En l’actualitat, el grup comunicatiu que més discrimina l’opinió de les dones és el que més diners obté de l’administració en forma de subvencions.

Recompte #8M2021 (5/5): TELEVISIÓ

Tertúlies televisives: Sí que es pot

Els espais d’opinió de les televisions públiques catalanes han estat paritaris (49%) durant la primera quinzena de març, millorant els resultats de l’últim recompte mensual de maig/juny de 2020 quan van registrar un 43% de dones opinadores. També van assolir la paritat el 8M, amb un 78% d’opinadores.

Per programes, destaca l’augment de 6 punts respecte del recompte de maig/juny del 2020 del Tot es Mou, entrant per fi a la paritat tècnica (50%). També s’hi instal·la de ple Els matins de TV3, amb un 48%. El Més 324, el programa més paritari de televisió en tots els recomptes fets per #OnSónLesDones, es manté, amb un 50%. També Bàsics, el debat que emet Betevé de dilluns a dijous, reté la paritat absoluta del 50%.

No és casual que aquests percentatges plenament paritaris els assoleixin totes les tertúlies de mitjans de titularitat pública (Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i Informació i Comunicació de Barcelona, societat anònima municipal de l’Ajuntament de Barcelona). Són mitjans amb normativa pròpia, en el cas de Televisió de Catalunya, sotmesa a control parlamentari i al mandat de promoure la igualtat. El fet que la majoria depassin de bon tros la ratlla de la paritat tècnica per acostar-se a la paritat real posa de manifest l’aposta dels equips professionals per una pràctica periodística on l’opinió de les dones es troba en peu d’igualtat amb la dels homes.